Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card burral, n m
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca card marià, n m sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca angelets (papus), n m pl alt. sin.
ca animetes (papus), n f pl alt. sin.
ca borriols (papus), n m pl alt. sin.
ca bruixetes (papus), n f pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca card calapatós, n m alt. sin.
ca card d'ase, n m alt. sin.
ca card de burro, n m alt. sin.
ca card de formatjar, n m alt. sin.
ca card de la llet de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca card de Maria, n m alt. sin.
ca card de Santa Maria, n m alt. sin.
ca card gros, n m alt. sin.
ca card tacat, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardets d'aigua, n m pl alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardots, n m pl alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca carxofes gallufes, n f pl alt. sin.
ca carxofeta, n f alt. sin.
ca dimoniets (papus), n m pl alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de la Mare de Déu, n m alt. sin.
ca escardot de Nostra Senyora, n m alt. sin.
ca escardot gros, n m alt. sin.
ca espinot, n m alt. sin.
ca molinets (papus), n m pl alt. sin.
ca pinta-raïms, n m pl alt. sin.
ca presó, n f alt. sin.
ca auelets (papus), n m pl var. ling.
ca auelos (papus), n m pl var. ling.
ca cardo, n m var. ling.
ca cardo borriquero, n m var. ling.
ca cardo de rostoll, n m var. ling.
ca praó, n f var. ling.
ca presor, n f var. ling.
ca uelets (papus), n m pl var. ling.
ca uelos (papus), n m pl var. ling.
nc Silybum marianum (L.) Gaertn.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca card marià, n m
ca card burral, n m sin. compl.
ca card calapatós, n m sin. compl.
ca card clapat, n m sin. compl.
ca card gallofer, n m sin. compl.
ca card lleter, n m sin. compl.
ca cardassa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca carxofa de burro, n m sin. compl.
ca carxofera de burro, n f sin. compl.
ca escardot, n m sin. compl.
ca escardot de Nostra Senyora, n m sin. compl.
ca escardot gros, n m sin. compl.
ca espinot, n m sin. compl.
nc Silybum marianum

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta policàrpica vivaç, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d'alt, que viu en camins i talussos, sobre sòls argilosos de les regions mediterrànies. Els fruits secs, que contenen histamina i timidina, han estat empleats com a tònic cardiovascular, com a aperitiu, i contra les infeccions urinàries i malalties del fetge. La planta, presa en decocció, ha estat usada per a tallar hemorràgies i descongestionar el fetge.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
ca cardet, n m sin. compl.
ca cardinxa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca cardús, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta de moro, n f sin. compl.
ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca carda, n f alt. sin.
ca cardanxa, n f alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardatxa, n f alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca cardó bord, n m alt. sin.
ca cardons, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
ca cristos, n m pl alt. sin.
ca escardassó, n m alt. sin.
ca escardó, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de raspall, n m alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
ca guitarra, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
ca romerill, n m alt. sin.
ca tracalets, n m pl alt. sin.
ca cardus, n m pl var. ling.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
ca cardet, n m sin. compl.
ca cardinxa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca cardús, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta de moro, n f sin. compl.
ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca carda, n f alt. sin.
ca cardanxa, n f alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardatxa, n f alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca cardó bord, n m alt. sin.
ca cardons, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
ca cristos, n m pl alt. sin.
ca escardassó, n m alt. sin.
ca escardó, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de raspall, n m alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
ca guitarra, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
ca romerill, n m alt. sin.
ca tracalets, n m pl alt. sin.
ca cardus, n m pl var. ling.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardassa blanca, n f
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardassa blanca, n f alt. sin.
ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
nc Onopordum acaulon L.
nc Onopordum acaule auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardassa blanca, n f
ca card, n m alt. sin.
ca card blanc, n m alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca carxofa de burro, n f alt. sin.
ca escardassa, n f alt. sin.
ca escardassa blanca, n f alt. sin.
ca escardasses blanques, n f pl alt. sin.
nc Onopordum acaulon L.
nc Onopordum acaule auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua d'escorpí, n f
ca herba d'eruga, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orella de ratolí, n f alt. sin.
ca orelleta de burro, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de ruc, n f alt. sin.
ca orelletes de conill, n f pl alt. sin.
ca orellola, n f alt. sin.
ca llengua de borrego, n f var. ling.
nc Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
nc Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua d'escorpí, n f
ca herba d'eruga, n f alt. sin.
ca llengua d'ovella, n f alt. sin.
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
ca orella de llebre, n f alt. sin.
ca orella de ratolí, n f alt. sin.
ca orelleta de burro, n f alt. sin.
ca orelleta de llebre, n f alt. sin.
ca orelleta de ruc, n f alt. sin.
ca orelletes de conill, n f pl alt. sin.
ca orellola, n f alt. sin.
ca llengua de borrego, n f var. ling.
nc Scorpiurus muricatus L. subsp. subvillosus (L.) Thell.
nc Scorpiurus subvillosus L. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca coua de caball, n f var. ling.
ca coua de rossí, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cua de cavall, n f
ca equiset, n m sin. compl.
ca herba estanyera, n f sin. compl.
ca trompera d'aigua, n f sin. compl.
ca asprella, n f alt. sin.
ca cabellera de serp, n f alt. sin.
ca coa de cavall, n f alt. sin.
ca coa de rossí, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca cua de guilla, n f alt. sin.
ca cua de guineu, n f alt. sin.
ca cua de rossí, n f alt. sin.
ca herba nuada, n f alt. sin.
ca junça de lluquet, n f alt. sin.
ca munta i desmunta, n f alt. sin.
ca pa de burro, n m alt. sin.
ca pinets, n m pl alt. sin.
ca sangnua, n f alt. sin.
ca trencanua, n f alt. sin.
ca coua de caball, n f var. ling.
ca coua de rossí, n f var. ling.
ca salnua, n f var. ling.
nc Equisetum sp. pl.

<Botànica > equisetàcies>

Nota

1. Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).
2. Respecte de la denominació sangnua, MASCLANS indica que, segons el botànic Costa i Vayreda, s'atribueix només a Equisetum arvense.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "burro" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota