Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brou" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu? 0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?

<Indústria. Energia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI hàtxek, ocellet, màcron o breu?
  • es  (hàtxek) acento anticircunflejo, n m
  • es  (hàtxek) caron, n m
  • es  (hàtxek) háček, n m
  • es  (màcron) acento largo, n m
  • es  (màcron) macron, n m
  • fr  (hàtxek) accent circonflexe inversé, n m
  • fr  (hàtxek) caron, n m
  • fr  (hàtxek) chevron, n m
  • fr  (hàtxek) hatchek, n m
  • fr  (màcron) accent long, n m
  • fr  (màcron) macron, n m
  • fr  (màcron) trait supérieur, n m
  • it  (hàtxek) antiflesso, n m
  • it  (hàtxek) caron, n m
  • it  (hàtxek) hatchek, n m
  • it  (màcron) macron, n m
  • en  (hàtxek) caron, n
  • en  (hàtxek) háček, n
  • en  (hàtxek) reverse circumflex, n
  • en  (hàtxek) wedge, n
  • en  (màcron) long accent, n
  • en  (màcron) macron, n
  • en  (màcron) straight accent, n
  • de  (hàtxek) Haček, n m
  • de  (hàtxek) Hatschek, n m
  • de  (màcron) Längestrich, n m
  • de  (màcron) Macron, n n
  • de  (màcron) Makron, n n

<Indústria. Energia > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Tant hàtxek i ocellet (noms masculins), com màcron i breu (noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Un hàtxek (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma d'angle amb el vèrtex dirigit cap avall (˅), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una semiadaptació del mot txec ček ('ganxet', 'croc').
(2) Diverses llengües de referència (com ara l'anglès, el francès i el castellà) han recorregut a adaptacions d'aquesta paraula txeca.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.
. Ocellet és una forma popular generada a partir de la forma del signe, de manera paral·lela a les denominacions també populars del francès accent hirondelle i de l'anglès wedge i inverted hat.
. Els equivalents castellans són acento anticircunflejo, caron i ček; els francesos, accent circonflexe inversé, caron, chevron i hatchek; els italians, antiflesso, caron i hatchek; els anglesos, caron, háček, reverse circumflex i wedge, i els alemanys, Haček i Hatschek.

- Un màcron (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de ratlleta horitzontal (¯), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes, en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un cultisme d'origen grec vehiculat a través de l'anglès. En grec significa 'gran' o 'llarg', que és el valor vocàlic que indica aquest signe en prosòdia clàssica.
(2) La diversitat d'usos, a banda de la prosòdia i la mètrica clàssiques, fa aconsellable buscar una denominació més àmplia.
(3) En català ja hi ha cultismes formalment similars: àcron, asíncron, cànon, gnòmon, odèon, etc.
(4) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento largo i macron; els francesos, macron i trait supérieur; l'italià, macron; els anglesos, long accent, macron i straight accent, i els alemanys, Längestrich, Macron i Makron.

- Un breu (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un signe ortogràfic en forma de semicercle obert per dalt (˘), amb valors diversos, que se situa sobre algunes lletres en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques, en determinats idiomes i en determinats sistemes de transliteració i de transcripció fonètica.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'un calc de l'anglès breve, pres al seu torn del llatí brevis, breve.
(2) És una solució paral·lela a l'adoptada en les llengües habituals de referència.
. Els equivalents castellans són acento breve i breve; el francès, brève; l'italià, breve; els anglesos, breve i short accent, i els alemanys, Breve i Brevis.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de hàtxec, màcron i breu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Hàtxek, màcron, breu: nous noms per a vells signes, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2558).
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  èvax, n f
  • ca  èvax pigmea, n f alt. sin.
  • nc  Evax pygmaea (L.) Brot.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  èvax, n f
  • ca  èvax pigmea, n f alt. sin.
  • nc  Evax pygmaea (L.) Brot.

<Botànica > compostes / asteràcies>

a curt termini a curt termini

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  a curt termini, adv
  • ca  a breu termini, adv sin. compl.
  • ca  a la curta, adv sin. compl.
  • es  a corto plazo

<Dret>

Definició
Dins un període breu de temps.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Ja sap que a curt termini no hi haurà beneficis.

