Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "buderol" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca astràgal, n m
- ca collaret, n m sin. compl.
- ca collarí, n m sin. compl.
- ca fuserol, n m sin. compl.
- ca motllura, n f sin. compl.
- ca motlura, n f sin. compl.
- es astrágalo
- es collarino
- en astragal
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Escultura>
Definició
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bambollera, n f
- ca herba de llet, n f alt. sin.
- ca herba lletera, n f alt. sin.
- ca llet de bruixa, n f alt. sin.
- ca llet de Santa Teresa, n f alt. sin.
- ca lletera, n f alt. sin.
- ca lletera d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterassa, n f alt. sin.
- ca lleteresa, n f alt. sin.
- ca lleteresa ruderal, n f alt. sin.
- ca lleteresa verda, n f alt. sin.
- ca lleterola, n f alt. sin.
- ca lleterola d'hort, n f alt. sin.
- ca lleterola de camp, n f alt. sin.
- ca lleteroleta, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera de fulla ampla, n f alt. sin.
- ca mal d'ulls, n m alt. sin.
- ca marcoset, n m alt. sin.
- ca pixaconills, n m alt. sin.
- ca pixallits, n m alt. sin.
- ca llerolga, n f var. ling.
- ca lletdetresa, n f var. ling.
- ca lletetresa, n f var. ling.
- ca lletetreses, n f pl var. ling.
- ca lletreresa ruderal, n f var. ling.
- ca lletrerol, n m var. ling.
- ca lletreses, n f pl var. ling.
- ca lletrola d'hort, n f var. ling.
- nc Euphorbia helioscopia L.
<Botànica > euforbiàcies>
Nota
- La denominació llet de Santa Teresa (o llet de Santa Tresa) és una etimologia popular a partir del nom, derivat de llet, lleteresa, interpretat com a «llet de T(e)resa»; d'aquí les formes lletdetresa, llet de Teresa i llet de Santa Teresa.
<Arts > Arts plàstiques>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
SALVÀ i LARA, Jaume. Diccionari de les arts: Arquitectura, escultura i pintura [en línia]. 2a ed. rev i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/147/>
- ca banderola, n f
- es banderola
- en banderol
- en banderole
<Arts: arquitectura, escultura i pintura > Arts decoratives>
Definició
<Zoologia > Insectes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca beierol, n m
- nc Ammophila sabulosa
<Zoologia > Insectes>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca boterola, n f
- es buterola
<Construcció>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca boterola, n f
- es buterola, n f
- fr bouterolle, n f
- en rivet snap, n
- en rivetting set, n
- de Nietkopfsetzer, n m
<Enginyeria>
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca budell, n m
- es ciona
- nc Ciona intestinalis
<Zoologia > Invertebrats no artròpodes>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca budell, n m
<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Gastroenterologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca budell de gat, n m
- ca gat cut, n m
<Pesca>