Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bruixar" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca baixar plats, v intr
- es bajar platos, v intr
<Ciclisme>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bec de cigonya, n m
- ca bec de grua, n m sin. compl.
- ca herba de rellotge, n f sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca cobripeus, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca cubripeus, n m var. ling.
- ca rellonget de masero, n m var. ling.
- ca rellotget de masero, n m var. ling.
- nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bec de cigonya, n m
- ca bec de grua, n m sin. compl.
- ca herba de rellotge, n f sin. compl.
- ca agulla, n f alt. sin.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca cobripeus, n m alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca cubripeus, n m var. ling.
- ca rellonget de masero, n m var. ling.
- ca rellotget de masero, n m var. ling.
- nc Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blavet, n m
- ca donzella, n f alt. sin.
- ca flor de la salpassa, n f alt. sin.
- ca flor de Pasqua, n f alt. sin.
- ca flor del sol post, n f alt. sin.
- ca floreta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca floreta de Pasqua, n f alt. sin.
- ca gesmil bord, n m alt. sin.
- ca gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
- ca herba de primavera, n f alt. sin.
- ca herba donzella, n f alt. sin.
- ca pervinca, n f alt. sin.
- ca pruenga, n f alt. sin.
- ca vareta de la salpassa, n f alt. sin.
- ca vinca, n f alt. sin.
- ca vincapervinca, n f alt. sin.
- ca viola de bruixa, n f alt. sin.
- ca violeta borda, n f alt. sin.
- ca blincapervincla, n f var. ling.
- ca brincaperbrinca, n f var. ling.
- ca flor de la serpassa, n f var. ling.
- ca floreta de la serpassa, n f var. ling.
- ca gesamins d'ase, n m pl var. ling.
- ca proenga, n f var. ling.
- ca prohanga, n f var. ling.
- ca vareta de la serpassa, n f var. ling.
- ca vinca-pervincla, n f var. ling.
- ca vincaperblinca, n f var. ling.
- ca vincapervincla, n f var. ling.
- ca vincla-pervincla, n f var. ling.
- nc Vinca difformis Pourr.
- nc Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.
<Botànica > apocinàcies>
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ble de greixar, n m
- es mecha de engrase, n f
- fr mèche de graissage, n f
- en lubricating wick, n
- de Schmierdocht, n m
<Enginyeria>
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bleixar, v intr
<Ciències de la salut > Conceptes troncals>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca boixeda, n f
- ca boixar, n m sin. compl.
- es bojedal
- es bujeda
- es bujedal
- es bujedo
- fr buisson à buis
- en box scrub
<Geografia física > Biogeografia>