Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brava" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf? 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
  • es  braga, n f
  • es  bufanda multiuso, n f
  • fr  cache-col, n m
  • fr  cache-cou, n m
  • en  muffler, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició
Es considera que la forma adequada és tapaboques (nom masculí), i no braga, ni calces, ni Buff®, ni buf.

Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.

Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf? 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
  • es  braga, n f
  • es  bufanda multiuso, n f
  • fr  cache-col, n m
  • fr  cache-cou, n m
  • en  muffler, n

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Es considera que la forma adequada és tapaboques (nom masculí), i no braga, ni calces, ni Buff®, ni buf.

Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.

Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
100 m braça 100 m braça

<Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  100 m braça, n m pl
  • es  100 m braza
  • fr  100 m brasse
  • en  100m breaststroke

<Esport > Esports aquàtics > Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 100 m en l'estil de braça.
100 m braça 100 m braça

<10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  100 m braça, n m pl
  • es  100 m braza, n m pl
  • fr  100 m brasse, n m pl
  • en  100m breaststroke, n pl

<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 100 m en l'estil de braça.
200 m braça 200 m braça

<Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esports aquàtics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/155/>

  • ca  200 m braça, n m pl
  • es  200 m braza
  • fr  200 m brasse
  • en  200m breaststroke

<Esport > Esports aquàtics > Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 200 m en l'estil de braça.
200 m braça 200 m braça

<10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  200 m braça, n m pl
  • es  200 m braza, n m pl
  • fr  200 m brasse, n m pl
  • en  200m breaststroke, n pl

<Esport > 10 Esports aquàtics > 01 Natació>

Definició
Prova consistent a recórrer nedant en el mínim temps possible una distància de 200 m en l'estil de braça.
àster de Willkomm àster de Willkomm

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àster de Willkomm, n m
  • ca  estrela blava, n f alt. sin.
  • ca  estrel·la blava, n f var. ling.
  • nc  Aster willkommii Sch. Bip. subsp. willkommii

<Botànica > compostes / asteràcies>

àster de Willkomm àster de Willkomm

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  àster de Willkomm, n m
  • ca  estrela blava, n f alt. sin.
  • ca  estrel·la blava, n f var. ling.
  • nc  Aster willkommii Sch. Bip. subsp. willkommii

<Botànica > compostes / asteràcies>

acàcia de fulla blavenca acàcia de fulla blavenca

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia de fulla blavenca, n f
  • ca  mimosa blava, n f alt. sin.
  • ca  mimosa de primavera, n f alt. sin.
  • nc  Acacia saligna (Labill.) H.L. Wendl.
  • nc  Acacia cyanophylla Lindl. var. ling.

<Botànica > mimosàcies>

acàcia de fulla blavenca acàcia de fulla blavenca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  acàcia de fulla blavenca, n f
  • ca  mimosa blava, n f alt. sin.
  • ca  mimosa de primavera, n f alt. sin.
  • nc  Acacia saligna (Labill.) H.L. Wendl.
  • nc  Acacia cyanophylla Lindl. var. ling.

<Botànica > mimosàcies>