Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "burlot" dins totes les àrees temàtiques

agenda visual personalitzada agenda visual personalitzada

<Treball>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  agenda visual personalitzada, n f
  • es  bullet journal, n m
  • es  diario de viñetas, n m
  • en  bullet journal, n

<Treball>

Definició
Agenda en què s'anoten les tasques pendents, que el propietari de l'agenda marca amb símbols creats per ell mateix segons el tipus de tasca de què es tracti, així com pensaments i esdeveniments importants de cada mes, i que es pot personalitzar amb dibuixos, fotografies, etc.
agenda visual personalitzada agenda visual personalitzada

<Pedagogia. Ensenyament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  agenda visual personalitzada, n f
  • es  bullet journal, n m
  • es  diario de viñetas, n m
  • en  bullet journal, n

<Pedagogia. Ensenyament>

Definició
Agenda en què s'anoten les tasques pendents, que el propietari de l'agenda marca amb símbols creats per ell mateix segons el tipus de tasca de què es tracti, així com pensaments i esdeveniments importants de cada mes, i que es pot personalitzar amb dibuixos, fotografies, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agulla, n f
  • ca  agulla prima, n f sin. compl.
  • ca  agullat, n m sin. compl.
  • ca  agullot, n m sin. compl.
  • ca  ast, n m sin. compl.
  • ca  passamà, n m sin. compl.
  • ca  agua, n f var. ling.
  • ca  agúia, n f var. ling.
  • ca  agüia, n f var. ling.
  • ca  aguja, n f var. ling.
  • ca  agujas, n f pl var. ling.
  • ca  agullas, n f pl var. ling.
  • ca  aguya, n f var. ling.
  • ca  ahulla, n f var. ling.
  • ca  aulla, n f var. ling.
  • ca  aülla, n f var. ling.
  • ca  aullat, n m var. ling.
  • ca  aullot, n m var. ling.
  • ca  guya, n f var. ling.
  • nc  Belone belone
  • nc  Belone belone belone
  • nc  Bellone vulgaris var. ling.
  • nc  Belone acus var. ling.
  • nc  Belone euxini var. ling.
  • nc  Belone gracilis var. ling.
  • nc  Belone rostrata var. ling.
  • nc  Belone vulgaris var. ling.
  • nc  Esox Belone var. ling.
  • es  aguja
  • es  aguja de mar
  • fr  aiguille
  • fr  orphie
  • it  agughia
  • en  garfish
  • de  Horn Hecht

<Peixos > Belònids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - agua (FAUNAICT): Menorca

    - agúia (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell

    - agüia (BALEARES2): Menorca

    - aguja (BSEHN3): Menorca

    - agulla (3037): Arenys de Mar, Barcelona, Blanes, Cambrils, L'Ametlla de Mar, Palamós, Roses, Sant Carles, Tarragona, Vilanova

    - agulla (DCVB-E): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell, Vinaròs

    - agulla (FAUNAICT): Barcelona, Tarragona

    - agulla (ICTIOFAUNA): Delta de l'Ebre

    - agulla (RANDA11): Barcelona, Blanes, Eivissa, Mallorca, Menorca, Palafrugell , València, Vinaròs

    - aguya (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - aguya (RANDA11): Menorca, València, Vinaròs

    - guya (RPCE3): Balears

    - passamà (DCVB-E): Delta Ebre
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  armatge, n m
  • ca  ralinga de xarxa, n f
  • es  burlón, n m
  • en  foot rope, n

<Pesca>

Definició
Ralinga que porta ploms o esferes de goma en la part central inferior de la xarxa.
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  bouet, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de fora, n f sin. compl.
  • ca  gitaneta, n f sin. compl.
  • ca  guilla, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  rabosa de magranar, n f sin. compl.
  • ca  tord roquer, n m sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  raboa de magranar, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • ca  tort roquer, n m var. ling.
  • ca  ueca, n f var. ling.
  • nc  Blennius ocellaris
  • nc  Blenius ocellaris var. ling.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  rabosa
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • fr  blennie-papillon
  • en  butterfly blenny
  • en  butterfly-blenny

<Peixos > Blènnids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - ase mossegaire (DCVB-E): Barcelona

    - ase mossegaire (FAUNAICT): Barcelona

    - babosa (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - bavosa (EMMDENIA): Dénia

    - capsigrany (FAUNAICT): Barcelona

    - dormilega (3037): Barcelona, Cambrils, Tarragona, Vilanova

    - dormilega (FAUNAICT): Tarragona

    - futarra (3037): Roses

    - futarra (FAUNAICT): Costa de Llevant

    - gitaneta (3037): Sant Carles

    - guilla (3037): Palamós

    - rabosa (3037): Sant Carles

    - rabosa (DCVB-E): Balears

    - rabosa (FAUNAICT): Menorca

    - rabosa (INVPESQ6): Castelló

    - rabose (BSEHN3): Eivissa, Mallorca, Menorca

    - ueca (3037): L'Ametlla de Mar
ase mossegaire ase mossegaire

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ase mossegaire, n m
  • ca  bavosa ocel·lada, n f sin. compl.
  • ca  burro bramader, n m sin. compl.
  • ca  burro bramador, n m sin. compl.
  • ca  dormilega, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  rabosa d'ullot negre, n f sin. compl.
  • ca  toret, n m sin. compl.
  • es  babosa
  • es  caboce
  • es  torillo
  • fr  baveuse papillon
  • en  butterfly-blenny
  • nc  Blennius ocellaris

<Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  bala, n f
  • es  bala
  • fr  balle
  • en  bullet

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Material esportiu>

bala bala

<21 Caça, pesca i tir > Caça>, <21 Caça, pesca i tir > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bala, n f
  • es  bala
  • fr  balle
  • en  bullet

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > Caça>, <Esport > 21 Caça, pesca i tir > Tir > Tir olímpic>

Definició
Projectil d'una arma format per una peça de plom de forma cilindricoogival que està situat a l'interior d'una beina.
bala bala

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bala, n f
  • es  bala
  • fr  balle
  • en  bullet

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Peça de plom de calibre superior a 5,6 mm, de forma cilíndrico-ogival, cilíndrico-ovalada o rodona i acoblada a una beina, que s'utilitza com a projectil.
bala bala

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de pentatló modern. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 127 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 25)
ISBN 84-7739-275-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bala, n f
  • es  bala
  • fr  balle
  • en  bullet

<Esport > Esports multidisciplinaris > Pentatló modern>

Definició
Peça de plom d'un calibre de 22 mm, de forma cilíndrico-ogival, acoblada a una beina, que s'utilitza coma projectil.