Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "buidesa" dins totes les àrees temàtiques

avidesa avidesa

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  avidesa, n f
  • es  avidez, n f
  • fr  avidité, n f
  • en  avidity, n

<.FITXA REVISADA>, <Immunologia>

Definició
Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.

Nota

  • L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.
buhid buhid

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  buhid
  • ar  بوهيد
  • cy  Buhid
  • de  Buhid
  • en  Buhid
  • es  buhid
  • eu  buhidera
  • eu  buhid sin. compl.
  • fr  buhid
  • gl  buhid
  • gn  vuhid
  • it  buhid
  • pt  buhid
  • zh  布迪语
  • scr  Escriptura buhid

<Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Mesofilipí>, <Àsia > Filipines>

Definició
El grup etnolingüístic buhid s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a mangyan, juntament amb els iraya, els alangan, els tadyawan, els batangan, els hanunoo, els ratagnon i els tao buid. El territori tradicional d'aquests grups se situa a les terres altes de l'interior de l'illa de Mindoro. A les terres baixes de Mindoro, en canvi, viuen majoritàriament altres grups no mangyan, com el tagal, el visaia i l'ilocano.

L'àrea lingüística del buhid limita amb zones on es parla tadyawan, batangan, hanunoo i tagal.

Les llengües que formen el grup mangyan, excepte el batangan i el buhid, no són lingüísticament gaire properes. De fet, les relacions entre les llengües d'aquest grup presenten certes dificultats. D'una banda, hi ha evidències que inclouen totes les llengües mangyan dins el grup mesofilipí. De l'altra, hi ha elements que indiquen que només les llengües del grup mangyan meridional (batangan, buhid, hanunoo) formen part del grup mesofilipí, mentre que les llengües mangyan septentrional (iraya, alangan i tadyawan) formen part del grup filipí septentrional, probablement dins el grup sambàlic.

Els buhid han conservat el sistema d'escriptura propi, a diferència d'altres comunitats lingüístiques de les Filipines que van adoptar l'alfabet llatí quan els espanyols van arribar-hi al segle XVI. L'escriptura buhid és una de les dues variants de l'escriptura mangyan, juntament amb l'utilitzada pels hanunóo.

L'escriptura mangyan deriva de l'escriptura kavi i està relacionada amb l'escriptura baybayin, utilitzada originalment per a escriure el tagal. El suport tradicional de l'escriptura mangyan és el bambú, sobre el qual es graven les lletres amb l'ajut d'un instrument afilat. El procés de gravació es fa en columnes verticals, de dalt a baix i d'esquerra a dreta, encara que habitualment es llegeix d'esquerra a dreta, en sentit horitzontal.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  buidada, n f
  • es  vaciado
  • fr  excavation
  • en  excavation
  • en  hollowing out
  • de  Ausschachten

<Construcció>

burgès | burgesa burgès | burgesa

<Filosofia del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, n m, f
  • es  burgués | burguesa, n m, f

<Filosofia del dret>

burgès | burgesa burgès | burgesa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, n m, f
  • es  burgués | burguesa

<Història del dret>

Definició
A l'alta edat mitjana, habitant d'un burg.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els burgesos podien intervenir en el govern del burg.
burgès | burgesa burgès | burgesa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, n m, f
  • es  burgués | burguesa

<Història del dret>

Definició
A la baixa edat mitjana, habitant d'una vila o d'una ciutat.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els primers burgesos es van enriquir a partir del comerç i dels oficis pròpiament urbans.
burgès | burgesa burgès | burgesa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, n m, f
  • es  burgués | burguesa

<Història del dret>

Definició
A partir de la revolució industrial del segle XIX, amo o mestressa d'un establiment industrial o comercial que ocupava obrers.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'enriquiment dels burgesos i el treball a les indústries van afavorir l'aparició d'una nova classe social, els obrers.
burgès | burgesa burgès | burgesa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, n m, f
  • es  burgués | burguesa

<Història del dret>

Definició
A partir del segle XIII, a les viles dels Països Catalans, d'Aragó i d'Occitània, membre del patriciat que es distingia dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els burgesos vivien de les rendes.
burgès | burgesa burgès | burgesa

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, n m, f
  • es  burgués | burguesa

<Història del dret>

Definició
Membre de la burgesia.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers.
burgès | burgesa burgès | burgesa

<Dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  burgès | burgesa, adj
  • es  burgués | burguesa

<Dret>

Definició
Relatiu o pertanyent als burgesos o a la burgesia.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Amb la revolució burgesa del 1789 va començar la fi de l'Antic Règim.