Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca a curt termini, adv
ca a breu termini, adv sin. compl.
ca a la curta, adv sin. compl.
es a corto plazo

<Dret>

Definició

Dins un període breu de temps.

Nota

Àmbit: Inespecífic
Ex.: Ja sap que a curt termini no hi haurà beneficis.

Ex.: Els ajuts de la Generalitat beneficiaran els estudiants només a la curta.

Ex.: A breu termini el Govern emprendrà mesures d'estalvi.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca abeurall, n m
ca abeuratge, n m sin. compl.
es brebaje
fr barbottage
fr soupe
en brew

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició

Aliment obtingut d'una barreja molt clara de cereals i aigua, que se subministra al bestiar i l'aviram.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca abeurall, n m
ca abeuratge, n m sin. compl.
es brebaje
fr barbottage
fr soupe
en brew

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia > Nutrició i alimentació>

Definició

Aliment obtingut d'una barreja molt clara de cereals i aigua, que se subministra al bestiar i l'aviram.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca afaitar, v tr
es afeitar
fr affaiter
en break, to
en train, to

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 01 Caça>

Definició

Ensinistrar un ocell de caça.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca arrebossar, v tr
es rebozar
fr enrober
en bread, to
en breadcrumb, to
en egg and breadcrumb, to

Definició

Cobrir un aliment d'una capa d'ou batut i farina o farina de galeta abans de fregir-lo.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>

ca arrebossar, v tr
es rebozar
fr enrober
en bread, to
en breadcrumb, to
en egg and breadcrumb, to

<Procediments culinaris > Tractament dels productes > Additaments i assaonaments>

Definició

Cobrir un aliment d'una capa d'ou batut i farina, de farina de galeta, etc. abans de fregir-lo.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca audiència breu, n f
ca vista breu, n f
es vistilla, n f

Definició

Audiència de caràcter breu, sovint informal.

Nota

El concepte audiència breu és propi del registre col·loquial.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca barb, n m
ca brià, n m sin. compl.
es barro
fr bossede
fr varron
it tarolo
en warole
de Dasselbeule

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició

Granulació de les pells de bovins produïda per la larva del tàvec, el qual diposita els ous sota l'epidermis i hi produeix bonys o hi deixa durícies amb un forat al centre.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc, n m
ca aligot, n m sin. compl.
ca besuc blanc, n m sin. compl.
ca besugó [petit], n m sin. compl.
ca besuguet, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca caletó, n m sin. compl.
ca patxano, n m sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca aligote, n m var. ling.
ca basuch, n m var. ling.
ca bessuch, n m var. ling.
ca besúbol, n m var. ling.
ca besuch, n m var. ling.
ca besug, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugos, n m pl var. ling.
ca besugs, n m pl var. ling.
ca besugu, n m var. ling.
ca cachucho, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
nc Pagellus acarne
es aligote
es besugo
es ollaca
fr pageot acarné
fr pageot blanc
en axillary seabream
en spanish bream

<Peixos > Espàrids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc, n m
ca aligot, n m sin. compl.
ca besuc blanc, n m sin. compl.
ca besugó [petit], n m sin. compl.
ca besuguet, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca caletó, n m sin. compl.
ca patxano, n m sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca aligote, n m var. ling.
ca basuch, n m var. ling.
ca bessuch, n m var. ling.
ca besúbol, n m var. ling.
ca besuch, n m var. ling.
ca besug, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugos, n m pl var. ling.
ca besugs, n m pl var. ling.
ca besugu, n m var. ling.
ca cachucho, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
nc Pagellus acarne
es aligote
es besugo
es ollaca
fr pageot acarné
fr pageot blanc
en axillary seabream
en spanish bream

<Peixos > Espàrids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "brea" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Definició

Nota

Definició