Cercaterm

Aquesta fitxa ha estat elaborada pel TERMCAT en el marc del projecte Guaita terminològica, en què col·laboren l'Institut d'Estudis Catalans, el TERMCAT i la Universitat Pompeu Fabra.

Guaita terminològica és un projecte d'extracció de terminologia científica i tècnica d'un corpus original en anglès i de revistes especialitzades en català.

ca 4,4'-metilendifenol, n m
ca bisfenol F, n m
ca 4-[(4-hidroxifenil)metil]fenol, n m sin. compl.
ca BPF, n m sigla
es 4-[(4-hidroxifenil)metil]fenol, n m
es 4,4'-metilendifenol, n m
es bisfenol F, n m
es BPF, n m sigla
en 4-[(4-hydroxyphenyl)methyl]phenol, n
en 4,4'-metylenediphenol, n
en bisphenol F, n
en BPF, n sigla
for HOC₆H₄CH₂C₆H₄OH

<Química > Química orgànica>

Definició

Alcohol aromàtic consistent en dos 4-hidroxifenils units a un metilè, que és soluble en etanol, èter i cloroform i té un punt de fusió de 162,5 ºC.

Nota

1. El 4,4'-metildifenol és el més senzill dels bisfenols.
2. El nom sistemàtic 4,4'-metilendifenol és el nom preferit per la IUPAC.
3. La sigla BPF prové de l'anglès bisphenol F.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca òpera bufa, n f

<Música>

Definició

Varietat d'òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular, tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc., de l'òpera seriosa.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca òpera bufa, n f
es ópera bufa
en opera buffa

<Música>

Definició

Varietat d'òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular, tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc., de l'òpera seriosa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:

Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:

GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca òpera bufa, n f
en opera buffa, n

Definició

Òpera còmica italiana amb diàlegs en recitatiu i personatges extrets de la vida quotidiana.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca adquisició, n f
ca compra, n f
es adquisición
es compra
en acquisition
en buy
en purchase

<Empresa > Comptabilitat>

Definició

Consecució d'un actiu material, immaterial o d'un servei a canvi d'un preu convingut i amb unes condicions preestablertes.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca afrontacavadors, n m
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca botafoc, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges bordes, n f pl alt. sin.
ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blava, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja ronyosa, n f alt. sin.
ca bufafoc, n m alt. sin.
ca gangrenera, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
ca herba pucera, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca puces, n f pl alt. sin.
ca saragatona, n f alt. sin.
ca ventafoc, n m alt. sin.
ca afronta cavadors, n m var. ling.
ca afronta llauradors, n m var. ling.
ca apaga foc, n m var. ling.
ca bufa foc, n m var. ling.
ca mata foc, n m var. ling.
ca venta foc, n m var. ling.
nc Plantago sempervirens Crantz
nc Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca afrontacavadors, n m
ca afrontallauradors, n m alt. sin.
ca apagafoc, n m alt. sin.
ca botafoc, n m alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca botges bordes, n f pl alt. sin.
ca botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
ca botja, n f alt. sin.
ca botja blava, n f alt. sin.
ca botja borda, n f alt. sin.
ca botja negra, n f alt. sin.
ca botja ronyosa, n f alt. sin.
ca bufafoc, n m alt. sin.
ca gangrenera, n f alt. sin.
ca herba de les puces, n f alt. sin.
ca herba de puces, n f alt. sin.
ca herba gangrenosa, n f alt. sin.
ca herba pucera, n f alt. sin.
ca matafoc, n m alt. sin.
ca matafocs, n m pl alt. sin.
ca plantatge de ca, n m alt. sin.
ca plantatge de matafoc, n m alt. sin.
ca pucera, n f alt. sin.
ca puces, n f pl alt. sin.
ca saragatona, n f alt. sin.
ca ventafoc, n m alt. sin.
ca afronta cavadors, n m var. ling.
ca afronta llauradors, n m var. ling.
ca apaga foc, n m var. ling.
ca bufa foc, n m var. ling.
ca mata foc, n m var. ling.
ca venta foc, n m var. ling.
nc Plantago sempervirens Crantz
nc Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca ant, n m
es ante
it camoscio
pt couro
en buff

<Arts > Pintura > Colors>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bufallums, n m sin. compl.
ca matallums, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró groc, n m alt. sin.
ca citró ver, n m alt. sin.
ca martibet, n m alt. sin.
ca matallum, n m alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca ravenell bord, n m alt. sin.
ca ravenell groc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
ca ravenissa groga, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca martibert, n m var. ling.
ca martivert, n m var. ling.
ca mata llums, n m var. ling.
ca ravanell bord, n m var. ling.
ca ravanell groc, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
nc Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bufallums, n m sin. compl.
ca matallums, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró groc, n m alt. sin.
ca citró ver, n m alt. sin.
ca martibet, n m alt. sin.
ca matallum, n m alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca ravenell bord, n m alt. sin.
ca ravenell groc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
ca ravenissa groga, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca martibert, n m var. ling.
ca martivert, n m var. ling.
ca mata llums, n m var. ling.
ca ravanell bord, n m var. ling.
ca ravanell groc, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
nc Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "buf" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Definició

Definició

Definició