Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "burla" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar? 0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI burca, hijab, nicab, niqab, xador, xaila, amira o khimar?
  • es  (amira) al-amira, n f
  • es  (burca) burka, n m
  • es  (hijab) hidjab, n m
  • es  (hijab) hijab, n m
  • es  (khimar) khimar, n m
  • es  (nicab) niqab, n m
  • es  (xador) chador, n m
  • es  (xaila) shayla, n f
  • fr  (amira) al-amira, n f
  • fr  (hijab) hidjab, n m
  • fr  (hijab) hidjäb, n m
  • fr  (khimar) khimar, n m
  • fr  (nicab) niqab, n m
  • fr  (xador) tchador, n m
  • fr  (xaila) shayla, n f
  • en  (amira) al-amira, n m
  • en  (burca) bourkha, n
  • en  (burca) burka, n
  • en  (burca) burkha, n
  • en  (hijab) hijab, n
  • en  (khimar) khimar, n
  • en  (nicab) niqab, n
  • en  (xador) chadar, n
  • en  (xador) chaddar, n
  • en  (xador) chador, n
  • en  (xador) chuddar, n
  • en  (xador) chudder, n
  • en  (xaila) shayla, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició
Tant burca (nom masculí), com hijab (nom masculí), com nicab (nom masculí), com xador (nom masculí), com xaila (nom femení), com amira (nom femení) i com khimar (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a peces diverses de la indumentària musulmana femenina; en canvi, no es considera adequada la forma *niqab.

- Un burca (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vestit de teixit rígid amb què algunes dones musulmanes es cobreixen completament el cap i el cos, que té una reixeta o una obertura a l'altura dels ulls per a veure-hi.
. L'equivalent castellà és burka, i els equivalents anglesos, bourkha, burka i burkha.

- Un hijab (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. Els equivalents castellans són hidjab i hijab; els francesos, hidjab i hidjäb, i l'anglès, hijab.

- Un nicab (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un mocador amb què algunes dones musulmanes, especialment les dels països del golf Pèrsic, es cobreixen els cabells, el coll i la cara, excepte els ulls.
· Els motius de la tria d'aquesta forma enfront de *niqab és l'analogia amb el tractament donat a altres arabismes, en què la q s'ha adaptat en c. (Per exemple, baclaua i burca.)
. L'equivalent castellà és niqab; el francès, niqab, i l'anglès, també niqab.

- Un xador (forma també recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.
. L'equivalent castellà és chador; el francès, tchador, i els anglesos, chadar, chaddar, chador, chuddar i chudder.

- Una xaila és un mocador rectangular amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i les espatlles.
. L'equivalent castellà és shayla; el francès, shayla, i l'anglès, també shayla.

- Una amira és un mocador de dues peces amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll.
. L'equivalent castellà és al-amira; el francès, al-amira, i l'anglès, també al-amira.

- Un khimar és un mocador llarg semblant a una capa amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells, el coll, el pit i les espatlles.
. L'equivalent castellà és khimar; el francès, khimar, i l'anglès, també khimar.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de burca, xador, xaila, amira i khimar al Cercaterm i de hijab i nicab al Cercaterm i la Neoloteca.
0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural 0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Manlleus (3): Flexió de plural
  • ca  babaganuix, babaganuixos (EXEMPLE), n m
  • ca  blini, blinis (EXEMPLE), n m
  • ca  burca, burques (EXEMPLE), n m
  • ca  kelvin, kèlvins (EXEMPLE), n m
  • ca  kirsch, kirschs (EXEMPLE), n m
  • ca  lobby, lobbys (EXEMPLE), n m
  • ca  manga, mangues (EXEMPLE), n m
  • ca  mousse, mousses (EXEMPLE), n f
  • ca  ninja, ninges (EXEMPLE), n m
  • ca  nyoqui, nyoquis (EXEMPLE), n m
  • ca  play-off, play-offs (EXEMPLE), n m
  • ca  tanka, tankes (EXEMPLE), n f

<Criteris lingüístics > Formació per manlleu>

Definició
La flexió en plural dels manlleus introduïts en el sistema lingüístic català sol seguir les normes morfològiques habituals del català, és a dir que la forma plural es crea afegint al singular la marca -s, amb les variants -os i -es segons els casos; igualment, cal aplicar les modificacions gràfiques que siguin necessàries en català a les formes plurals resultants.

