Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bruixeria" dins totes les àrees temàtiques
<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>
- ca bàrman, n m, f
- es barman, n m, f
- fr barman | barmaid, n m, f
- fr préposé au bar | préposée au bar, n m, f
- fr serveur de bar | serveuse de bar, n m, f
- en bar attendant, n
- en barkeeper, n
- en barman [m] | barmaid [f], n
- en bartender, n
- de Barkeeper | Barkeeperin, n m, f
- de Barmann | Bardame, Barfrau, n m, f
- de Barmixer | Barmixerin, n m, f
<Turisme > Gastronomia i restauració>
Definició
Nota
- Les denominacions angleses bartender i barkeeper s'utilitzen més als Estats Units, mentre que barman, la seva variant femenina barmaid i barperson s'utilitzen més al Regne Unit. Totes aquestes formes s'utilitzen al Canadà anglòfon.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boixerola, n f
- ca barruixa, n f sin. compl.
- ca faringola, n f sin. compl.
- ca gallufa, n f sin. compl.
- ca muixa, n f sin. compl.
- ca barruixes, n f pl alt. sin.
- ca boixerola vera, n f alt. sin.
- ca boixeroler, n m alt. sin.
- ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigoler, n m alt. sin.
- ca farigolera, n f alt. sin.
- ca farinell, n m alt. sin.
- ca faringoler, n m alt. sin.
- ca faringolera, n f alt. sin.
- ca faringoles, n f pl alt. sin.
- ca farinola, n f alt. sin.
- ca farinoler, n m alt. sin.
- ca farnerola, n f alt. sin.
- ca farnola, n f alt. sin.
- ca farnolàs, n m alt. sin.
- ca farnolasos, n m pl alt. sin.
- ca farnoles, n f pl alt. sin.
- ca gallufera, n f alt. sin.
- ca herba pixadora, n f alt. sin.
- ca muixeroler, n m alt. sin.
- ca muixes, n f pl alt. sin.
- ca picarol, n m alt. sin.
- ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca raïm d'os, n m alt. sin.
- ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
- ca barinxes, n f pl var. ling.
- ca bayubera, n f var. ling.
- ca boixeiola, n f var. ling.
- ca boixereta, n f var. ling.
- ca boixerida, n f var. ling.
- ca boixerina, n f var. ling.
- ca boixeringa, n f var. ling.
- ca boixerol, n m var. ling.
- ca boixiriga, n f var. ling.
- ca boixirigues, n f pl var. ling.
- ca bosquerola, n f var. ling.
- ca buixarola, n f var. ling.
- ca buixerola, n f var. ling.
- ca carallufa, n f var. ling.
- ca farinjoler, n m var. ling.
- ca gaiubasa, n f var. ling.
- ca gallofera, n f var. ling.
- ca gallova, n f var. ling.
- ca gallubera, n f var. ling.
- ca garallufa, n f var. ling.
- ca garrallufa, n f var. ling.
- ca garxallufa, n f var. ling.
- ca gaulla, n f var. ling.
- ca gayuva, n f var. ling.
- ca muserola, n f var. ling.
- ca raïm d'orso, n m var. ling.
- nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
- nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
- nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.
<Botànica > ericàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca boixerola, n f
- ca barruixa, n f sin. compl.
- ca faringola, n f sin. compl.
- ca gallufa, n f sin. compl.
- ca muixa, n f sin. compl.
- ca barruixes, n f pl alt. sin.
- ca boixerola vera, n f alt. sin.
- ca boixeroler, n m alt. sin.
- ca boixeroler mascle, n m alt. sin.
- ca farigola, n f alt. sin.
- ca farigoler, n m alt. sin.
- ca farigolera, n f alt. sin.
- ca farinell, n m alt. sin.
- ca faringoler, n m alt. sin.
- ca faringolera, n f alt. sin.
- ca faringoles, n f pl alt. sin.
- ca farinola, n f alt. sin.
- ca farinoler, n m alt. sin.
- ca farnerola, n f alt. sin.
- ca farnola, n f alt. sin.
- ca farnolàs, n m alt. sin.
- ca farnolasos, n m pl alt. sin.
- ca farnoles, n f pl alt. sin.
- ca gallufera, n f alt. sin.
- ca herba pixadora, n f alt. sin.
- ca muixeroler, n m alt. sin.
- ca muixes, n f pl alt. sin.
- ca picarol, n m alt. sin.
- ca pometes de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca raïm d'os, n m alt. sin.
- ca raïm d'ossa, n m alt. sin.
- ca barinxes, n f pl var. ling.
- ca bayubera, n f var. ling.
- ca boixeiola, n f var. ling.
- ca boixereta, n f var. ling.
- ca boixerida, n f var. ling.
- ca boixerina, n f var. ling.
- ca boixeringa, n f var. ling.
- ca boixerol, n m var. ling.
- ca boixiriga, n f var. ling.
- ca boixirigues, n f pl var. ling.
- ca bosquerola, n f var. ling.
- ca buixarola, n f var. ling.
- ca buixerola, n f var. ling.
- ca carallufa, n f var. ling.
- ca farinjoler, n m var. ling.
- ca gaiubasa, n f var. ling.
- ca gallofera, n f var. ling.
- ca gallova, n f var. ling.
- ca gallubera, n f var. ling.
- ca garallufa, n f var. ling.
- ca garrallufa, n f var. ling.
- ca garxallufa, n f var. ling.
- ca gaulla, n f var. ling.
- ca gayuva, n f var. ling.
- ca muserola, n f var. ling.
- ca raïm d'orso, n m var. ling.
- nc Arctostaphylos uva-ursi (L.) Spreng.
- nc Arbutus uva-ursi L. sin. compl.
- nc Arctostaphylos officinalis Wimm. et Grab. var. ling.
<Botànica > ericàcies>
<Indústria > Indústria alimentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca brioixeria, n f
- es bollería
- fr viennoiserie
- en viennoiserie
<Indústria > Indústria alimentària>
Definició
Nota
- Si bé des del punt de vista de la legislació les formes pastisseria i brioixeria designen conceptes diferents, en la llengua general la forma castellana bollería correspon en català a pastes o pastisseria.
<Productes alimentaris sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca brioixeria, n f
- es bollería
- fr viennoiserie
- en viennoiserie
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca brioixeria, n f
- es bollería, n f
- fr viennoiserie, n f
- pt pães e bolos, n m pl
- en viennoiserie, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruguerola, n f
- ca bronsa, n f sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca sap, n m sin. compl.
- ca brossa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc marí, n m alt. sin.
- ca bruc petets, n m alt. sin.
- ca brucal, n m alt. sin.
- ca brucs, n m pl alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca dinada, n f alt. sin.
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrera, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca xipell, n m alt. sin.
- ca xipell brossa, n m alt. sin.
- ca brocal, n m var. ling.
- ca broncal, n m var. ling.
- ca bronza, n f var. ling.
- ca bruca, n f var. ling.
- ca brugarola, n f var. ling.
- ca bruiera, n f var. ling.
- ca brussa, n f var. ling.
- ca bruza, n f var. ling.
- ca carrasella, n f var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca xerpó, n m var. ling.
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull
- nc Erica vulgaris L. sin. compl.
<Botànica > ericàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bruguerola, n f
- ca bronsa, n f sin. compl.
- ca bruga, n f sin. compl.
- ca sap, n m sin. compl.
- ca brossa, n f alt. sin.
- ca bruc, n m alt. sin.
- ca bruc marí, n m alt. sin.
- ca bruc petets, n m alt. sin.
- ca brucal, n m alt. sin.
- ca brucs, n m pl alt. sin.
- ca bruguera, n f alt. sin.
- ca carrassella, n f alt. sin.
- ca cepell, n m alt. sin.
- ca dinada, n f alt. sin.
- ca flor de la fam, n f alt. sin.
- ca herba negra, n f alt. sin.
- ca petorra, n f alt. sin.
- ca petorrera, n f alt. sin.
- ca salabruga, n f alt. sin.
- ca serpó, n m alt. sin.
- ca xipell, n m alt. sin.
- ca xipell brossa, n m alt. sin.
- ca brocal, n m var. ling.
- ca broncal, n m var. ling.
- ca bronza, n f var. ling.
- ca bruca, n f var. ling.
- ca brugarola, n f var. ling.
- ca bruiera, n f var. ling.
- ca brussa, n f var. ling.
- ca bruza, n f var. ling.
- ca carrasella, n f var. ling.
- ca cipell, n m var. ling.
- ca sepelle, n m var. ling.
- ca xerpó, n m var. ling.
- nc Calluna vulgaris (L.) Hull
- nc Erica vulgaris L. sin. compl.
<Botànica > ericàcies>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca cantell, n m
- ca gruix, n m sin. compl.
- ca gruixària, n f sin. compl.
- es borde
- es canto
- es espesor
- es grosor
<Construcció > Obres públiques>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca card burral, n m
- ca card clapat, n m sin. compl.
- ca card gallofer, n m sin. compl.
- ca card lleter, n m sin. compl.
- ca card marià, n m sin. compl.
- ca cardot, n m sin. compl.
- ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
- ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
- ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
- ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
- ca card, n m alt. sin.
- ca card blanc, n m alt. sin.
- ca card calapatós, n m alt. sin.
- ca card d'ase, n m alt. sin.
- ca card de burro, n m alt. sin.
- ca card de formatjar, n m alt. sin.
- ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca card de Maria, n m alt. sin.
- ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
- ca card gros, n m alt. sin.
- ca card tacat, n m alt. sin.
- ca cardassa, n f alt. sin.
- ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
- ca cardigàs, n m alt. sin.
- ca cardots, n m pl alt. sin.
- ca carxofa de burro, n f alt. sin.
- ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
- ca carxofeta, n f alt. sin.
- ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
- ca escardot, n m alt. sin.
- ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
- ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
- ca escardot gros, n m alt. sin.
- ca espinot, n m alt. sin.
- ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
- ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
- ca presó, n f alt. sin.
- ca auelets (papus), n m pl var. ling.
- ca auelos (papus), n m pl var. ling.
- ca cardo, n m var. ling.
- ca cardo borriquero, n m var. ling.
- ca cardo de rostoll, n m var. ling.
- ca praó, n f var. ling.
- ca presor, n f var. ling.
- ca uelets (papus), n m pl var. ling.
- ca uelos (papus), n m pl var. ling.
- nc Silybum marianum (L.) Gaertn.
<Botànica > compostes / asteràcies>