Cercaterm

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

ca agènesi de bronquis
en agenesis of bronchus

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Anomalies congènites>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almesquí, n m
ca almesquí de jardí, n m alt. sin.
ca almesquins, n m pl alt. sin.
ca genivell, n m alt. sin.
ca jonquill, n m alt. sin.
ca jonquill de bosc, n m alt. sin.
ca jonquill groc, n m alt. sin.
ca jonquilla, n f alt. sin.
ca jonquillo, n m alt. sin.
ca jonquillos grocs, n m pl alt. sin.
ca jonquina, n f alt. sin.
ca nadala, n f alt. sin.
ca nadala groga, n f alt. sin.
ca narcís de fulles de jonc, n m alt. sin.
ca narcís juncifoli, n m alt. sin.
ca narcisos, n m pl alt. sin.
ca junivell, n m var. ling.
ca junnivell, n m var. ling.
ca junquillo, n m var. ling.
nc Narcissus jonquilla L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca almesquí, n m
ca almesquí de jardí, n m alt. sin.
ca almesquins, n m pl alt. sin.
ca genivell, n m alt. sin.
ca jonquill, n m alt. sin.
ca jonquill de bosc, n m alt. sin.
ca jonquill groc, n m alt. sin.
ca jonquilla, n f alt. sin.
ca jonquillo, n m alt. sin.
ca jonquillos grocs, n m pl alt. sin.
ca jonquina, n f alt. sin.
ca nadala, n f alt. sin.
ca nadala groga, n f alt. sin.
ca narcís de fulles de jonc, n m alt. sin.
ca narcís juncifoli, n m alt. sin.
ca narcisos, n m pl alt. sin.
ca junivell, n m var. ling.
ca junnivell, n m var. ling.
ca junquillo, n m var. ling.
nc Narcissus jonquilla L.

<Botànica > amaril·lidàcies>

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca alvèol pulmonar, n m
ca cèl·lula bronquial, n f sin. compl.
ca sac aeri, n m sin. compl.
ca vesícula aèria, n f sin. compl.
ca vesícula de Malpighi, n f sin. compl.
ca vesícula malpighiana, n f sin. compl.
ca vesícula pulmonar, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Anatomia > Citologia>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Pneumologia>

Definició

Petit sac terminal dels conductes alveolars del pulmó. Les parets de cada alvèol són formades per una capa, generalment única, de cèl·lules escatoses, anomenades cèl·lules epitelials alveolars tipus I (pneumoconiòcits tipus I), que descansa sobre una làmina basal adjacent a una capa de teixit connectiu portador de capil·lars sanguinis anastomitzats. La làmina basal de l'epiteli alveolar i la de l'endoteli capil·lar es troben sovint en contacte, de forma que sigui possible l'intercanvi respiratori d'oxigen i de diòxid de carboni entre l'aire alveolar i la sang capil·lar. La superfície alveolar és coberta normalment per una capa de sulfactant pulmonar, composta principalment per fosfolípids secretats per cèl·lules epitelials alveolars tipus II (pneumoconiòcits tipus II). Cadascuna de les parts alveolars contacta amb les dels alvèols adjacents, de manera que formen septes interalveolars. L'agrupació de dos, quatre o més alvèols és anomenada sac alveolar.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca amanida de pebrots del piquillo amb anxoves del mar Cantàbric i oli d'oliva arbequina
es ensalada de pimientos del piquillo con anchoas del mar Cantábrico y aceite de oliva arbequina
fr salade de poivrons del piquillo aux anchois de la mer Cantabrique et à l'huile d'olive arbequina (petits poivrons rouges légèrement piquants)
it insalata di peperoni del piquillo con acciughe del mar Cantabrico e olio d'oliva arbequina (peperoni rossi piccanti)
en salad of piquillo peppers with anchovies from the Bay of Biscay and arbequina olive oil (small, red, hot peppers)
de Salat mit Piquillo-Paprikaschoten, Anchovis aus dem kantabrischen Meer und Arbequina-Olivenöl (rote, scharfe Paprikaschoten)

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>

ca arbre bronquial, n m
es árbol bronquial
en bronchial tree
TA arbor bronchialis

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca arc branquial, n m
es arco branquial
en branchial arch

<Neurociència > Neurobiologia del desenvolupament>

Definició

Estructura embrionària situada a la regió cervical i colonitzada per cèl·lules de la cresta neural que origina les estructures facials en l'adult.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

REIG VILALLONGA, Josep; NAVARRO ACEBES, Xavier (coord.); VALERO-CABRÉ, Antoni [et al.]. Diccionari de neurociència [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/140/>

ca arc branquial, n m
es arco branquial
en branchial arch

<Neurociència > Neurobiologia del desenvolupament>

Definició

Estructura embrionària situada a la regió cervical i colonitzada per cèl·lules de la cresta neural que origina les estructures facials en l'adult.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca arc branquial, n m
ca arc faringi, n m sin. compl.

<Anatomia > Embriologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició

Cadascun dels parells d'arcs mesenquimàtics, posteriorment cartilaginosos, situats a la regió cervical de l'embrió, que donaran lloc a formacions òssies o cartilaginoses del cap i del coll.

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca armó, n m
ca trinquival, n f
es trinquinal, n m
es trinquival, n m
fr trinqueballe, n m
fr triqueballe, n m
en logging wheels, n

<Història>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bronquina" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició