Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "ca��ment" dins totes les àrees temàtiques

aliança aliança

<Joieria i bijuteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  aliança, n f
  • ca  anell de casament, n m sin. compl.
  • es  alianza
  • fr  alliance
  • fr  anneau de mariage
  • fr  anneau nuptial
  • en  wedding band
  • en  wedding ring

<Indústria > Indústries manufactureres diverses > Joieria i bijuteria>

aliança aliança

<Economia > Comerç > Grans magatzems>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).

Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.

Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)

  • ca  aliança, n f
  • ca  anell de casament, n m sin. compl.
  • es  alianza, n f
  • fr  alliance, n f
  • fr  anneau de mariage, n m
  • fr  anneau nuptial, n m
  • pt  aliança, n f
  • pt  aliança de casamento, n f
  • en  wedding band, n
  • en  wedding ring, n

<Grans Magatzems > Seccions > Rellotgeria, bijuteria, joieria>

barralleva barralleva

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barralleva, n f
  • ca  falleva, n f sin. compl.
  • ca  lleva, n f sin. compl.
  • es  españoleta, n f
  • fr  espagnolette, n f
  • en  casement bolt, n
  • en  casement bolt, n
  • en  espagnolette, n
  • en  espagnolette, n
  • eu  espainoleta, n
  • eu  leiho-barra, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

barralleva barralleva

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  barralleva, n f
  • ca  falleva, n f sin. compl.
  • ca  lleva, n f sin. compl.
  • es  españoleta
  • es  falleba
  • fr  espagnolette
  • en  casement bolt
  • en  espagnolette

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Ferramenta per a tancar>

Definició
Tancadura constituïda per una barra de ferro de secció rodona, proveïda d'un colze en forma de ganxo a cada cap, que es fixa verticalment en el muntant de tancar d'un batent de balconera, de finestra, de persiana de llibret o de porticó i que, en fer-la girar sobre el seu eix amb una balda que porta soldada, encaixa aquests ganxos en unes bagues fixades al bastiment.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  batent, n m
  • ca  fulla, n f
  • es  batiente
  • es  hoja
  • fr  battant
  • fr  ouvrant
  • fr  vantail
  • en  casement
  • de  Flügel

<Construcció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  calaments, n m pl alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  menta borda, n f alt. sin.
  • ca  poliol bord, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. glandulosa (Req.) Gams
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. nepeta auct. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  borriol, n m
  • ca  calament, n m alt. sin.
  • ca  calamenta, n f alt. sin.
  • ca  catameus, n m pl alt. sin.
  • ca  herba mentera, n f alt. sin.
  • ca  herba nepta, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta blanca, n f alt. sin.
  • ca  mentera, n f alt. sin.
  • ca  mentereta, n f alt. sin.
  • ca  nepta, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • ca  poliol de menta, n m alt. sin.
  • ca  poliol pelut, n m alt. sin.
  • ca  poliol romà, n m alt. sin.
  • ca  poniol, n m alt. sin.
  • ca  rementerola, n f alt. sin.
  • ca  tarongina borda, n f alt. sin.
  • ca  burriol, n m var. ling.
  • ca  netta, n f var. ling.
  • ca  poriol romà, n m var. ling.
  • ca  reventerola, n f var. ling.
  • nc  Satureja calamintha (L.) Scheele subsp. ascendens (Jord.) Briq.
  • nc  Calamintha ascendens Jord. sin. compl.
  • nc  Calamintha sylvatica (Bromf.) Briq. subsp. ascendens (Jord.) P.W. Ball sin. compl.
  • nc  Calamintha catalaunica Sennen var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calament, n m
  • ca  herba bona, n f alt. sin.
  • ca  herba de fer sopa, n f alt. sin.
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  herba-sana, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta antiga, n f alt. sin.
  • ca  menta de fer sopa, n f alt. sin.
  • ca  menta de la sopa, n f alt. sin.
  • ca  herba buena, n f var. ling.
  • ca  herba-bona, n f var. ling.
  • ca  herbasana, n f var. ling.
  • ca  herbebone, n f var. ling.
  • ca  presta, n f var. ling.
  • nc  Mentha ×verticillata L.
  • nc  Mentha aquatica L. × M. arvensis L. sin. compl.
  • nc  Mentha sativa L. var. ling.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.
calament calament

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calament, n m

<Navegació tradicional>

Definició
Indemnització pagada per qui rep en préstec un vaixell, eixàrcies, etcètera.
calament calament

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calament, n m
  • es  calada

<Pesca>

Definició
Conjunt dels ormeigs calats, especialment de nanses calades.