Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bruixa" dins totes les àrees temàtiques

crespinell groc crespinell groc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell groc crespinell groc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell groc, n m
  • ca  arròs de bruixa, n m sin. compl.
  • ca  bàlsam groc, n m sin. compl.
  • ca  crespinell acre, n m sin. compl.
  • ca  crespinell picant, n m sin. compl.
  • ca  herba coent, n f sin. compl.
  • ca  herba de la cremada, n f sin. compl.
  • ca  raïmet, n m sin. compl.
  • ca  rem de moix, n m sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de gat, n m alt. sin.
  • ca  bàlsam blanc, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell coent, n m alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  grans d'arròs, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de cremat, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'ortiga, n f alt. sin.
  • ca  herba de la cremadura, n f alt. sin.
  • ca  herba del cremat, n f alt. sin.
  • ca  mor i viu, n m/f alt. sin.
  • ca  ous de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  platanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  raïm, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de llop, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moix, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moixó, n m alt. sin.
  • ca  raïm de moro, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de rabosa, n m alt. sin.
  • ca  raïms, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de gat, n m pl alt. sin.
  • ca  rampanella, n f alt. sin.
  • ca  ulls de gripau, n m pl alt. sin.
  • ca  grans de grepau, n m pl var. ling.
  • ca  herba coenta, n f var. ling.
  • ca  herba de l'otrigues, n f var. ling.
  • ca  ulls de grepau, n m pl var. ling.
  • nc  Sedum acre L.

<Botànica > crassulàcies>

crespinell gros crespinell gros

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell gros, n m
  • ca  arròs bord, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  pa de moixó, n m sin. compl.
  • ca  pa de pastor, n m sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyons de rata, n m pl sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  call de moix, n m alt. sin.
  • ca  carn de marge, n f alt. sin.
  • ca  crespell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella, n f alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc de teulat, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gallina, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor bo, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pobre, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmots, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crispinell, n m var. ling.
  • ca  crispinilla, n f var. ling.
  • ca  crospinell, n m var. ling.
  • ca  cruspinell, n m var. ling.
  • ca  gapinell, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raimots, n m var. ling.
  • ca  rimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  • nc  Sedum altissimum Poir. var. ling.
  • nc  Sedum nicaeense All. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
crespinell gros crespinell gros

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  crespinell gros, n m
  • ca  arròs bord, n m sin. compl.
  • ca  arròs de pardal, n m sin. compl.
  • ca  pa de moixó, n m sin. compl.
  • ca  pa de pastor, n m sin. compl.
  • ca  perdiueta, n f sin. compl.
  • ca  pinyons de rata, n m pl sin. compl.
  • ca  arròs, n m alt. sin.
  • ca  arròs de paret, n m alt. sin.
  • ca  call de moix, n m alt. sin.
  • ca  carn de marge, n f alt. sin.
  • ca  crespell, n m alt. sin.
  • ca  crespinell, n m alt. sin.
  • ca  crespinella, n f alt. sin.
  • ca  crespinells, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de Sant Pere, n f alt. sin.
  • ca  herba puntera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc de teulat, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  mort i viu, n m alt. sin.
  • ca  pinet, n m alt. sin.
  • ca  pinets, n m pl alt. sin.
  • ca  platanets, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gallina, n m alt. sin.
  • ca  raïm de gat, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor bo, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pastor mascle, n m alt. sin.
  • ca  raïm de pobre, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  raïmet de pastor, n m alt. sin.
  • ca  raïmots, n m pl alt. sin.
  • ca  raïms de llop, n m pl alt. sin.
  • ca  ungla de gat, n f alt. sin.
  • ca  caspinell, n m var. ling.
  • ca  crispinell, n m var. ling.
  • ca  crispinilla, n f var. ling.
  • ca  crospinell, n m var. ling.
  • ca  cruspinell, n m var. ling.
  • ca  gapinell, n m var. ling.
  • ca  raïm de sapo, n m var. ling.
  • ca  raimet de pastor, n m var. ling.
  • ca  raimots, n m var. ling.
  • ca  rimet de pastor, n m var. ling.
  • nc  Sedum sediforme (Jacq.) Pau
  • nc  Sedum altissimum Poir. var. ling.
  • nc  Sedum nicaeense All. var. ling.

<Botànica > crassulàcies>

Nota

  • El nom sapo (o sàput), present en la denominació raïm de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.
cresta de gall cresta de gall

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cresta de gall, n f
  • ca  gita de bruixa, n f sin. compl.
  • ca  reixat, n m sin. compl.
  • es  clatro rojo, n m
  • fr  clathre rouge, n m
  • en  basket stinkhorn, n
  • en  latticed stinkhorn, n
  • en  red cage, n
  • nc  Clathrus ruber

<Enginyeria forestal>

dent de bruixa dent de bruixa

<Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  dent de bruixa, n f

<Odontoestomatologia>

Definició
Cadascuna de les incisives medials que queden molt separades.
descens de bruixa descens de bruixa

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  descens de bruixa, n m
  • es  bajada de bruja
  • es  descenso de bruja
  • fr  descente en sorcière

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Tècnica de desacceleració i de frenada en una baixada, en què l'esportista se situa de cara al pendent amb els genolls flexionats i les raquetes o els esquís lleugerament separats, amb els bastons junts entre les cames i pressionats contra la neu.
descens de bruixa descens de bruixa

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  descens de bruixa, n m
  • es  bajada de bruja
  • es  descenso de bruja
  • fr  descente en sorcière

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Tècnica de desacceleració i de frenada consistent a situar-se de cara al pendent amb els genolls i els malucs flexionats i les raquetes o els esquís lleugerament separats i a fer pressió contra la neu amb els bastons situats entre les cames.
descens de bruixa descens de bruixa

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  descens de bruixa, n m
  • es  bajada de bruja
  • es  descenso de bruja
  • fr  descente en sorcière

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí nòrdic>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Tècnica de desacceleració i de frenada en una baixada, en què l'esportista se situa de cara al pendent amb els genolls flexionats i les raquetes o els esquís lleugerament separats, amb els bastons junts entre les cames i pressionats contra la neu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  gesmil de vora séquia, n m alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vinca petita, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  blinca per blinca, n f var. ling.
  • ca  pervincla, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincapervrinca, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca minor L.

<Botànica > apocinàcies>