    Ex.: Els ajuts de la Generalitat beneficiaran els estudiants només a la curta.

    Ex.: A breu termini el Govern emprendrà mesures d'estalvi.
abron abron

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  abron
  • ca  bron sin. compl.
  • ca  brong sin. compl.
  • ca  doma sin. compl.
  • ca  gyaman sin. compl.
  • cod  abrón
  • cod  brong
  • ar  أبرون برونغ
  • cy  Abron
  • cy  Bron sin. compl.
  • cy  Brong sin. compl.
  • cy  Doma sin. compl.
  • cy  Gyaman sin. compl.
  • de  Abron
  • de  Bron sin. compl.
  • de  Brong sin. compl.
  • de  Doma sin. compl.
  • de  Gyaman sin. compl.
  • en  Abron
  • en  Bron sin. compl.
  • en  Brong sin. compl.
  • en  Doma sin. compl.
  • en  Gyaman sin. compl.
  • es  abrón brong
  • es  bron sin. compl.
  • es  brong sin. compl.
  • es  doma sin. compl.
  • es  gyaman sin. compl.
  • eu  abronera
  • eu  bron sin. compl.
  • eu  brong sin. compl.
  • eu  doma sin. compl.
  • eu  gyaman sin. compl.
  • fr  abron brong
  • fr  abron sin. compl.
  • fr  bron sin. compl.
  • fr  brong sin. compl.
  • fr  doma sin. compl.
  • fr  gyaman sin. compl.
  • gl  abron brong
  • gl  bron sin. compl.
  • gl  brong sin. compl.
  • gl  doma sin. compl.
  • gl  gyaman sin. compl.
  • gn  avron vrong
  • gn  brong sin. compl.
  • gn  doma sin. compl.
  • gn  gyaman sin. compl.
  • gn  vron sin. compl.
  • it  abron
  • it  bron sin. compl.
  • it  brong sin. compl.
  • it  doma sin. compl.
  • it  gyaman sin. compl.
  • ja  アブロン・ブロング語
  • ja  ドマ語 sin. compl.
  • ja  ブロン語 sin. compl.
  • ja  ギャマン語 sin. compl.
  • ja  ブロング語 sin. compl.
  • nl  Abron Brong
  • nl  Bron sin. compl.
  • nl  Brong sin. compl.
  • nl  Doma sin. compl.
  • nl  Gyaman sin. compl.
  • pt  abron brong
  • pt  bron sin. compl.
  • pt  brong sin. compl.
  • pt  doma sin. compl.
  • pt  gyaman sin. compl.
  • ru  Аброн
  • ru  Брон sin. compl.
  • ru  Дома sin. compl.
  • ru  Бронг sin. compl.
  • ru  Джаман sin. compl.
  • zh  阿布隆·布隆格
  • zh  布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Nigerocongolesa > Kwa>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Ghana>

Definició
L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi.

La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
això pot ser especialment útil si no hi ha prou espai això pot ser especialment útil si no hi ha prou espai

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  això pot ser especialment útil si no hi ha prou espai
  • en  this can be especially useful if there is a lack of space

<Localització > Fraseologia>

arenària de codina arenària de codina

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arenària de codina, n f
  • nc  Arenaria conimbricensis Brot.

<Botànica > cariofil·làcies>

arenària de codina arenària de codina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arenària de codina, n f
  • nc  Arenaria conimbricensis Brot.

<Botànica > cariofil·làcies>

audiència breu audiència breu

<Dret processal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  audiència breu, n f
  • ca  vista breu, n f
  • es  vistilla, n f

<Dret processal>

Definició
Audiència de caràcter breu, sovint informal.

Nota

  • El concepte audiència breu és propi del registre col·loquial.
banyegar banyegar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  banyegar, v tr
  • ca  mufar, v tr sin. compl.
  • ca  topar [contra], v prep sin. compl.
  • ca  tossar [contra], v prep sin. compl.
  • es  acornar
  • es  acornear
  • es  amorcar [el brau]
  • es  amurcar [el brau]
  • es  cornear
  • es  topetar
  • fr  cosser
  • fr  encorner
  • en  butt, to
  • en  gore, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Donar cops amb el cap, el bestiar banyut, a un objecte o una persona.