Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "bullanga" dins totes les àrees temàtiques

col arrissada col arrissada

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  col arrissada, n f
  • ca  col caragolada, n f sin. compl.
  • ca  col de Milà, n f sin. compl.
  • ca  col gitana, n f sin. compl.
  • ca  col borraina, n f alt. sin.
  • ca  col borratgenca, n f alt. sin.
  • ca  col borratja, n f alt. sin.
  • ca  col borratjona, n f alt. sin.
  • ca  col cargolada, n f alt. sin.
  • ca  col nana, n f alt. sin.
  • ca  col rulla, n f alt. sin.
  • ca  col borragenca, n f var. ling.
  • ca  col borratxa, n f var. ling.
  • ca  col borratxenca, n f var. ling.
  • ca  col reülla, n f var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. sabauda L.
  • nc  Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
  • nc  Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

col arrissada col arrissada

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  col arrissada, n f
  • ca  col caragolada, n f sin. compl.
  • ca  col de Milà, n f sin. compl.
  • ca  col gitana, n f sin. compl.
  • ca  col borraina, n f alt. sin.
  • ca  col borratgenca, n f alt. sin.
  • ca  col borratja, n f alt. sin.
  • ca  col borratjona, n f alt. sin.
  • ca  col cargolada, n f alt. sin.
  • ca  col nana, n f alt. sin.
  • ca  col rulla, n f alt. sin.
  • ca  col borragenca, n f var. ling.
  • ca  col borratxa, n f var. ling.
  • ca  col borratxenca, n f var. ling.
  • ca  col reülla, n f var. ling.
  • nc  Brassica oleracea L. var. sabauda L.
  • nc  Brassica bullata DC. ex H. Lév. sin. compl.
  • nc  Brassica oleracea L. var. bullata DC. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

guineu voladora de l'illa Busuanga guineu voladora de l'illa Busuanga

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa està en procés de revisió per especialistes d'aquest àmbit del coneixement, de manera que podria experimentar algun canvi fruit de la revisió en curs.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada del Cercaterm.

  • ca  guineu voladora de l'illa Busuanga, n f
  • es  zorro murciélago de la isla Busuanga
  • fr  roussette de Busuanga
  • en  Busuanga flying fox
  • nc  Acerodon leucotis

<Zoologia > Mamífers>

leishmaniosi cutània leishmaniosi cutània

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leishmaniosi cutània, n f
  • ca  annamita, n f sin. compl.
  • ca  botó d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Egipte, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Onargha, n m sin. compl.
  • ca  botó d'Orient, n m sin. compl.
  • ca  botó de Bagdad, n m sin. compl.
  • ca  botó de Biskra, n m sin. compl.
  • ca  botó de Bulana, n m sin. compl.
  • ca  botó de Cambay, n m sin. compl.
  • ca  botó de Creta, n m sin. compl.
  • ca  botó de Delhi, n m sin. compl.
  • ca  botó de Gafsa, n m sin. compl.
  • ca  botó de Penjdeh, n m sin. compl.
  • ca  botó de Snid, n m sin. compl.
  • ca  botó de Zab, n m sin. compl.
  • ca  botó del Caire, n m sin. compl.
  • ca  botó del Nil, n m sin. compl.
  • ca  botó dels països càlids, n m sin. compl.
  • ca  botó dels Zibans, n m sin. compl.
  • ca  furóncol d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Bagdad, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Biskra, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Dehli, n m sin. compl.
  • ca  furóncol de Jericó, n m sin. compl.
  • ca  furóncol oriental, n m sin. compl.
  • ca  granuloma cutani parasitari, n m sin. compl.
  • ca  granuloma endèmic, n m sin. compl.
  • ca  llunari, n m sin. compl.
  • ca  mal d'Alep, n m sin. compl.
  • ca  mal del Panjab, n m sin. compl.
  • ca  mal del Punjab, n m sin. compl.
  • ca  malaltia d'Alibert, n f sin. compl.
  • ca  malaltia dels dàtils, n f sin. compl.
  • ca  úlcera d'Annam, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Dehli, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Gidda, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Kandahar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lahaur, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Lahore, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Natal, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Panjab, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Pendinski, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Punjab, n f sin. compl.
  • ca  úlcera de Qandahar, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del Iemen, n f sin. compl.
  • ca  úlcera del Turquestan, n f sin. compl.
  • ca  úlcera oriental, n f sin. compl.
  • ca  úlcera persa, n f sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició
S'observa a l'Amèrica central i del Sud, l'Índia, l'Àfrica i les costes mediterrànies, inclosa la nostra. Causada per L. tropica, produeix una pàpula, a vegades múltiple, que creix i es torna purpúrica, el seu centre s'estova i s'ulcera. Als territoris de l'antiga URSS se n'han distingit dues formes: una d'aguda, rural i zoonòtica, produïda per L. tropica major, transmesa per rosegadors, i una altra d'urbana, produïda per L. tropica minor, amb lesions seques d'evolució crònica. Els hostes són homes i gossos.
llengua de bou llengua de bou

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.
llengua de bou llengua de bou

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llengua de bou, n f
  • ca  cul de porc, n m sin. compl.
  • ca  viperina, n f sin. compl.
  • ca  alcança, n f alt. sin.
  • ca  baldofa, n f alt. sin.
  • ca  boleng, n m alt. sin.
  • ca  bolenga borda, n f alt. sin.
  • ca  bolenga morada, n f alt. sin.
  • ca  borraina, n f alt. sin.
  • ca  borraina borda, n f alt. sin.
  • ca  borratja borda, n f alt. sin.
  • ca  bovina, n f alt. sin.
  • ca  buglossa, n f alt. sin.
  • ca  cardaula, n f alt. sin.
  • ca  cardet pelut, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cua de porc, n f alt. sin.
  • ca  herba bovina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la fam, n f alt. sin.
  • ca  herba de la vibra, n f alt. sin.
  • ca  herba peluda, n f alt. sin.
  • ca  herba roja, n f alt. sin.
  • ca  herba viperina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina, n f alt. sin.
  • ca  llengua bovina borda, n f alt. sin.
  • ca  llengua de bou vulgar, n f alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  violeta borda, n f alt. sin.
  • ca  viperina vulgar, n f alt. sin.
  • ca  bigalosa, n f var. ling.
  • ca  bigolosa, n f var. ling.
  • ca  borratxa, n f var. ling.
  • ca  borratxa borda, n f var. ling.
  • ca  bugalosa, n f var. ling.
  • ca  burranga, n f var. ling.
  • ca  herba de la víbora, n f var. ling.
  • ca  herba del vibre, n f var. ling.
  • ca  herba viborera, n f var. ling.
  • ca  viborera, n f var. ling.
  • nc  Echium vulgare L.

<Botànica > boraginàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions llengua de bou, cul de porc, viperina, bal dofa, bigalosa, boleng, bolenga borda, borraina borda, borratja borda, bovina, cerradeta, cua de porc, herba de la víbora, herba de la vibra, herba viborera, herba viperina, sardineta, serradeta i viborera per a Echium vulgare i algunes espècies congèneres afins.
Ocotea bullata Ocotea bullata

<Botànica>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  Ocotea bullata
  • en  stinkwood
  • nc  Ocotea bullata

<Botànica>

porrassa porrassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porrassa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  vara de Sant Josep, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  baleta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassera, n f alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gala (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri de gesses, n m alt. sin.
  • ca  lliri fals, n m alt. sin.
  • ca  macaruller, n m alt. sin.
  • ca  macarullera, n f alt. sin.
  • ca  palla gamó, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porreca, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  quiricau, n m alt. sin.
  • ca  vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  agamó, n m var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubagó, n m var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  gal·la (fruit), n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus cerasiferus J. Gay
  • nc  Asphodelus ramosus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  porrassa, n f
  • ca  allassa, n f sin. compl.
  • ca  vara de Sant Josep, n f sin. compl.
  • ca  albó, n m alt. sin.
  • ca  albons, n m pl alt. sin.
  • ca  arbeçó, n m alt. sin.
  • ca  asfòdel, n m alt. sin.
  • ca  baleta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  caramuixa, n f alt. sin.
  • ca  caramuixes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  cebollassera, n f alt. sin.
  • ca  cebollí, n m alt. sin.
  • ca  cebollina, n f alt. sin.
  • ca  crenetes, n f pl alt. sin.
  • ca  gala (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamonera, n f alt. sin.
  • ca  gamonet, n m alt. sin.
  • ca  gamons, n m pl alt. sin.
  • ca  lliri de gesses, n m alt. sin.
  • ca  lliri fals, n m alt. sin.
  • ca  macaruller, n m alt. sin.
  • ca  macarullera, n f alt. sin.
  • ca  palla gamó, n f alt. sin.
  • ca  porrasses, n f pl alt. sin.
  • ca  porreca, n f alt. sin.
  • ca  porrines, n f pl alt. sin.
  • ca  quiricau, n m alt. sin.
  • ca  vareta de la mare de Déu, n f alt. sin.
  • ca  agamó, n m var. ling.
  • ca  arbessó, n m var. ling.
  • ca  asfodel, n m var. ling.
  • ca  aubagó, n m var. ling.
  • ca  ceba bullina, n f var. ling.
  • ca  esclareu, n m var. ling.
  • ca  gal·la (fruit), n f var. ling.
  • ca  gamonca, n f var. ling.
  • ca  obeons, n m pl var. ling.
  • nc  Asphodelus cerasiferus J. Gay
  • nc  Asphodelus ramosus auct. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • Esclareu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) iscrareu.