Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "buscallada" dins totes les àrees temàtiques
<TIC > Informàtica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>
- ca aquesta funció no està instal·lada actualment
- en this feature is not currently installed
<Localització > Fraseologia>
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bescollada, n f
- es espaldarazo
<Història>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca buscallam, n m
- es leña menuda, n f
- fr tas de bûches, n m
- fr tas de rondins, n m
- en sticks
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca buscallar, v intr
- es leñatear, v intr
- fr ramasser des bûches, v tr
- fr ramasser du bois, v tr
- en collect wood (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Ciències socials > Arqueologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>
- ca ceràmica raspallada, n f
- es cerámica cepillada
<Arqueologia > Treball de laboratori > Ceramologia>
Definició
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cremada, n f
- ca escaldada, n f sin. compl.
- es quemadura, n f
- fr brûlure, n f
- en burn, n
<.FITXA REVISADA>, <Dermatologia>
Definició
Nota
-
Les cremades poden ser causades per la calor, el fred, l'electricitat, la radiació, el fregament o per productes com l'àcid sulfúric, la sosa càutica o el quitrà.
Hi ha diversos graus de gravetat en les cremades: de primer grau (que sols afecten l'epidermis, amb eritema i edema), de segon grau (que afecten l'epidermis i el derma, amb vesícules i butllofes i conservació dels annexos cutanis) i de tercer grau (que afecten la totalitat de la pell, que esdevé necrosada i sense capacitat de regeneració, amb aparició d'escares).
Les cremades poden deixar seqüeles com ara cicatrius, retraccions o limitació de la mobilitat.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cresta de gall, n f
- ca esquellada, n f alt. sin.
- ca esquellada grossa, n f alt. sin.
- ca esquellada mediterrània, n f alt. sin.
- ca faüllada, n f alt. sin.
- ca fenollada, n f alt. sin.
- ca fonollada, n f alt. sin.
- ca fonollada groga, n f alt. sin.
- ca fonollades grogues, n f pl alt. sin.
- ca fusellada, n f alt. sin.
- ca fusellades, n f pl alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca matablat, n m alt. sin.
- ca pollet, n m alt. sin.
- ca sorolla, n f alt. sin.
- ca sorolles, n f pl alt. sin.
- ca esqueiola, n f var. ling.
- ca fagullada, n f var. ling.
- ca forrollada, n f var. ling.
- ca fosillada, n f var. ling.
- nc Rhinanthus pumilus (Sterneck) Pau
- nc Rhinanthus major auct. catal. var. ling.
- nc Rhinanthus mediterraneus (Sterneck) Sennen var. ling.
<Botànica > escrofulariàcies>
Nota
- MASCLANS recull les denominacions esquellada, faüllada (fagullada), fonollada, fonollada groga, fusellada, herba esquellera, pollet i sorolla per a Rhinanthus mediterraneus i espècies congèneres
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca eliminació de necrosi per raspallada
- en removal of necrosis by brushing
<Classificació internacional de malalties > Procediments > Operacions del sistema integumentari>
<Esport > Atletisme > Curses populars>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>
- ca encetada, n f
- ca escaldada, n f
- ca escaldadura, n f
- ca irritació, n f
- ca pelada, n f
- es rozadura, n f
- fr écorchure, n f
- fr égratignure, n f
- fr éraflure, n f
- it abrasione, n f
- it escoriazione, n f
- it escoriazione, n f
- en abrasion, n
- en chafing, n
- en graze, n
<Curses populars > Salut>
Definició
Nota
- Les encetades dels corredors es produeixen en zones en què una part del cos frega repetidament contra una altra, com ara a l'engonal o a les aixelles, o bé amb la roba, com en els mugrons o els peus.