Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brutesa" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme? 0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?
  • es  (Grau 5: maregassa) mar gruesa, n f
  • es  (Grau 6: mar brava) mar muy gruesa, n f
  • es  (Grau 7: mar desfeta) mar arbolada, n f
  • es  (Grau 8: mar molt alta) mar montañosa, n f
  • es  (Grau 9: mar enorme) mar enorme, n f
  • fr  (Grau 5: maregassa) mer forte, n f
  • fr  (Grau 6: mar brava) mer très forte, n f
  • fr  (Grau 7: mar desfeta) mer grosse, n f
  • fr  (Grau 8: mar molt alta) mer très grosse, n f
  • fr  (Grau 9: mar enorme) mer enorme, n f
  • it  (Grau 5: maregassa) mare agitato, n m
  • it  (Grau 6: mar brava) mare molto agitato, n m
  • it  (Grau 7: mar desfeta) mare grosso, n m
  • it  (Grau 8: mar molt alta) mare molto grosso, n m
  • it  (Grau 9: mar enorme) mare tempestoso, n m
  • en  (Grau 5: maregassa) rough sea, n
  • en  (Grau 6: mar brava) very rough sea, n
  • en  (Grau 7: mar desfeta) high sea, n
  • en  (Grau 8: mar molt alta) very high sea, n
  • en  (Grau 9: mar enorme) phenomenal sea, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Tant maregassa, com mar brava, com mar desfeta, com mar molt alta i com mar enorme (tots, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, del grau 5 al 9):

- La maregassa (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar amb onades que oscil·len entre 2,5 i 4 m d'alçada, corresponent al grau 5 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar gruesa; el francès, mer forte; l'italià, mare agitato, i l'anglès, rough sea.

- La mar brava (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 4 i 6 m d'alçada, corresponent al grau 6 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar muy gruesa; el francès, mer très forte; l'italià, mare quasi molto agitato, i l'anglès, very rough sea.

- La mar desfeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 6 i 9 m d'alçada, corresponent al grau 7 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar arbolada; el francès, mer grosse; l'italià, mare grosso, i l'anglès, high sea.

- La mar molt alta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 9 i 14 m d'alçada, corresponent al grau 8 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar montañosa; el francès, mer très grosse; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, very high sea.

- La mar enorme (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de més de 14 m d'alçada, corresponent al grau 9 i últim de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar enorme; el francès, mer enorme; l'italià, mare tempestoso, i l'anglès, phenomenal sea.

Nota

  • 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol , maror o forta maror?, que recull els estats de la mar dels graus 0 al 4 en l'escala de Douglas.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta i mar enorme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina? 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
  • es  (motricitat fina) motricidad fina, n f
  • es  (motricitat global) motricidad global, n f
  • es  (motricitat global) motricidad gruesa, n f
  • fr  (motricitat fina) motricité fine, n f
  • fr  (motricitat global) motricité globale, n f
  • en  (motricitat fina) fine motor skill, n
  • en  (motricitat global) gross motor skill, n

<Ciències de la salut > Fisiologia humana>

Definició
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.

- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.

- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina? 0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?

<Ciències socials>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI motricitat global, motricitat gruixuda, motricitat grossa, motricitat grossera, motricitat bàsica, motricitat grollera o motricitat fina?
  • es  (motricitat fina) motricidad fina, n f
  • es  (motricitat global) motricidad global, n f
  • es  (motricitat global) motricidad gruesa, n f
  • fr  (motricitat fina) motricité fine, n f
  • fr  (motricitat global) motricité globale, n f
  • en  (motricitat fina) fine motor skill, n
  • en  (motricitat global) gross motor skill, n

<Ciències socials > Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Tant motricitat global com motricitat fina es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica ni *motricitat grollera.

- La motricitat global (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més grans, de manera que inclou activitats com ara caminar o córrer; requereix menys precisió que la motricitat fina.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu global (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, 'Total, en conjunt, sense especificar-ne les parts').
(2) És lingüísticament adequada.
(3) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(4) Té el suport d'alguns dels especialistes consultats.
. En canvi, *motricitat gruixuda , *motricitat grossa, *motricitat grossera, *motricitat bàsica i *motricitat grollera presenten problemes:
(1) *Motricitat gruixuda, *motricitat grossa, *motricitat grossera i *motricitat bàsica no són adequades semànticament.
(2) *Motricitat grollera es pot considerar semànticament adequada a partir del significat 'Bast, poc fi, quant al material o al treballat' que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans atribueix a groller, però té l'inconvenient que el significat més habitual és 'Descortès, poc delicat'.
. Els equivalents castellans són motricidad global i motricidad gruesa; el francès, motricité globale, i l'anglès, gross motor skill.

- La motricitat fina (terme també normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el tipus de motricitat en què intervenen principalment els músculs més petits, de manera que inclou activitats generalment de manipulació, com ara cosir o escriure; requereix més precisió que la motricitat global.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) Està motivada semànticament a partir de l'adjectiu fi fina (segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, "Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi. Ésser fi d'orella, de nas, de paladar").
(2) És lingüísticament adequada.
(3) És pràcticament l'única per a aquest significat.
(4) Es documenten formes anàlogues en les llengües de referència.
. L'equivalent castellà és motricidad fina; el francès, motricité fine, i l'anglès, fine motor skill.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de motricitat global i motricitat fina al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quines són les formes catalanes corresponents a motricidad gruesa i motricidad fina?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/es/node/2543).
0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim? 0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim?

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat per aquest servei.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  0 CRITERI préstec a risc de mar, préstec a risc marítim, préstec a ventura de mar, préstec a la ventura, canvi a risc de mar o canvi marítim?
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a la gruesa, n m
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a la gruesa ventura, n m
  • es  (préstec a risc de mar) préstamo a riesgo, n m
  • fr  (préstec a risc de mar) prêt à la grosse aventure, n m
  • en  (préstec a risc de mar) bottomage, n
  • en  (préstec a risc de mar) bottomry, n
  • en  (préstec a risc de mar) bottomry loan, n

<Dret > Dret mercantil>

Definició
Tant préstec a risc de mar, préstec a risc marítim i préstec a ventura de mar, com canvi a risc de mar i canvi marítim (tots, noms masculins) són formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, es considera menys adequada la forma *préstec a la ventura.

- Un préstec a risc de mar, o els sinònims complementaris préstec a risc marítim i préstec a ventura de mar, és un préstec que es retorna juntament amb la retribució convinguda només en cas d'arribar a port els efectes motivadors del contracte o el valor obtingut en cas de sinistre.
. Els motius de la tria d'aquestes formes, amb preferència per préstec a risc de mar, són els següents:
(1) Préstec a risc de mar és la forma més clarament establerta en català, documentada ja el 1335 (GARCIA, Arcadi; FERRER i MALLOL, M. Teresa. Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona I) i també en el Llibre de Consolat de Mar (edició de Germà COLON, estudi d'Arcadi GARCIA).
(2) Préstec a risc de mar s'ajusta a la tipologia medieval dels riscos en el comerç marítim: risc de mar (en llatí, risicum maris 'danys deguts al mar'), risc de gents (risicum gentium 'danys deguts a l'acció humana: pirateria, cors, embargaments, etc.') i risc de Déu (risicum Dei 'catàstrofes naturals no estrictament marines').
(3) Préstec a ventura de mar conté la forma a ventura de mar, que en diversos contextos funciona com a sinònima de a risc de mar, per exemple en el Llibre de Consolat de Mar. (No es documenta, però, la seqüència exacta préstec a ventura de mar.)
(4) Préstec a risc marítim es documenta en la traducció moderna del Codi de comerç espanyol, com a equivalent de préstamo a riesgo marítimo.
(5) *Préstec a la ventura té com a primera font el Diccionari jurídic català, però no ha estat documentat en obres medievals; podria ser una lectura errònia de préstec a ventura de mar.
. Els equivalents castellans són préstamo a la gruesa, préstamo a la gruesa ventura i préstamo a riesgo; el francès, prêt a la grosse aventure, i els anglesos, bottomage, bottomry i bottomry loan.

- Un canvi a risc de mar o canvi marítim (tots dos, noms masculins) és un contracte molt similar en què s'acorda que el pagament es fa per mitjà d'una transferència en un altre lloc amb canvi de moneda.
0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade? 0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI tallar a la juliana, tallar en julienne, tallar a la brunesa, tallar en brunoise, tallar a la xifonada o tallar en chiffonade?
  • es  (tallar a la brunesa) cortar en brunoise, v tr
  • es  (tallar a la juliana) cortar en juliana, v tr
  • es  (tallar a la xifonada) cortar en chiffonade, v tr
  • es  (tallar a la xifonada) cortar en chifonada, v tr
  • fr  (tallar a la brunesa) couper en brunoise, v tr
  • fr  (tallar a la juliana) couper en julienne, v tr
  • fr  (tallar a la xifonada) couper en chiffonnade, v tr
  • en  (tallar a la brunesa) cut in brunoise, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) cut in julienne, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) julienne, to, v tr
  • en  (tallar a la juliana) shred, to, v tr
  • en  (tallar a la xifonada) chiffonade, to, v tr

<Alimentació. Gastronomia>

Definició
Es considera que les formes més adequades per a referir-se a aquestes maneres diferents de tallar els aliments són tallar a la juliana, tallar a la brunesa i tallar a la xifonada (tots, verbs transitius); en canvi, es consideren menys adequades les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade.

- El verb tallar a la juliana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) fa referència a l'acció de tallar un aliment en trossets llargs i prims, aproximadament entre tres i cinc centímetres de llarg i entre un i tres mil·límetres de gruix.
. L'equivalent castellà és cortar en juliana; el francès, couper en julienne, i els anglesos, cut in julienne, julienne i shred.

- El verb tallar a la brunesa (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) fa referencia a l'acció de tallar un aliment en bocins de la mida d'un gra d'arròs.
. L'equivalent castellà és cortar en brunoise; el francès, couper en brunoise, i l'anglès, cut in brunoise.

- El verb tallar a la xifonada (forma normalitzada més recentment pel Consell Supervisor) fa referència a l'acció de tallar les fulles enrotllades de determinades verdures o hortalisses de fulla gran en tires llargues i estretes, d'uns tres centímetres de llarg i mig centímetre d'ample. És habitual tallar a la xifonada l'enciam, l'agrella o els espinacs.
. Els equivalents castellans són cortar en chiffonade i cortar en chifonada; el francès, couper en chiffonnade, i l'anglès, chiffonade.

Els motius de la tria d'aquestes formes són els següents:
(1) En l'àmbit de la cuina i la gastronomia es fan servir habitualment les formes franceses, adaptades al català o sense adaptar.
(2) La forma a la juliana ja està recollida com a locució al diccionari normatiu.
(3) L'adaptació al català no provoca grans diferències formals i segueix la tendència a adaptar les formes franceses de l'àmbit.
Ex. crep, bullabessa, papillota
(4) La construcció a la + ADJ[femení] és la més habitual per a expressar que un aliment està preparat d'una determinada manera.
Ex. ànec a l'empordanesa, arròs a la caçadora, bacallà a la biscaïna, cloïsses a la marinera, espaguetis a la puttanesca
(5) En llengües properes per l'ús es fan servir també les formes franceses, amb adaptació o sense.

En canvi, les formes *tallar en julienne, *tallar en brunoise i *tallar en chiffonade tenen inconvenients:
(1) Mantenen les formes franceses, malgrat que l'adaptació és senzilla, no dificulta el reconeixement de la paraula i té precedents en l'àmbit.
(2) Utilitza una construcció, en + ADJ[femení], que no és l'habitual per a expressar de quina manera s'ha preparat un aliment.

Nota

agulla gruixuda agulla gruixuda

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  agulla gruixuda, n f
  • es  aguja gruesa
  • fr  grosse aiguille
  • it  ago di grosso calibro
  • it  ago grosso
  • en  wide needle

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries>

Definició
Agulla d'un gruix d'entre 14 i 18 G.

Nota

  • Les agulles gruixudes s'utilitzen per a obtenir teixit mamari i biopsiar-lo.
aigües residuals aigües residuals

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigües residuals, n f pl
  • ca  aigües brutes, n f pl sin. compl.
  • es  aguas residuales, n f pl
  • fr  eaux résiduelles, n f pl
  • fr  eaux usées, n f pl
  • en  wastewater, n

<Enginyeria forestal>

aigües residuals aigües residuals

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  aigües residuals, n f pl
  • ca  aigües brutes, n f pl sin. compl.
  • es  aguas negras, n f pl
  • es  aguas residuales, n f pl
  • fr  eaux résiduelles, n f pl
  • fr  eaux usées, n f pl
  • eu  hondakin ur, n
  • eu  ur beltz, n

<Fusteria > Indústria i oficis>

aigües residuals brutes aigües residuals brutes

<Medi ambient > Gestió ambiental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  aigües residuals brutes, n f pl
  • es  aguas residuales crudas
  • fr  eaux d'égout brutes
  • en  crude sewage
  • en  crude wastewaters
  • en  raw wastewaters

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definició
Aigües residuals que no han estat sotmeses a cap tractament.
aigües residuals brutes aigües residuals brutes

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de gestió ambiental [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/218/>

  • ca  aigües residuals brutes, n f pl
  • es  aguas residuales crudas
  • fr  eaux d'égout brutes
  • en  crude sewage
  • en  crude wastewaters
  • en  raw wastewaters

<Gestió ambiental > Política > Vectors > Aigües >

Definició
Aigües residuals que no han estat sotmeses a cap tractament.