Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabot" dins totes les àrees temàtiques

banyut banyut

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  banyut, n m
  • ca  bavallosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa, n f sin. compl.
  • ca  bavosa roja, n f sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  capsigrany, n m sin. compl.
  • ca  dormilega de fang, n f sin. compl.
  • ca  dormilega roig, n m sin. compl.
  • ca  dormilega roja, n f sin. compl.
  • ca  futarra, n f sin. compl.
  • ca  futarra de roca, n f sin. compl.
  • ca  gall faver, n m sin. compl.
  • ca  gallerbo, n m sin. compl.
  • ca  llepissós, n m sin. compl.
  • ca  rabosa, n f sin. compl.
  • ca  babaiosa, n f var. ling.
  • ca  babosa, n f var. ling.
  • ca  capcigrany, n m var. ling.
  • ca  capsegall, n m var. ling.
  • ca  capserigany, n m var. ling.
  • ca  capxeribote, n m var. ling.
  • ca  dormilega roija, n f var. ling.
  • ca  gall fabé, n m var. ling.
  • ca  gallerbu, n m var. ling.
  • ca  raboa, n f var. ling.
  • ca  rabose, n f var. ling.
  • nc  Parablennius gattorugine
  • nc  Blennius gattorugine var. ling.
  • nc  Blennius gattorungine var. ling.
  • es  baboso
  • es  cabruza
  • fr  cabot
  • en  tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

burret burret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit daurat, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius auratus

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit daurat, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius auratus

<Peixos > Gòbids>

burret burret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  gobi de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gobit a quatre tacas, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Deltentosteus quadrimaculatus
  • nc  Gobius quadrimaculatus var. ling.
  • es  góbido de cuatro manchas
  • es  gobito cuatro manchas
  • fr  gobie à quatre taches
  • en  four-spotted goby
  • en  fourspot goby

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  gobi de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de quatre taques, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gobit a quatre tacas, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Deltentosteus quadrimaculatus
  • nc  Gobius quadrimaculatus var. ling.
  • es  góbido de cuatro manchas
  • es  gobito cuatro manchas
  • fr  gobie à quatre taches
  • en  four-spotted goby
  • en  fourspot goby

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro d'alga, n m sin. compl.
  • ca  burro de fons, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot bord, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  cabot mocós, n m sin. compl.
  • ca  cabot mucós, n m sin. compl.
  • ca  cabot negre, n m sin. compl.
  • ca  calacabot, n m sin. compl.
  • ca  espanyol, n m sin. compl.
  • ca  gobi, n m sin. compl.
  • ca  gobi d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gobi negrós, n m sin. compl.
  • ca  gòbid d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit comú, n m sin. compl.
  • ca  gòbit d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de roca, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negre, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negrós, n m sin. compl.
  • ca  peix de diable, n m sin. compl.
  • ca  peix del diable, n m sin. compl.
  • ca  roseti, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruc de roca, n m sin. compl.
  • ca  borriquet, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  chaparrudo, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit d'alga, n m var. ling.
  • ca  gobit de roca, n m var. ling.
  • ca  gobit negre, n m var. ling.
  • ca  gombit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • ca  ruch d'alga, n m var. ling.
  • ca  ruch de roca, n m var. ling.
  • ca  xaparrudo, n m var. ling.
  • nc  Gobius niger
  • nc  Gobius jozo var. ling.
  • nc  Gobius jozzo var. ling.
  • nc  Gobius longiradiatus var. ling.
  • nc  Gobius niger jozo var. ling.
  • es  cangüeso
  • es  cangüesto
  • es  chaparrudo
  • es  gobio
  • es  pez del diablo
  • es  pez-diablo
  • fr  gobie
  • fr  gobie noir
  • it  chiozzo nero
  • en  black goby

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burro, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro d'alga, n m sin. compl.
  • ca  burro de fons, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot bord, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  cabot mocós, n m sin. compl.
  • ca  cabot mucós, n m sin. compl.
  • ca  cabot negre, n m sin. compl.
  • ca  calacabot, n m sin. compl.
  • ca  espanyol, n m sin. compl.
  • ca  gobi, n m sin. compl.
  • ca  gobi d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gobi negrós, n m sin. compl.
  • ca  gòbid d'aigua, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit comú, n m sin. compl.
  • ca  gòbit d'alga, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de roca, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negre, n m sin. compl.
  • ca  gòbit negrós, n m sin. compl.
  • ca  peix de diable, n m sin. compl.
  • ca  peix del diable, n m sin. compl.
  • ca  roseti, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'alga, n m sin. compl.
  • ca  ruc de roca, n m sin. compl.
  • ca  borriquet, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  chaparrudo, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit d'alga, n m var. ling.
  • ca  gobit de roca, n m var. ling.
  • ca  gobit negre, n m var. ling.
  • ca  gombit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • ca  ruch d'alga, n m var. ling.
  • ca  ruch de roca, n m var. ling.
  • ca  xaparrudo, n m var. ling.
  • nc  Gobius niger
  • nc  Gobius jozo var. ling.
  • nc  Gobius jozzo var. ling.
  • nc  Gobius longiradiatus var. ling.
  • nc  Gobius niger jozo var. ling.
  • es  cangüeso
  • es  cangüesto
  • es  chaparrudo
  • es  gobio
  • es  pez del diablo
  • es  pez-diablo
  • fr  gobie
  • fr  gobie noir
  • it  chiozzo nero
  • en  black goby

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'arena, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  cabôt d'alga, n m var. ling.
  • ca  cabôt d'arena, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius geniporus
  • es  gobio galano
  • fr  gobie à joues poreuses
  • en  slender goby

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  cabot d'alga, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'arena, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  cabôt d'alga, n m var. ling.
  • ca  cabôt d'arena, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius geniporus
  • es  gobio galano
  • fr  gobie à joues poreuses
  • en  slender goby

<Peixos > Gòbids>