Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bufassa, n f
ca cardalloba, n f sin. compl.
ca cardiga, n f sin. compl.
ca carnera borda, n f sin. compl.
ca espina blanca, n f sin. compl.
ca pet d'ase, n m sin. compl.
ca card, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardinera borda, n f alt. sin.
ca cardissa, n f alt. sin.
ca cardot gros, n m alt. sin.
ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
ca penca borda, n f alt. sin.
ca pet d'ànec, n m alt. sin.
ca toves, n f pl alt. sin.
ca bufasa, n f var. ling.
ca cardo de burro, n m var. ling.
ca tobes, n f pl var. ling.
nc Onopordum acanthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burret, n m
ca burro de sorra, n m sin. compl.
ca cabot anglès, n m sin. compl.
ca cabot d'arena, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca gobi de morro vermell, n m sin. compl.
ca gòbit, n m sin. compl.
ca gòbit de fang, n m sin. compl.
ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca ruc d'arena, n m sin. compl.
ca burru, n m var. ling.
ca cabot inglés, n m var. ling.
ca cabot inglès, n m var. ling.
ca gobit, n m var. ling.
ca gobit morro roig, n m var. ling.
ca gòmbit, n m var. ling.
ca ruch, n m var. ling.
nc Gobius cruentatus
es gobio de boca roja
es gobito
fr gobie ensanglanté
en red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burret, n m
ca burro de sorra, n m sin. compl.
ca cabot anglès, n m sin. compl.
ca cabot d'arena, n m sin. compl.
ca cabot de roca, n m sin. compl.
ca gobi de morro vermell, n m sin. compl.
ca gòbit, n m sin. compl.
ca gòbit de fang, n m sin. compl.
ca gòbit de sorra, n m sin. compl.
ca ruc, n m sin. compl.
ca ruc d'arena, n m sin. compl.
ca burru, n m var. ling.
ca cabot inglés, n m var. ling.
ca cabot inglès, n m var. ling.
ca gobit, n m var. ling.
ca gobit morro roig, n m var. ling.
ca gòmbit, n m var. ling.
ca ruch, n m var. ling.
nc Gobius cruentatus
es gobio de boca roja
es gobito
fr gobie ensanglanté
en red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burro marí, n m
ca cavall, n m sin. compl.
ca cavall de mar, n m sin. compl.
ca cavall de mar xato, n m sin. compl.
ca cavall marí, n m sin. compl.
ca cavall marí camús, n m sin. compl.
ca cavall marí xato, n m sin. compl.
ca cavallet, n m sin. compl.
ca cavallet de la mar, n m sin. compl.
ca cavallet de mar, n m sin. compl.
ca cavallet de mar camús, n m sin. compl.
ca cavallet marí, n m sin. compl.
ca hipocamp, n m sin. compl.
ca caball de mar, n m var. ling.
ca caball marí, n m var. ling.
ca caballet de mar, n m var. ling.
ca cavall marì, n m var. ling.
ca hipocampo, n m var. ling.
nc Hippocampus hippocampus
nc Hippocampus brevirostris var. ling.
nc Syngnathus Hippocampus var. ling.
es caballico de mar
es caballito de mar
es caballo de mar
es caballo marino
es hipocampo
fr hippocampe
fr hippocampe à museau court
en sea-horse
de Seepferdchen

<Peixos > Singnàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca burro marí, n m
ca cavall, n m sin. compl.
ca cavall de mar, n m sin. compl.
ca cavall de mar xato, n m sin. compl.
ca cavall marí, n m sin. compl.
ca cavall marí camús, n m sin. compl.
ca cavall marí xato, n m sin. compl.
ca cavallet, n m sin. compl.
ca cavallet de la mar, n m sin. compl.
ca cavallet de mar, n m sin. compl.
ca cavallet de mar camús, n m sin. compl.
ca cavallet marí, n m sin. compl.
ca hipocamp, n m sin. compl.
ca caball de mar, n m var. ling.
ca caball marí, n m var. ling.
ca caballet de mar, n m var. ling.
ca cavall marì, n m var. ling.
ca hipocampo, n m var. ling.
nc Hippocampus hippocampus
nc Hippocampus brevirostris var. ling.
nc Syngnathus Hippocampus var. ling.
es caballico de mar
es caballito de mar
es caballo de mar
es caballo marino
es hipocampo
fr hippocampe
fr hippocampe à museau court
en sea-horse
de Seepferdchen

<Peixos > Singnàtids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cabeçudes, n f pl
ca capferrada, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea negra, n f alt. sin.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaure, n m var. ling.
ca centaurea negra, n f var. ling.
nc Centaurea nigra L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cabeçudes, n f pl
ca capferrada, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca centàurea, n f alt. sin.
ca centàurea negra, n f alt. sin.
ca centaura, n f var. ling.
ca centaure, n m var. ling.
ca centaurea negra, n f var. ling.
nc Centaurea nigra L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca calcida blanca, n f
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card tromper, n m sin. compl.
ca cardet bord, n m sin. compl.
ca calapeter, n m alt. sin.
ca calcida, n f alt. sin.
ca cap de burro, n m alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card calapeter, n m alt. sin.
ca card de xeremia, n m alt. sin.
ca card trompeter, n m alt. sin.
ca cardots petits, n m pl alt. sin.
ca centaura lletera, n f alt. sin.
ca calapoter, n m var. ling.
ca card calapater, n m var. ling.
ca card calapoter, n m var. ling.
nc Galactites tomentosa Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca calcida blanca, n f
ca card blanc, n m sin. compl.
ca card tromper, n m sin. compl.
ca cardet bord, n m sin. compl.
ca calapeter, n m alt. sin.
ca calcida, n f alt. sin.
ca cap de burro, n m alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card calapeter, n m alt. sin.
ca card de xeremia, n m alt. sin.
ca card trompeter, n m alt. sin.
ca cardots petits, n m pl alt. sin.
ca centaura lletera, n f alt. sin.
ca calapoter, n m var. ling.
ca card calapater, n m var. ling.
ca card calapoter, n m var. ling.
nc Galactites tomentosa Moench

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capferrada, n f
ca botons de gavatx, n m pl alt. sin.
ca capferrada groga, n f alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca caps de burro grocs, n m pl alt. sin.
ca centàurea groga, n f alt. sin.
ca rotabou, n m alt. sin.
nc Centaurea collina L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques