Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "càritx" dins totes les àrees temàtiques

ànec negre frontblanc ànec negre frontblanc

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec negre frontblanc, n m
  • es  negrón careto
  • fr  macreuse à front blanc
  • en  surf scoter
  • de  Brillenente
  • nc  Melanitta perspicillata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

ànec negre frontblanc ànec negre frontblanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  ànec negre frontblanc, n m
  • es  negrón careto
  • fr  macreuse à front blanc
  • en  surf scoter
  • de  Brillenente
  • nc  Melanitta perspicillata

<03.03 Ocells > Anseriformes > Anàtids>

abessiu abessiu

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  abessiu, n m
  • ca  caritiu, n m sin. compl.
  • es  abesivo
  • es  caritivo
  • fr  abessif
  • fr  caritif
  • en  abessive
  • en  caritive

<Lingüística>

Definició
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica carència o privació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aiguavés, n m
  • ca  crugia, n f
  • es  crujía
  • fr  espace entre deux murs de soutènement
  • en  cavity
  • de  Mauerabstand

<Construcció>

amanida caprici amb tonyina amanida caprici amb tonyina

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida caprici amb tonyina
  • es  ensalada capricho con atún
  • fr  salade caprice au thon
  • it  insalata capriccio con tonno
  • en  caprice salad with tuna
  • de  Schlemmersalat Salat Carice

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

araona araona

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  araona
  • ca  carina sin. compl.
  • ca  cavina sin. compl.
  • cod  araona
  • ar  الأراونية
  • cy  Araona
  • cy  Carina sin. compl.
  • cy  Cavina sin. compl.
  • de  Araona
  • de  Carina sin. compl.
  • de  Cavina sin. compl.
  • en  Araona
  • en  Carina sin. compl.
  • en  Cavina sin. compl.
  • es  araona
  • es  carina sin. compl.
  • es  cavina sin. compl.
  • eu  araonera
  • eu  carina sin. compl.
  • eu  cavina sin. compl.
  • fr  araona
  • fr  carina sin. compl.
  • fr  cavina sin. compl.
  • gn  araóna
  • gn  carina sin. compl.
  • gn  cavina sin. compl.
  • it  araona
  • it  carina sin. compl.
  • it  cavina sin. compl.
  • ja  アラオナ語
  • ja  カリナ語 sin. compl.
  • ja  カビネニャ語 sin. compl.
  • nl  Araona
  • nl  Carina sin. compl.
  • nl  Cavina sin. compl.
  • pt  araona
  • pt  carina sin. compl.
  • pt  cavina sin. compl.
  • ru  Араона
  • ru  Карина sin. compl.
  • ru  Кавина sin. compl.
  • zh  阿拉奥语
  • zh  卡利纳 sin. compl.
  • zh  卡维纳 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Tacana>, <Amèrica > Bolívia>

Definició
Els araones eren tradicionalment exògams: es casaven sempre amb membres del clan veí caviña. També tenien molt contacte amb els toromones. La comunitat araona actual prové de dues úniques famílies, una d'araona i una altra de caviña, que al començament del segle XX van fugir de l'esclavatge dels explotadors blancs.

La llengua araona es manté molt viva en la comunitat. El percentatge de monolingües en la llengua pròpia és més alt que en altres comunitats indígenes de Bolívia. Tanmateix, el coneixement del castellà creix, especialment entre els homes. Només hi ha una escola a la comunitat. El professor és araona i l'ensenyament es fa principalment en la llengua pròpia. Hi ha alguns materials didàctics.
arrastamora arrastamora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arrastamora, n f
  • ca  càrritx bord, n m alt. sin.
  • ca  fenàs blavenc, n m alt. sin.
  • ca  millet blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavís, n m alt. sin.
  • ca  ripoll de roca, n m alt. sin.
  • ca  rastamora, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hack.
  • nc  Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  arrastamora, n f
  • ca  càrritx bord, n m alt. sin.
  • ca  fenàs blavenc, n m alt. sin.
  • ca  millet blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavenc, n m alt. sin.
  • ca  ripoll blavís, n m alt. sin.
  • ca  ripoll de roca, n m alt. sin.
  • ca  rastamora, n f var. ling.
  • nc  Oryzopsis coerulescens (Desf.) Hack.
  • nc  Piptatherum coerulescens (Desf.) P. Beauv. sin. compl.

<Botànica > gramínies / poàcies>

atenció atenció

<Ciències de la salut>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI. SERVEI LINGÜÍSTIC; UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari d'infermeria: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat Rovira i Virgili: Universitat de Barcelona, 2005. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-10-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili, pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  atenció, n f
  • ca  cuidatge, n m
  • ca  cura, n f
  • es  atención, n f
  • es  cuidado, n m
  • es  cuidados, n m pl
  • es  cura, n f
  • fr  attention, n f
  • fr  cure, n f
  • fr  soins, n m pl
  • en  attention, n
  • en  care, n
  • en  caring, n
  • en  cure, n

<Infermeria>

balma balma

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  balma, n f
  • es  balma, n f
  • fr  cavité, n f
  • en  cave, n
  • en  grotto, n

<Enginyeria forestal>