Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aigües braves, n f pl
ca aigües vives, n f pl
es aguas bravas
es aguas vivas
fr eau vive
fr eaux vives
en wild water

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició

Modalitat de piragüisme que es practica en rius d'aigües turbulentes de grau III, IV i V, amb embarcacions de banyera petita i sense timó, que es dominen amb moviments del cos i recolzaments de la pala damunt l'aigua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca aigües braves, n f pl
ca aigües vives, n f pl
es aguas bravas
es aguas vivas
fr eau vive
fr eaux vives
en moving water
en white water
en wild water

<Esport > 11 Esports nàutics>

Definició

Massa d'aigua caracteritzada per la presència de corrents i d'obstacles naturals i artificials.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca aigües braves, n f pl
ca aigües vives, n f pl
es aguas bravas, n f pl
es aguas vivas, n f pl
fr eau vive, n f
fr eaux vives, n f pl
en wild water, n

<Esport > 11 Esports nàutics > 04 Piragüisme>, <Esport > 23 Esports d'aventura>

Definició

Modalitat de piragüisme practicada en rius d'aigües turbulentes de graus III, IV i V amb una piragua de banyera petita i sense timó, que es domina amb moviments del cos i recolzaments de la pala a l'aigua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

ca aigües braves, n f pl
ca aigües vives, n f pl
es aguas bravas, n f pl
es aguas vivas, n f pl
fr eau vive, n f
fr eaux vives, n f pl
en wild water, n
de Wildwasser, n n

<Turisme > Activitats turístiques>

Definició

Modalitat de piragüisme que es practica en rius d'aigües turbulentes, amb embarcacions de banyera petita i sense timó, que es dominen amb moviments del cos i recolzaments de la pala damunt l'aigua.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya blanca, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de cap negre, n f sin. compl.
ca aranya de fang, n f sin. compl.
ca aranya fragata, n f sin. compl.
ca aranya monja, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya vera, n f sin. compl.
ca aranyeta, n f sin. compl.
ca aranyol, n m sin. compl.
ca aranyot, n m sin. compl.
ca dragó, n m sin. compl.
ca dragons, n m pl sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca espasenca, n f sin. compl.
ca espasencs, n m pl sin. compl.
ca pinça, n f sin. compl.
ca pinxa, n f sin. compl.
ca salamó, n m sin. compl.
ca aranéola, n f var. ling.
ca aranya vera, n f var. ling.
ca arañya-blanca, n f var. ling.
ca arañya-monja, n f var. ling.
ca arañyol, n m var. ling.
ca drago, n m var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
ca nadela, n f var. ling.
ca peje aranya, n m var. ling.
ca salomó, n m var. ling.
nc Trachinus draco
es araña
es araña blanca
es dragón
es escorpión
fr grand vive
fr grande vive
fr petite vive
it tracina vipera
en greater weever
en grow-foot
de Hahnepoot

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (DCVB-E): Balears, Catalunya, València

- aranya (FAUNAICT): Barcelona , Tarragona

- aranya (INVPESQ6): Castelló

- aranya blanca (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- aranya blanca (DELC): Balears

- aranya blanca (EMMDENIA): Dénia

- aranya blanca (FAUNAICT): Menorca

- aranya de cap negre (BALEARES2): Menorca

- aranya fragata (DELC): Balears

- aranya monja (DCVB-E): Mallorca

- aranya monja (DELC): Balears

- aranya negra (DELC): Balears

- aranya sardinera (PEIXMEN): Es Castell

- aranya vera (DCVB-E): València

- aranya vera (DELC): Balears

- aranya vera (EMMDENIA): Dénia

- arañya-blanca (RPCE3): Eivissa

- arañya-monja (RPCE3): Mallorca

- aranyeta (EMMDENIA): Dénia

- aranyol (DCVB-E): Eivissa, Menorca

- arañyol (RPCE3): Eivissa, Menorca

- aranyot (EMMDENIA): Dénia

- dragó (AGUILO): Menorca

- dragó (DCVB-E): Menorca, Tarragona

- dragó (FAUNAICT): Menorca

- dragó (RPCE3): Menorca

- dragons (RANDA11): Menorca

- espasencs (DCVB-E): Blanes

- pinça (JLLE): Pollença

- pinxa (PEIXMEN): Ciutadella, Fornells

- salamó (DELC): Balear

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca aranya fragata, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya de roca, n f sin. compl.
ca aranya espasenca, n f sin. compl.
es araña
fr vive araignée
en spotted weever
nc Trachinus araneus

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya fragata, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya de fora, n f sin. compl.
ca aranya de roca, n f sin. compl.
ca aranya espasenca, n f sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca fragata, n f sin. compl.
ca arañya-fragata, n f var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
nc Trachinus araneus
es araña
fr vive araignée
fr vive-araignée
en spotted weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

- aranya fragata (DCVB-E): Mallorca, Menorca

- aranya fragata (FAUNAICT): Menorca

- arañya-fragata (RPCE3): Mallorca, Menorca

- fragata (DCVB-E): Maó

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya fragata, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya de fora, n f sin. compl.
ca aranya de roca, n f sin. compl.
ca aranya espasenca, n f sin. compl.
ca espasenc, n m sin. compl.
ca fragata, n f sin. compl.
ca arañya-fragata, n f var. ling.
ca escorpión, n m var. ling.
nc Trachinus araneus
es araña
fr vive araignée
fr vive-araignée
en spotted weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

- aranya fragata (DCVB-E): Mallorca, Menorca

- aranya fragata (FAUNAICT): Menorca

- arañya-fragata (RPCE3): Mallorca, Menorca

- fragata (DCVB-E): Maó

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca balata, n f
ca balata negra, n f alt. sin.
ca balata vermella, n f alt. sin.
nc Manilkara bidentata (A. DC.) A. Chev.
nc Mimusops balata C.F. Gaertn. sin. compl.

<Botànica > sapotàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bravata" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota