Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bruixa" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta espinosa, n f
- ca agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
- ca bruixa, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serpetí, n m sin. compl.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus phlegon
- nc Siphostoma pelagica var. ling.
- es aguja
- fr anguille vesarde
- en pipe-fish
- de Seenadel
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- serp (DCVB-E): Mallorca
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpetí (RPCE3): Mallorca
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca agulleta espinosa, n f
- ca agulleta d'alta mar, n f sin. compl.
- ca bruixa, n f sin. compl.
- ca serp, n f sin. compl.
- ca serpetí, n m sin. compl.
- ca sèrp, n f var. ling.
- nc Syngnathus phlegon
- nc Siphostoma pelagica var. ling.
- es aguja
- fr anguille vesarde
- en pipe-fish
- de Seenadel
<Peixos > Singnàtids>
Nota
-
Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]
- serp (DCVB-E): Mallorca
- sèrp (RPCE3): Mallorca
- serpetí (RPCE3): Mallorca
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bruixa, n f
- es bruja
- es gitana
- nc Saturnia pyri
<Zoologia > Insectes>
Definició
<Ciències socials > Antropologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'antropologia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 153 p. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-05-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- es bruja
- en witch
<Antropologia>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca llenguado, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca paella, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia pigallada, n f sin. compl.
- ca peluda, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca peluda pigallada, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca llisseria, n f var. ling.
- ca peluda randa, n f var. ling.
- nc Arnoglossus thori
- es peludilla
- es peludo
- fr arnoglosse de Thor
- fr fause limande
- en scaldback
- en Thor's scaldfish
- de Lammzunge
<Peixos > Bòtids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca bruixa sense taques, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia bruixa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca lliseria, n f var. ling.
- ca pelaia bruixa, n f var. ling.
- ca pelaya bruixa, n f var. ling.
- ca quepellá, n m var. ling.
- nc Lepidorhombus whiffiagonis
- nc Pleuronectes megastoma var. ling.
- es gallo
- es gallo del norte
- es gallo del Norte
- fr cardine
- fr cardine franche
- en megrim
<Peixos > Escoftàlmids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca bruixa sense taques, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca gall, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia bruixa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca lliseria, n f var. ling.
- ca pelaia bruixa, n f var. ling.
- ca pelaya bruixa, n f var. ling.
- ca quepellá, n m var. ling.
- nc Lepidorhombus whiffiagonis
- nc Pleuronectes megastoma var. ling.
- es gallo
- es gallo del norte
- es gallo del Norte
- fr cardine
- fr cardine franche
- en megrim
<Peixos > Escoftàlmids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca misèria, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia bruixa, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca bruixes, n f pl var. ling.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca lligèria, n f var. ling.
- ca lliseria, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca pelaya-bruixa, n f var. ling.
- nc Lepidorhombus boscii
- nc Hypoglosus boscii var. ling.
- nc Pleuronectes boscii var. ling.
- es gallo
- fr cardine à quatre taches
- en four-spotted megrim
- en fourspotted megrim
<Peixos > Escoftàlmids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruixa, n f
- ca bruixa de quatre taques, n f sin. compl.
- ca capellà, n m sin. compl.
- ca llisèria, n f sin. compl.
- ca misèria, n f sin. compl.
- ca palaia, n f sin. compl.
- ca palaia bruixa, n f sin. compl.
- ca peluda amb randa, n f sin. compl.
- ca serrandell, n m sin. compl.
- ca bruixes, n f pl var. ling.
- ca capellá, n m var. ling.
- ca lligèria, n f var. ling.
- ca lliseria, n f var. ling.
- ca palà, n f var. ling.
- ca pelaya-bruixa, n f var. ling.
- nc Lepidorhombus boscii
- nc Hypoglosus boscii var. ling.
- nc Pleuronectes boscii var. ling.
- es gallo
- fr cardine à quatre taches
- en four-spotted megrim
- en fourspotted megrim
<Peixos > Escoftàlmids>
