Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bugre" dins totes les àrees temàtiques

kaingà

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca kaingà
ca bugre sin. compl.
ca coroado sin. compl.
ca kaingan sin. compl.
ca kaingán sin. compl.
ca kanhgág sin. compl.
ar كاينغا
cy Kaingáng
cy Bugre sin. compl.
cy Coroado sin. compl.
cy Kaingan sin. compl.
cy Kaingán sin. compl.
cy Kanhgág sin. compl.
de Kaingang
de Bugre sin. compl.
de Coroado sin. compl.
de Kaingá sin. compl.
de Kaingán sin. compl.
de Kanhgág sin. compl.
en Kaingang
en Bugre sin. compl.
en Caingang sin. compl.
en Coroado sin. compl.
en Coroados sin. compl.
es kaingá
es bugre sin. compl.
es coroado sin. compl.
es kahngág sin. compl.
es kaingan sin. compl.
es kaingán sin. compl.
eu kaingangera
eu bugre sin. compl.
eu coroado sin. compl.
eu kaingan sin. compl.
eu kaingán sin. compl.
eu kanhgág sin. compl.
fr kaingang
fr bugre sin. compl.
fr coroado sin. compl.
fr kaingan sin. compl.
fr kaingán sin. compl.
fr kanhgág sin. compl.
gn kainga
gn bugre sin. compl.
gn coroado sin. compl.
gn kaingan sin. compl.
gn kaingán sin. compl.
gn kanhgág sin. compl.
it kaingang
it bugre sin. compl.
it coroado sin. compl.
it kaingan sin. compl.
it kaingán sin. compl.
it kanhgág sin. compl.
ja カインガング語
ja ブグレ語 sin. compl.
ja コロアド語 sin. compl.
ja カンガッグ語 sin. compl.
ja カインガ語、カインガン語 sin. compl.
nl Kaingang
nl Bugre sin. compl.
nl Coroado sin. compl.
nl Kaingan sin. compl.
nl Kaingán sin. compl.
nl Kanhgág sin. compl.
pt kaingang
pt bugre sin. compl.
pt caingangue sin. compl.
pt coroado sin. compl.
pt kaingan sin. compl.
pt kaingán sin. compl.
pt kanhgág sin. compl.
ru Каинганг
ru Бугре sin. compl.
ru Каинган sin. compl.
ru Короадо sin. compl.
ru Кайнганг sin. compl.
ru Короадос sin. compl.
zh 康加语
zh 康敢 sin. compl.
zh 康甘 sin. compl.
zh 布格雷 sin. compl.
zh 康赫加戈 sin. compl.
zh 科洛阿多 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Je > Branca del sud>, <Amèrica > Brasil>

Definició

El kaingà és la llengua je amb més parlants (45% del total).

Es divideix en cinc dialectes:
1. el kaingà de São Paulo,
2. el kaingà de Paranà (entre els rius Paranapanema i Iguaçú),
3. el central (entre els rius Iguaçú i Uruguai),
4. el sud-oriental (al sud del riu Uruguai i est del riu Passo Fundo) i
5. el sud-occidental (al sud del riu Uruguai i oest del riu Passo Fundo).
Les diferències dialectals afecten fonamentalment la fonologia.

Van establir relacions estables amb població no indígena al segle XIX, quan es van instal·lar explotacions ramaderes a la seva regió. Els kaingàs que més s'hi van resistir van ser els de São Paulo i els del nord de Paranà.

Des del 1970 hi ha escola bilingüe, que no fa sinó afavorir l'ús del portuguès: l'ensenyament es fa en kaingà el primer any d'escolarització, però a partir del segon es passa al portuguès.

En zones com Ivaí i Faxinal encara hi ha força població monolingüe en la llengua autòctona, mentre que en d'altres, com en alguns pobles de São Paulo, el kaingà ja no es parla gens. Es manté una certa consciència que la llengua és símbol d'identitat.

