Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabe��a" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua 0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua

<Arts>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Nota musical: plica, pal, cap, barra, ganxo i cua
  • es  (barra) barra, n f
  • es  (cap) cabeza, n f
  • es  (ganxo) corchete, n m
  • es  (ganxo) gancho, n m
  • es  (ganxo) rabillo, n m
  • es  (plica) plica, n f
  • fr  (barra) barre, n f
  • fr  (cap) tête, n f
  • fr  (ganxo) crochet, n m
  • fr  (plica) hampe, n f
  • en  (barra) beam, n
  • en  (barra) cross bar, n
  • en  (barra) cross-stroke, n
  • en  (cap) notehead, n
  • en  (ganxo) flag, n
  • en  (ganxo) hook, n
  • en  (ganxo) tail, n
  • en  (plica) stem, n

<Arts > Música>

Definició
Es considera que tant cap, com plica i pal, com barra i com ganxo i cua són formes adequades per a referir-se a les diverses parts del traç d'una nota musical, si bé tenen significats complementaris:

- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.

- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.

- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.

- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.

Nota

abaixar el cap abaixar el cap

<08 Esports de combat > Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  abaixar el cap, v intr
  • es  bajar la cabeza
  • fr  baisser la tête
  • en  duck, to

<Esport > 08 Esports de combat > Boxa>

Definició
Cometre una falta consistent a acotar el cap avançant-lo al cos.
alicorn alicorn

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  alicorn, n m
  • es  licornio, n m
  • es  puntero de cabeza, n m
  • fr  licorne, n m
  • fr  licorne frontale, n f
  • en  head pointer, n
  • en  head stick, n
  • en  head wand, n
  • en  headpointer, n

<.FITXA REVISADA>, <Neurologia>, <Material mèdic i ortopèdic>

Definició
Casc amb una vara metàl·lica incorporada, a l'extrem de la qual es pot fixar un punter o llapis, que serveix per a utilitzar el teclat de l'ordinador.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all bord, n m alt. sin.
  • ca  all de bruixa, n m alt. sin.
  • ca  all de cabeça rodona, n m alt. sin.
  • ca  all vermell, n m alt. sin.
  • ca  calabruixa, n f alt. sin.
  • ca  calabruixes, n f pl alt. sin.
  • ca  cap rodó, n m alt. sin.
  • ca  ceba de serp, n f alt. sin.
  • nc  Allium sphaerocephalon L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all, n m
  • ca  all roig, n m alt. sin.
  • ca  alls, n m pl alt. sin.
  • ca  cabeça (bulb), n f alt. sin.
  • ca  gra (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grill (bulbil), n m alt. sin.
  • ca  grum bulbil), n m alt. sin.
  • nc  Allium sativum L.

<Botànica > liliàcies>

all de bruixa all de bruixa

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  all de bruixa, n m
  • ca  all negre, n m alt. sin.
  • ca  cabeça grossa, n f alt. sin.
  • nc  Allium nigrum L.

<Botànica > liliàcies>

anella anella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BASART SALA, Pitu; PUJOLÀS MASET, Pere. Diccionari de fusteria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/188/>

  • ca  anella, n f
  • ca  cap, n m sin. compl.
  • es  anilla
  • es  cabeza
  • fr  anneau
  • fr  bague
  • fr  tête
  • en  bow

<Fusteria > Materials > Ferramenta > Elements comuns de la ferramenta>

Definició
Part d'una clau, de forma arrodonida, que serveix per a agafar-la i fer-la girar en el pany.
anella anella

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  anella, n f
  • ca  cap, n m sin. compl.
  • es  anilla, n f
  • es  cabeza, n f
  • fr  anneau, n m
  • fr  bague, n f
  • fr  tête, n f
  • en  bow, n
  • eu  uztai, n

<Fusteria > Materials > Ferro>

aranya de cap negre aranya de cap negre

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  aranya de cap negre, n f
  • ca  aranya, n f sin. compl.
  • ca  aranya capçuda, n f sin. compl.
  • ca  aranya de roca, n f sin. compl.
  • ca  aranya negra, n f sin. compl.
  • ca  aranya roquera, n f sin. compl.
  • ca  aranya sardinera, n f sin. compl.
  • ca  aranya capruda, n f var. ling.
  • ca  aranya capsuda, n f var. ling.
  • ca  aranya sugra, n f var. ling.
  • ca  araña, n f var. ling.
  • ca  arañya de cap negre, n f var. ling.
  • ca  arañya negra, n f var. ling.
  • nc  Trachinus radiatus
  • nc  Trachinus Cirrosus var. ling.
  • es  araña de cabeza negra
  • es  vibora
  • es  víbora
  • fr  vive à tête rayonnée
  • fr  vive rayée
  • en  starry weever
  • en  streaked weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

  • Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
    [denominació (codi obra): procedència]

    - aranya (FAUNAICT): Tarragona
    - araña (ACN10): Vinarós
    - aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
    - aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
    - aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
    - aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
    - aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
    - arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
    - aranya de roca (DCVB-E): València
    - aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
    - aranya negra (DELC2): Balears
    - arañya negra (RPCE3): Eivissa
    - aranya sardinera (BALEARES2): Menorca
balena franca àrtica balena franca àrtica

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balena franca àrtica, n f
  • ca  balena, n f sin. compl.
  • ca  balena de Groenlàndia, n f sin. compl.
  • ca  balena polar, n f sin. compl.
  • nc  Balaena mysticetus
  • auct  Linnaeus 1758
  • cod  BMY
  • es  ballena de cabeza arqueada
  • fr  baleine du Groenland
  • en  bowhead whale

<Mamífers marins > Cetacis > Misticets > Balènids>