Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bruixar" dins totes les àrees temàtiques

baixar plats baixar plats

<Esport > Ciclisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DEL VALLÈS ORIENTAL; AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. A rodar: Lèxic de ciclisme: Pedalem en català! [material gràfic] . Caldes de Montbui: Consorci per a la Normalització Lingüística: Ajuntament de Caldes de Montbui, 2020. 1 tríptic.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baixar plats, v intr
  • es  bajar platos, v intr

<Ciclisme>

Definició
Canviar a un plat més petit durant el desplaçament, generalment en les pujades, per fer menys esforç.
bambollera bambollera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambollera, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa ruderal, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verda, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de camp, n f alt. sin.
  • ca  lleteroleta, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  marcoset, n m alt. sin.
  • ca  pixaconills, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  llerolga, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletreresa ruderal, n f var. ling.
  • ca  lletrerol, n m var. ling.
  • ca  lletreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletrola d'hort, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bambollera, n f
  • ca  herba de llet, n f alt. sin.
  • ca  herba lletera, n f alt. sin.
  • ca  llet de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
  • ca  lletera, n f alt. sin.
  • ca  lletera d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterassa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa ruderal, n f alt. sin.
  • ca  lleteresa verda, n f alt. sin.
  • ca  lleterola, n f alt. sin.
  • ca  lleterola d'hort, n f alt. sin.
  • ca  lleterola de camp, n f alt. sin.
  • ca  lleteroleta, n f alt. sin.
  • ca  lletrera, n f alt. sin.
  • ca  lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  mal d'ulls, n m alt. sin.
  • ca  marcoset, n m alt. sin.
  • ca  pixaconills, n m alt. sin.
  • ca  pixallits, n m alt. sin.
  • ca  llerolga, n f var. ling.
  • ca  lletdetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetresa, n f var. ling.
  • ca  lletetreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletreresa ruderal, n f var. ling.
  • ca  lletrerol, n m var. ling.
  • ca  lletreses, n f pl var. ling.
  • ca  lletrola d'hort, n f var. ling.
  • nc  Euphorbia helioscopia L.

<Botànica > euforbiàcies>

Nota

  • La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
bec de cigonya bec de cigonya

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bec de cigonya, n m
  • ca  bec de grua, n m sin. compl.
  • ca  herba de rellotge, n f sin. compl.
  • ca  agulla, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • ca  rellonget de masero, n m var. ling.
  • ca  rellotget de masero, n m var. ling.
  • nc  Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

bec de cigonya bec de cigonya

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bec de cigonya, n m
  • ca  bec de grua, n m sin. compl.
  • ca  herba de rellotge, n f sin. compl.
  • ca  agulla, n f alt. sin.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes de bruixa, n f pl alt. sin.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  cobripeus, n m alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  cubripeus, n m var. ling.
  • ca  rellonget de masero, n m var. ling.
  • ca  rellotget de masero, n m var. ling.
  • nc  Erodium ciconium (L. et Jusl.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

blavet blavet

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavet, n m
  • ca  donzella, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor del sol post, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  gesmil bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vareta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  blincapervincla, n f var. ling.
  • ca  brincaperbrinca, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  gesamins d'ase, n m pl var. ling.
  • ca  proenga, n f var. ling.
  • ca  prohanga, n f var. ling.
  • ca  vareta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincaperblinca, n f var. ling.
  • ca  vincapervincla, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca difformis Pourr.
  • nc  Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  blavet, n m
  • ca  donzella, n f alt. sin.
  • ca  flor de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  flor de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  flor del sol post, n f alt. sin.
  • ca  floreta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  floreta de Pasqua, n f alt. sin.
  • ca  gesmil bord, n m alt. sin.
  • ca  gessamins d'ase, n m pl alt. sin.
  • ca  herba de primavera, n f alt. sin.
  • ca  herba donzella, n f alt. sin.
  • ca  pervinca, n f alt. sin.
  • ca  pruenga, n f alt. sin.
  • ca  vareta de la salpassa, n f alt. sin.
  • ca  vinca, n f alt. sin.
  • ca  vincapervinca, n f alt. sin.
  • ca  viola de bruixa, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  blincapervincla, n f var. ling.
  • ca  brincaperbrinca, n f var. ling.
  • ca  flor de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  floreta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  gesamins d'ase, n m pl var. ling.
  • ca  proenga, n f var. ling.
  • ca  prohanga, n f var. ling.
  • ca  vareta de la serpassa, n f var. ling.
  • ca  vinca-pervincla, n f var. ling.
  • ca  vincaperblinca, n f var. ling.
  • ca  vincapervincla, n f var. ling.
  • ca  vincla-pervincla, n f var. ling.
  • nc  Vinca difformis Pourr.
  • nc  Vinca media Hoffmanns. et Link var. ling.

<Botànica > apocinàcies>

ble de greixar ble de greixar

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  ble de greixar, n m
  • es  mecha de engrase, n f
  • fr  mèche de graissage, n f
  • en  lubricating wick, n
  • de  Schmierdocht, n m

<Enginyeria>

bleixar bleixar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  bleixar, v intr

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Alenar, especialment amb fatiga.
boixeda boixeda

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  boixeda, n f
  • ca  boixar, n m sin. compl.
  • es  bojedal
  • es  bujeda
  • es  bujedal
  • es  bujedo
  • fr  buisson à buis
  • en  box scrub

<Geografia física > Biogeografia>

Definició
Matollar perennifoli dominat pel boix, propi de les terres calcàries eurosiberianes, especialment de les submediterrànies.