Ex.: kirsch --> kirschs
mousse --> mousses
play-off --> play-offs
babaganuix --> babaganuixos [Per la regla de formació del plural dels masculins aguts acabats en -x]
kelvin --> kèlvins [Per les regles d'accentuació del català]
tanka --> tankes [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona]
burca --> burques [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *burces]
manga --> mangues [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *manges]
ninja --> ninges [Per la regla de formació del plural dels mots acabats amb -a àtona i per evitar *ninjes]

Aquest principi també és vàlid en els dos casos següents:
(1) Quan la llengua de partida segueix unes normes diferents per crear la forma de plural.
Ex.: lobby --> lobbys [Malgrat que en anglès sigui lobbies]
(2) Quan en la llengua de partida la forma agafada com a singular en català ja és en realitat un plural.
Ex.: nyoqui --> nyoquis [Malgrat que en italià gnocchi és la forma de plural del singular gnocco]
blini --> blinis [Malgrat que en rus blini és la forma de plural del singular blin]

El motiu és que un manlleu integrat en una llengua ja és una paraula d'aquesta llengua, de manera que no ha de seguir les normes de formació de plural de la llengua d'on prové sinó les normes de la llengua que l'utilitza, en aquest cas el català.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Manlleus (1): Generalitats; CRITERI Manlleus (2): Ús de la cursiva; CRITERI Manlleus (4): Grafia d'antropònims; CRITERI Manlleus (5): Xenismes, i CRITERI Manlleus (6): Pronúncia.
  • 2. Podeu consultar els documents de criteris originals, Quin és el plural de ninja? I de lobby? I de play-off? (web del TERMCAT: www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-plural-ninja-i-lobby-i-play) i Manlleus i calcs lingüístics en terminologia (apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT: arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
abscés de la bossa sinovial abscés de la bossa sinovial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  abscés de la bossa sinovial
  • en  abscess of bursa

<Classificació internacional de malalties > Malalties > Malalties del sistema musculoesquelètic i del teixit connectiu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agrassó, n m
  • ca  agrassó (fruit), n m sin. compl.
  • ca  gaixiva, n f sin. compl.
  • ca  gaixiva (fruit), n f sin. compl.
  • ca  agrassera, n f alt. sin.
  • ca  agrassons, n m pl alt. sin.
  • ca  burba (fruit), n f alt. sin.
  • ca  burbera, n f alt. sin.
  • ca  burberes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes, n f pl alt. sin.
  • ca  burbes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gaixives, n f pl alt. sin.
  • ca  grosella, n f alt. sin.
  • ca  grosella d'Europa, n f alt. sin.
  • ca  groseller, n m alt. sin.
  • ca  grosellers, n m pl alt. sin.
  • ca  raïm de Sant Pere, n m alt. sin.
  • ca  riba blanca (fruit), n f alt. sin.
  • ca  riber, n m alt. sin.
  • ca  riber espinós, n m alt. sin.
  • ca  ribes, n f pl alt. sin.
  • ca  agrasom, n m var. ling.
  • ca  agrasons, n m pl var. ling.
  • ca  agressons, n m pl var. ling.
  • ca  búrberes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gatxiva, n f var. ling.
  • ca  gatxiva (fruit), n f var. ling.
  • ca  pinsós, n m pl var. ling.
  • nc  Ribes uva-crispa L.
  • nc  Ribes grossularia L. var. ling.

<Botànica > saxifragàcies>

alosa rogenca alosa rogenca

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa rogenca, n f
  • es  alondra roja
  • fr  alouette ferrugineuse
  • en  red lark
  • de  Kalaharilerche
  • nc  Calendulauda burra

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquequengi, n m
  • ca  bosses vermelles, n f pl sin. compl.
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • ca  bufeta de gos, n f sin. compl.
  • ca  metes de burra, n f pl sin. compl.
  • ca  alicàcabi, n m alt. sin.
  • ca  bosses, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  bufeta de ca, n f alt. sin.
  • ca  bufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesol de gos, n m alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  orval arbret, n m alt. sin.
  • ca  orval fi, n m alt. sin.
  • ca  pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomateres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  alicacabi, n m var. ling.
  • ca  alicacabí, n m var. ling.
  • ca  alicaví, n m var. ling.
  • ca  alquequenge, n m var. ling.
  • ca  alquequenges, n m pl var. ling.
  • ca  tomàtica de capceta, n f var. ling.
  • ca  tomàtica de capseta, n f var. ling.
  • nc  Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

aspiració de bossa sinovial aspiració de bossa sinovial

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  aspiració de bossa sinovial
  • en  aspiration of bursa

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

aspiració de bossa sinovial de la mà aspiració de bossa sinovial de la mà

<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>

Font de la imatge

Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:

CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1

Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/

Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2

L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.

Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.

  • ca  aspiració de bossa sinovial de la mà
  • en  aspiration of bursa of hand

<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema musculoesquelètic>

bitlla bitlla

<09 Esports de pilota > Bitlles>, <24 Esports tradicionals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2021. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bitlla, n f
  • ca  birla, n f sin. compl.
  • ca  pal [BOWLING], n m sin. compl.
  • es  bolo
  • fr  quille
  • en  pin
  • en  skittle

<Esport > 09 Esports de pilota > Bitlles>, <Esport > 24 Esports tradicionals>

Definició
Cadascuna de les peces de fusta o un altre material, més o menys cilíndriques, que es disposen dretes segons un determinat model a la zona de plantada.

Nota

  • Les bitlles s'utilitzen en la pràctica de les bitlles.
borla borla

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  borla, n f
  • es  borla
  • es  pompón
  • fr  pompom
  • en  pompom
  • en  tassel
  • de  Pompom
  • de  Quaste

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Reunió de molts fils o cordonets, recollits en doble i que, un cop tallats, resten formant una bola o un plomall estarrufat que s'empra com a adornament.