Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brolleria" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina? 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
  • es  (motricitat fina) motricidad fina, n f
  • es  (motricitat global) motricidad global, n f
  • es  (motricitat global) motricidad gruesa, n f
  • fr  (motricitat fina) motricité fine, n f
  • fr  (motricitat global) motricité globale, n f
  • en  (motricitat fina) fine motor skill, n
  • en  (motricitat global) gross motor skill, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.

- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.

- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina? 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
  • es  (motricitat fina) motricidad fina, n f
  • es  (motricitat global) motricidad global, n f
  • es  (motricitat global) motricidad gruesa, n f
  • fr  (motricitat fina) motricité fine, n f
  • fr  (motricitat global) motricité globale, n f
  • en  (motricitat fina) fine motor skill, n
  • en  (motricitat global) gross motor skill, n

<Ciències de la salut > Fisiologia humana>

Definició
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.

- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.

- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
ampolles ampolles

<Indústria > Aconduïment. Embalatge>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  ampolles, n f pl
  • ca  botelles, n f pl sin. compl.
  • es  botellería

<Indústria > Aconduïment. Embalatge>

Definició
Conjunt d'ampolles.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  artilleria, n f
  • es  arte tormentaria, n f
  • es  artillería, n f
  • es  tormentaria, n f

<Defensa>

Definició
Tècnica de construir, utilitzar i conservar el conjunt de les màquines de guerra.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  artilleria, n f
  • es  arte tormentaria, n f
  • es  artillería, n f
  • es  tormentaria, n f

<Història>

Definició
Tècnica de construir, utilitzar i conservar el conjunt de les màquines de guerra.
artilleria artilleria

<Defensa > Armament. Balística>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  artilleria, n f
  • es  artillería

<Defensa > Armament. Balística>

Definició
Conjunt de canons, d'obusos i d'altres màquines de guerra d'una plaça, d'un exèrcit, d'un vaixell, amb les seves municions, vehicles, estris, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  cubill, n m sin. compl.
  • ca  afogablats, n m alt. sin.
  • ca  ballarides, n f pl alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  comí cornut, n m alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  pamplina, n f alt. sin.
  • ca  sabatons de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum procumbens L. subsp. grandiflorum (Benth.) Pau
  • nc  Hypecoum imberbe Sm. in Sibth. sin. compl.
  • nc  Hypecoum grandiflorum Benth. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  ballarida pèndula, n f alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum pendulum L.

<Botànica > papaveràcies>

ballarina ballarina

<Indumentària > Calçat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballarina, n f
  • es  manoletina
  • fr  ballerine
  • it  ballerina
  • en  ballerine

<Indumentària > Calçat>

Nota

  • Usat generalment en plural.
bloomèria daurada bloomèria daurada

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bloomèria daurada, n f
  • en  golden bloomeria
  • en  golden stars
  • en  goldenstar
  • nc  Bloomeria crocea

<Botànica>