Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "butlla" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  butlla, n f
  • ca  butla, n f sin. compl.
  • es  bula, n f

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  butlla, n f
  • es  bula

<Dret canònic>

Definició
Lletra pontifícia.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • En dret canònic, butlla és la disposició jurídica que emana del Papa i que comporta uns aspectes formals determinats. Així, doncs, el nom de butlla no prové del tipus material de llei, decret, disposició, etc., sinó de l'aspecte extern que té. La butlla ha estat sempre un document que recull un acte legislatiu d'especial solemnitat, i es distingeix del «breu» o del «breu apostòlic» (amb segell de cera o lacre), en el fet que aquests altres documents comporten molta menys solemnitat.
    Al llarg dels segles, les disposicions pontifícies han rebut diversos noms, molt variables, que han tingut més o menys ús segons les èpoques: statuta, epistolae a pari, epistolae synodicae, decretalia, decreta, constitutiones, edicta, sanctiones, entre altres. Les constitutiones, per exemple, solen contenir lleis universals; les disposicions administratives, si són a instància de part, reben el nom de motu proprio; si no, són rescriptes. Les encícliques no són disposicions legals, sinó cartes adreçades als fidels amb contingut doctrinal o moral. Les lletres apostòliques solen ser disposicions administratives que concedeixen algun privilegi a una Església particular. Els chirographa, documents escrits de pròpia mà pel pontífex.
    La paraula llatina BULLA, segons l'etimologia, prové de les bombolles que es produeixen en bullir els líquids. En un primer moment, la bulla era el segell en plom que duien penjant els documents imperials, i es començà a usar a Bizanci a partir del segle IV. D'allà passà als papes a partir del segle VI, i també l'usaren altres autoritats civils i eclesiàstiques d'Itàlia (com ara la República de Venècia, i alguns bisbes i senyors de la Itàlia meridional). El segell s'obtenia tot esclafant un petit globus (d'aquí bulla) de plom entre dues matrius a tenalla, de manera que restava un disc amb impressions en ambdues parts. Alguns documents medievals especialment solemnes duien una butlla d'or per comptes de la de plom.
    Els documents pontificis anomenats vulgarment butlles (el seu nom oficial sempre fou Apostolicae sub plumbo litterae) aconseguiren llur màxim exponent durant la baixa edat mitjana; però encara avui poden ser emesos per la Santa Seu. Sempre han estat redactats en llatí, amb un estil complicat i moltes fórmules literàries, sense puntuació ni diftongs, segons el costum antic (la qual cosa obligava sovint a trametre, amb la butlla, una còpia intel·ligible anomenada transsumptum). Totes les butlles comencen amb el nom del Papa sense l'ordinal, amb el títol clàssic episcopus, servus servorum Dei; hi segueix un preàmbul o arenga en què s'explica la raó de l'assumpte, les primeres paraules del qual serveixen per a identificar el document; es daten segons el còmput eclesiàstic antic, és a dir, tot començant a comptar els anys des de l'Encarnació de Crist, el 25 de març.
    Els símbols i les imatges gravats al segell han variat força durant els segles. Els tipus d'escriptura també anaren canviant: la curial romana, fins al segle XII; la minúscula diplomàtica, fins al XIV; la gòtica cursiva, durant el XV, i la bul·làtica, fins al XIX. El papa Pius X disposà, a la constitució Sapiente consilio, del 29 de juny de 1908, la nova ordenació d'aquests documents, amb criteris contemporanis.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  butlla, n f
  • es  bula

<Dret>

Definició
Bola de plom que s'afegia al segell de les missives oficials i d'altres documents.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
butlla butlla

<Ciències socials > Arqueologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

GARCIA PETIT, Lluís [et al.]. Diccionari d'arqueologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/18/>

  • ca  butlla, n f
  • es  bula
  • en  bull

<Arqueologia > Treball de laboratori > Orfebreria>

Definició
Bola de metall que els fills dels patricis romans portaven penjada al coll fins als disset anys.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  butlla, n f
  • es  bula

<Dret>

Definició
Segell de les missives i altres documents oficials.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El document no era oficial perquè no portava la butlla corresponent.
butlla butlla

<Documentació jurídica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 11a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2021.<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  butlla, n f
  • es  bula

<Documentació jurídica>

Definició
Missiva, lletra, document, proveïts d'un segell.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic