Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "bullent" dins totes les àrees temàtiques
<Medi ambient>
- ca calcina, n f
- ca calquet, n m
- es calcín, n m
- es casco de vidrio, n m
- fr calcin, n m
- fr groisil, n m
- fr verre de récupération, n m
- en cullet, n
<Medi ambient>
Definició
<Medi ambient>
- ca calcina, n f
- ca calquet, n m
- es calcín, n m
- es casco de vidrio, n m
- fr calcin, n m
- fr groisil, n m
- fr verre de récupération, n m
- en cullet, n
<Medi ambient>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca camamilla borda, n f
- ca boligs, n m pl alt. sin.
- ca botons, n m pl alt. sin.
- ca camamilla, n f alt. sin.
- ca camamil·la borda, n f alt. sin.
- ca camamilla de camp, n f alt. sin.
- ca camamil·la de camp, n f alt. sin.
- ca camamilla pudent, n f alt. sin.
- ca confits, n m pl alt. sin.
- ca margarita de camp, n f alt. sin.
- ca marieta, n f alt. sin.
- ca panicor, n m alt. sin.
- ca bullit, n m var. ling.
- ca bullits, n m pl var. ling.
- ca camamilla pudenta, n f var. ling.
- ca camamirla borda, n f var. ling.
- ca camamitla borda, n f var. ling.
- ca panicort, n m var. ling.
- nc Anthemis arvensis L.
<Botànica > compostes / asteràcies>
Nota
- El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'al guerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca candidat a jurat suplent | candidata a jurat suplent, n m, f
- es candidato a jurado suplente | candidata a jurado suplente, n m, f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caramuixes, n f pl
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
- nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.
<Botànica > liliàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca caramuixes, n f pl
- ca cebollí, n m alt. sin.
- ca cebollina, n f alt. sin.
- ca gamó, n m alt. sin.
- ca gamons, n m pl alt. sin.
- ca porrassa, n f alt. sin.
- ca porrasses, n f pl alt. sin.
- ca porrines, n f pl alt. sin.
- ca ceba bullina, n f var. ling.
- ca gamonca, n f var. ling.
- nc Asphodelus fistulosus L. subsp. tenuifolius (Cav.) Trab.
- nc Asphodelus tenuifolius Cav. sin. compl.
<Botànica > liliàcies>
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cartutxera, n f
- es cartuchera
- en bullet pouch
- en cartridge case
<Policia > Infraestructura > Uniformitat > Equip>
Definició
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca cascada, n f
- ca salt d'aigua, n m
- ca sallent, n m sin. compl.
- es cascada
- es catarata
- es salto
- fr cascade
- fr cataracte
- fr chute d'eau
- en cascade
- en cataract
- en waterfall
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
Nota
- En castellà, francès i anglès les formes catarata, cataracte i cataract s'apliquen especialment a una cascada de grans dimensions i de gran cabal.
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca cascada, n f
- ca salt d'aigua, n m
- ca sallent, n m sin. compl.
- es cascada
- es catarata
- es salto
- fr cascade
- fr cataracte
- fr chute d'eau
- en cascade
- en cataract
- en waterfall
<Geografia física > Hidrologia>
Definició
Nota
- En castellà, francès i anglès les formes catarata, cataracte i cataract s'apliquen especialment a una cascada de grans dimensions i de gran cabal.