S'han escrit alguns materials bilingües sobre sanitat, alcoholisme, ajudes estatals, etc.
Existeixen molts estudis lingüístics sobre aquesta llengua (vegeu Fabre 2005).

laklano

<Llengua > Lingüística > Llengües>

ca laklano
ca aweikoma sin. compl.
ca botocudo sin. compl.
ca bugre sin. compl.
ca chocré sin. compl.
ca socré sin. compl.
ca xokleng sin. compl.
ca xokren sin. compl.
cod laklano
ar لاكلانوية
cy Laklano
cy Aweikoma sin. compl.
cy Botocudo sin. compl.
cy Bugre sin. compl.
cy Chocré sin. compl.
cy Socré sin. compl.
cy Xokleng sin. compl.
cy Xokren sin. compl.
de Laklano
de Aweikoma sin. compl.
de Botocudo sin. compl.
de Bugre sin. compl.
de Chocré sin. compl.
de Socré sin. compl.
de Xokleng sin. compl.
de Xokren sin. compl.
en Laklano
en Aweikoma sin. compl.
en Botocudos sin. compl.
en Bugre sin. compl.
en Chocré sin. compl.
en Shocleng sin. compl.
en Shokleng sin. compl.
en Socré sin. compl.
en Xokleng sin. compl.
en Xokren sin. compl.
es laklano
es aweikoma sin. compl.
es botocudo sin. compl.
es bugre sin. compl.
es chocré sin. compl.
es socré sin. compl.
es xokleng sin. compl.
es xokren sin. compl.
eu laklanoera
eu aweikoma sin. compl.
eu botocudo sin. compl.
eu bugre sin. compl.
eu chocré sin. compl.
eu socré sin. compl.
eu xokleng sin. compl.
eu xokren sin. compl.
fr laklano
fr aweikoma sin. compl.
fr botocudo sin. compl.
fr bugre sin. compl.
fr chocré sin. compl.
fr socré sin. compl.
fr xokleng sin. compl.
fr xokren sin. compl.
gn laklano
gn aweikoma sin. compl.
gn botocudo sin. compl.
gn bugre sin. compl.
gn chocré sin. compl.
gn socré sin. compl.
gn xokleng sin. compl.
gn xokren sin. compl.
it laklano
it aweikoma sin. compl.
it botocudo sin. compl.
it bugre sin. compl.
it chocré sin. compl.
it socré sin. compl.
it xokleng sin. compl.
it xokren sin. compl.
ja ラクラノ語
ja ソクレ語 sin. compl.
ja ブグレ語 sin. compl.
ja チョクレ語 sin. compl.
ja ボトクド語 sin. compl.
ja ショクレン語 sin. compl.
ja アウェイコマ語 sin. compl.
nl Laklano
nl Aweikoma sin. compl.
nl Botocudo sin. compl.
nl Bugre sin. compl.
nl Chocré sin. compl.
nl Socré sin. compl.
nl Xokleng sin. compl.
pt laklãnõ
pt aveicoma sin. compl.
pt aweikoma sin. compl.
pt botocudo sin. compl.
pt bugre sin. compl.
pt chocré sin. compl.
pt socré sin. compl.
pt xokleng sin. compl.
pt xokren sin. compl.
ru Лаклано
ru Бугре sin. compl.
ru Сокре sin. compl.
ru Чокре sin. compl.
ru Шокрен sin. compl.
ru Шокленг sin. compl.
ru Авейкома sin. compl.
ru Ботокудский sin. compl.
zh 拉克兰诺语
zh 肖克伦、索克雷、乔克雷、乔克伦、阿维克马、布格雷、波托库多 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Je > Branca del sud>, <Amèrica > Brasil>

Definició

Els etnòlegs i lingüistes tendeixen a anomenar el poble i la seva llengua xokleng, segurament per un malentès del Servei de Protecció dels Indis, que hi va entrar en contacte a principi del segle XX. La mateixa comunitat, però, considera aquest terme ofensiu i reivindica la denominació laklano originària, que significa 'els que viuen on surt el sol'. Actualment l'autodenominació guanya espai polític gràcies al moviment de recuperació lingüística i cultural.

Històricament, els laklanos eren seminòmades. El contacte intensiu amb els blancs es va iniciar el 1914. Durant els primers 20 anys, la població laklano es va reduir a una tercera part per culpa de les malalties transmeses pels blancs. Anteriorment, el territori laklano ja s'havia reduït notablement.

El 1938 es va construir la primera escola, fet que va accelerar la pèrdua de la cultura i la llengua pròpies. La introducció del cristianisme també va afavorir el procés. Avui els matrimonis mixtos decanten encara més la balança. Tot i que es promou l'alfabetització en laklano, hi ha molts joves que no parlen la llengua.