Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "c��rrec" dins totes les àrees temàtiques
<Empresa > Comptabilitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comptabilitat. Barcelona: Fundació Barcelona, 1994. 165 p.; 21 cm. (Diccionaris terminològics)
ISBN 84-88169-13-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca nota de càrrec, n f
- es nota de cargo
- en debit memo [US]
- en debit note [GB]
<Empresa > Comptabilitat>
Definició
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca nota de càrrec, n f
- es nota de cargo
- en debit memo [US]
- en debit note [GB]
<Economia i empresa>
Definició
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca prestació per fill a càrrec, n f
- es prestación por hijo a cargo
<Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Reben aquesta prestació econòmica de modalitat no contributiva les persones residents legalment a l'Estat espanyol amb fills a càrrec, amb independència de llur filiació, adoptats, menors acollits, o majors discapacitats i sense recursos econòmics.
Aquesta prestació queda regulada en els articles 181 i 183 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social (LGSS), aprovada pel Reial decret legislatiu 1/1994, del 20 de juny, i pel Reial decret 1335/2005, pel qual es regulen les prestacions familiars de la Seguretat Social.
Comprèn els fills menors de divuit anys, els menors acollits, els majors de divuit anys discapacitats amb un grau igual o superior al 65 % i aquells que han estat declarats incapaços judicialment.
Poden ser beneficiaris d'aquesta prestació els residents legalment a l'Estat espanyol, inclosos els que per motius de feina han estat traslladats fora del territori espanyol, sempre que tinguin fills menors a càrrec o menors acollits, o fills majors de divuit anys discapacitats. També poden ser beneficiaris els orfes de tots dos progenitors en la quantia que hauria correspost a llurs ascendents directes. La prestació queda subjecta a un límit d'ingressos que fixa per a cada any la Llei de pressupostos generals de l'Estat, i varia segons els components de la unitat familiar.
La prestació es merita a partir del dia primer del trimestre natural immediatament posterior a la presentació de la sol·licitud, i el dret prescriu al cap de cinc anys. La quantia de la prestació es fixa en la Llei de pressupostos de cada any, en imports variables segons si es tracta d'un menor acollit o major de divuit anys amb una discapacitat igual o superior al 33 %. L'import és més elevat si es tracta d'una persona beneficiària amb una discapacitat del 65 % i encara augmenta més si la discapacitat és igual o superior al 75 % i necessita l'ajuda d'una tercera persona per als actes més essencials de la vida diària.
La prestació és incompatible amb qualsevol altra prestació d'un règim públic de protecció social, per part dels progenitors, dels adoptants o dels acollidors.
<Dret > Dret administratiu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de dret administratiu [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/169/>
- ca prova de càrrec, n f
- es prueba de cargo, n f
<Dret administratiu > Procediment administratiu i acte administratiu>
Definició
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca prova de càrrec, n f
- es prueba de cargo, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca ratificar en el càrrec
- es ratificar en un cargo
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: L'alcalde va ratificar l'assessor d'urbanisme en el seu càrrec.
<Dret > Dret parlamentari > Activitat parlamentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.
- ca revocació d'un càrrec, n f
- oc revocacion d'un cargue, n f
- es revocación de un cargo, n f
- fr révocation d'un élu, n f
- fr révocation du titulaire d'une charge publique, n f
- en dismissal from a position, n
- en dismissal from a role, n
<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>
Definició
Nota
- La proposta de revocació d'un càrrec ha d'anar acompanyada dels motius que la justifiquen i s'ha d'aprovar per la mateixa majoria que es requereix per a l'elecció d'aquest càrrec, llevat que la llei ho estableixi d'una altra manera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tàrrec, n m
- ca berbena, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca cresta de gallina, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Llúcia, n f alt. sin.
- ca herba del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca rosa de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca sàlvia de cresta, n f alt. sin.
- ca tàrrec comú, n m alt. sin.
- ca tàrrecs, n m pl alt. sin.
- ca tàrrega, n f alt. sin.
- ca tarró, n m alt. sin.
- ca tarrons, n m pl alt. sin.
- ca càrrec, n m var. ling.
- ca herba de Santa Lucía, n f var. ling.
- ca tarec, n m var. ling.
- ca targa, n f var. ling.
- ca terra, n f var. ling.
- ca tèrrec, n m var. ling.
- ca terri, n m var. ling.
- ca tèrric, n m var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Salvia verbenaca L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca tàrrec, n m
- ca berbena, n f alt. sin.
- ca cresta de gall, n f alt. sin.
- ca cresta de gallina, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Llúcia, n f alt. sin.
- ca herba del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba esquellera, n f alt. sin.
- ca rosa de Santa Anna, n f alt. sin.
- ca sàlvia de cresta, n f alt. sin.
- ca tàrrec comú, n m alt. sin.
- ca tàrrecs, n m pl alt. sin.
- ca tàrrega, n f alt. sin.
- ca tarró, n m alt. sin.
- ca tarrons, n m pl alt. sin.
- ca càrrec, n m var. ling.
- ca herba de Santa Lucía, n f var. ling.
- ca tarec, n m var. ling.
- ca targa, n f var. ling.
- ca terra, n f var. ling.
- ca tèrrec, n m var. ling.
- ca terri, n m var. ling.
- ca tèrric, n m var. ling.
- ca verbena, n f var. ling.
- nc Salvia verbenaca L.
<Botànica > labiades / lamiàcies>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca testimoni de càrrec, n m, f
- es testigo de cargo, n m
<Dret penal i penitenciari > Dret processal penal>
