Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "brutor" dins totes les àrees temàtiques

botó botó

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  botó, n m
  • es  botón, n m
  • fr  bouton, n m
  • en  adjuster, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí > Arquet>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel > Arquet>

Definició
Peça que permet fer girar el caragol que mou la nou d'un arquet d'un violí o un violoncel i, en conseqüència tesa més o menys les cerres.
botó botó

<Arts > Música > Instruments musicals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>

  • ca  botó, n m
  • es  botón, n m
  • fr  bouton, n m
  • en  button, n
  • en  end button, n
  • en  endpin, n
  • en  tailpin, n

<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí>

Definició
Peça generalment de banús que, juntament amb el lligall, serveix per a fixar el cordal d'un violí.
botó floral botó floral

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  botó floral, n m
  • ca  gemma floral, n f
  • ca  poncella, n f
  • es  botón floral, n m
  • es  capullo, n m
  • es  yema floral, n f
  • fr  bourgeon, n m
  • fr  bouton, n m
  • en  bud, n
  • en  gemma, n

<Botànica>

brúcol brúcol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  brúcol, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  brúcols, n m pl alt. sin.
  • ca  coscolls, n m pl alt. sin.
  • ca  tuixos, n m pl alt. sin.
  • ca  turbit, n m alt. sin.
  • ca  brócol, n m var. ling.
  • ca  coscós, n m pl var. ling.
  • nc  Molopospermum peloponnesiacum (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Molopospermum cicutarium DC. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  brúcol, n m
  • ca  coscó, n m sin. compl.
  • ca  coscoll, n m sin. compl.
  • ca  brúcols, n m pl alt. sin.
  • ca  coscolls, n m pl alt. sin.
  • ca  tuixos, n m pl alt. sin.
  • ca  turbit, n m alt. sin.
  • ca  brócol, n m var. ling.
  • ca  coscós, n m pl var. ling.
  • nc  Molopospermum peloponnesiacum (L.) W.D.J. Koch
  • nc  Molopospermum cicutarium DC. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

brûlot [fr] brûlot [fr]

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  brûlot [fr], n m
  • es  brulote
  • fr  bateau-brûlot
  • fr  brûlot
  • en  fire ship
  • en  fire-ship

<Transports > Transport marítim > Embarcacions>

Definició
Vaixell carregat amb substàncies combustibles i inflamables que es dirigia als vaixells enemics per a incendiar-los.
bretó bretó

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bretó
  • cod  brezhoneg
  • ar  البريتونية
  • cy  Llydaweg
  • de  Bretonisch
  • en  Breton
  • es  bretón
  • eu  bretainiera
  • eu  bretoiera sin. compl.
  • fr  breton
  • gl  bretón
  • gn  breton
  • it  bretone
  • ja  ブルトン語
  • nl  Bretons
  • oc  breton
  • pt  bretão
  • ru  Бретонский язык
  • sw  Breton
  • tmh  Tabritunt
  • zh  布雷通语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Cèltica > Britònic>, <Europa > França>

Definició
La història de la llengua bretona se sol dividir en tres períodes: el bretó antic (fins a la fi del segle XII), el bretó mitjà (entre la fi del segle XII i el segle XVII) i el bretó modern (a partir del segle XVII).

Pràcticament no es conserven textos en bretó anteriors al segle XV. El primer text de què tenim coneixement és un manuscrit sobre medicina datat de la fi del segle VIII (actualment es troba a la biblioteca de Leiden, als Països Baixos). Amb els moviments lingüístics bretons del segle XIX neix la literatura bretona contemporània. Durant el segle XX, però, les mesures del govern francès en contra de l'ús de qualsevol llengua diferent del francès en l'àmbit públic han accelerat el procés de substitució lingüística del bretó.

Actualment, el nombre de parlants de bretó continua baixant. Tot i així, cada vegada hi ha més joves que saben parlar la llengua, gràcies sobretot a l'increment d'escoles bilingües que cada any obren les portes. L'any 2000 hi havia uns 6.500 estudiants bilingües, mentre que deu anys més tard la xifra ha arribat als 13.500. També es fan classes per a adults, amb uns 5.000 alumnes.

El bretó ha guanyat suport progressivament i cada cop s'empra més a l'esfera pública. Recentment, conèixer la llengua es valora també en l'àmbit professional: més de 1.200 llocs de feina exigeixen competència en bretó, en àrees com l'ensenyament, els mitjans de comunicació, les associacions, els serveis públics, etc.
bretó bretó

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bretó
  • es  bretón
  • fr  breton
  • en  Breton

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>

bretó bretó

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bretó
  • es  bretón
  • fr  breton
  • en  Breton

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races equines i asinines > Cavalls > Cavall de tir pesant>

bretona bretona

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: llet>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  bretona
  • es  bretona
  • fr  bretonne
  • en  Breton

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races bovines > Aptitud: llet>