Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabot" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  gobió de roca (arena), n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  gòbit fugitiu, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gavió de roca (arena), n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit fugitiu, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Pomatoschistus minutus
  • nc  Gobius minutus var. ling.

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  gobió de roca (arena), n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  gòbit fugitiu, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  gavió de roca (arena), n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit fugitiu, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Pomatoschistus minutus
  • nc  Gobius minutus var. ling.

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  còbit de sorra, n m
  • ca  cabot d'albufera, n m sin. compl.
  • nc  Pomatoschistus microps

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cabot, n m
  • ca  còbit de sorra, n m
  • ca  cabot d'albufera, n m sin. compl.
  • nc  Pomatoschistus microps

<Peixos > Gòbids>

calacabot calacabot

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calacabot, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  gobi de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de bassa, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc de fang, n m sin. compl.
  • ca  bobi, n m var. ling.
  • ca  bobí, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabót, n m var. ling.
  • ca  cabôt, n m var. ling.
  • ca  cabôt inglés, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius paganellus
  • nc  Gobius capito var. ling.
  • nc  Gobius mediterraneus var. ling.
  • es  bobí
  • es  góbido de fango
  • es  paganel
  • fr  gobie paganel
  • en  rock goby

<Peixos > Gòbids>

calacabot calacabot

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  calacabot, n m
  • ca  burret, n m sin. compl.
  • ca  burro, n m sin. compl.
  • ca  burro de fang, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot de fang, n m sin. compl.
  • ca  gobi de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de bassa, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  roseti [jove], n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc de fang, n m sin. compl.
  • ca  bobi, n m var. ling.
  • ca  bobí, n m var. ling.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabót, n m var. ling.
  • ca  cabôt, n m var. ling.
  • ca  cabôt inglés, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  gòmit, n m var. ling.
  • ca  rosetí [jove], n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius paganellus
  • nc  Gobius capito var. ling.
  • nc  Gobius mediterraneus var. ling.
  • es  bobí
  • es  góbido de fango
  • es  paganel
  • fr  gobie paganel
  • en  rock goby

<Peixos > Gòbids>

donzella donzella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

donzella donzella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  donzella, n f
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  donzella femella, n f sin. compl.
  • ca  donzella mascle, n f sin. compl.
  • ca  donzella rei, n f sin. compl.
  • ca  donzelló [petit], n m sin. compl.
  • ca  fava, n f sin. compl.
  • ca  guiula, n f sin. compl.
  • ca  guiula [femella], n f sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  senyora, n f sin. compl.
  • ca  senyora [mascle], n f sin. compl.
  • ca  senyoreta, n f sin. compl.
  • ca  vera, n f sin. compl.
  • ca  doncella, n f var. ling.
  • ca  donçella, n f var. ling.
  • ca  doncella mascle, n f var. ling.
  • ca  doncella rei, n f var. ling.
  • ca  doncellas, n f pl var. ling.
  • ca  donsella, n f var. ling.
  • ca  donzellas, n f pl var. ling.
  • ca  gelovia, n f var. ling.
  • ca  giula, n f var. ling.
  • ca  gúiola, n f var. ling.
  • ca  güiula, n f var. ling.
  • ca  guiules, n f pl var. ling.
  • ca  jodriola, n f var. ling.
  • ca  judriola, n f var. ling.
  • ca  julia, n f var. ling.
  • ca  julibia, n f var. ling.
  • ca  julibria, n f var. ling.
  • ca  julioles, n f pl var. ling.
  • ca  julivia, n f var. ling.
  • ca  julívia, n f var. ling.
  • ca  julivies, n f pl var. ling.
  • ca  juribia, n f var. ling.
  • ca  juriola, n f var. ling.
  • ca  senyoretas, n f pl var. ling.
  • nc  Coris julis
  • nc  Julis Gioffredi var. ling.
  • nc  Julis giofredi var. ling.
  • nc  Julis mediterraneus var. ling.
  • nc  Julis speciosus var. ling.
  • nc  Julis vulgaris var. ling.
  • nc  Labrus julis var. ling.
  • es  doncella
  • es  julia
  • fr  girele
  • fr  girelle
  • it  donzella
  • en  rainbow
  • en  rainbow wrasse
  • en  rainbow-wrass
  • de  Meerfunker
  • de  Meerjunker

<Peixos > Làbrids>

escatós escatós

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  escatós, n m
  • ca  cabet, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  capet, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'escata, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'escates, n m sin. compl.
  • es  cabete
  • fr  cavillone
  • fr  cavillone commun
  • en  large-scaled gurnard
  • nc  Lepidotrigla cavillone

<Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels tríglids, de color gris rogenc i cobert d'escates molt grosses, molt semblants a la lluerna.
escatós escatós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  escatós, n m
  • ca  cabet, n m sin. compl.
  • ca  cabet d'escata, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  cabutilla, n f sin. compl.
  • ca  capet, n m sin. compl.
  • ca  capet d'escata, n m sin. compl.
  • ca  clavilló, n m sin. compl.
  • ca  escórpora, n f sin. compl.
  • ca  lluerna, n f sin. compl.
  • ca  pelut amb escata, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'escata, n m sin. compl.
  • ca  pelut d'escates, n m sin. compl.
  • ca  rafet, n m sin. compl.
  • ca  cabet de escata, n m var. ling.
  • ca  cabet de scat, n m var. ling.
  • ca  cabete, n m var. ling.
  • ca  cavet, n m var. ling.
  • ca  pelut de escata, n m var. ling.
  • nc  Lepidotrigla cavillone
  • nc  Trigla aspera var. ling.
  • es  cabete
  • es  gallina de mar
  • fr  cavillone
  • fr  cavillone commun
  • en  large-scaled gurnard

<Peixos > Tríglids>