Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brolleria" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  ballarida pèndula, n f alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum pendulum L.

<Botànica > papaveràcies>

ballarida ballarida

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  cubill, n m sin. compl.
  • ca  afogablats, n m alt. sin.
  • ca  ballarides, n f pl alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  comí cornut, n m alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  pamplina, n f alt. sin.
  • ca  sabatons de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum procumbens L. subsp. grandiflorum (Benth.) Pau
  • nc  Hypecoum imberbe Sm. in Sibth. sin. compl.
  • nc  Hypecoum grandiflorum Benth. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballarida, n f
  • ca  cubill, n m sin. compl.
  • ca  afogablats, n m alt. sin.
  • ca  ballarides, n f pl alt. sin.
  • ca  ballarina, n f alt. sin.
  • ca  comí cornut, n m alt. sin.
  • ca  cubills, n m pl alt. sin.
  • ca  pamplina, n f alt. sin.
  • ca  sabatons de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  xinel·les de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  ballerina, n f var. ling.
  • ca  xinella de la Mare de Déu, n f var. ling.
  • nc  Hypecoum procumbens L. subsp. grandiflorum (Benth.) Pau
  • nc  Hypecoum imberbe Sm. in Sibth. sin. compl.
  • nc  Hypecoum grandiflorum Benth. var. ling.

<Botànica > papaveràcies>

ballarina ballarina

<Indumentària > Calçat>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ballarina, n f
  • es  manoletina
  • fr  ballerine
  • it  ballerina
  • en  ballerine

<Indumentària > Calçat>

Nota

  • Usat generalment en plural.
bloomèria daurada bloomèria daurada

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bloomèria daurada, n f
  • en  golden bloomeria
  • en  golden stars
  • en  goldenstar
  • nc  Bloomeria crocea

<Botànica>

botelleria botelleria

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  botelleria, n f
  • es  botellería

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Utilització del cuir per a fer botelles i bots.
brioixeria brioixeria

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería
  • fr  viennoiserie
  • en  viennoiserie

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Conjunt de productes de fleca i de pastisseria compostos per una pasta de farina fermentada, cuita al forn o fregida, que incorporen greixos o olis i, optativament, ous, llet i altres components, i que es comercialitzen en peces individuals.

Nota

  • Si bé des del punt de vista de la legislació les formes pastisseria i brioixeria designen conceptes diferents, en la llengua general la forma castellana bollería correspon en català a pastes o pastisseria.
brioixeria brioixeria

<Productes alimentaris sòlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería
  • fr  viennoiserie
  • en  viennoiserie

<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>

brioixeria brioixeria

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  brioixeria, n f
  • es  bollería, n f
  • fr  viennoiserie, n f
  • pt  pães e bolos, n m pl
  • en  viennoiserie, n

<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>

bruixeria bruixeria

<Ciències socials > Antropologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bruixeria, n f
  • es  brujería
  • en  witchcraft

<Antropologia>

Definició
Creença en l'existència de poders personals malèfics o benèfics que poden ser invocats per explicar situacions de desgràcia o de prosperitat, i que sovint acompleix funcions de control social.