Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabra" dins totes les àrees temàtiques

anfós anfós

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  anfós, n m
  • ca  anfós llis, n m sin. compl.
  • ca  anfós ver, n m sin. compl.
  • ca  anfossol [petit], n m sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • ca  gerna, n f sin. compl.
  • ca  mero, n m sin. compl.
  • ca  mero de fonera, n m sin. compl.
  • ca  nero, n m sin. compl.
  • ca  regetó, n m sin. compl.
  • ca  reig, n m sin. compl.
  • ca  serranet, n m sin. compl.
  • ca  tord, n m sin. compl.
  • ca  alfons, n m var. ling.
  • ca  alfonso, n m var. ling.
  • ca  alfós, n m var. ling.
  • ca  amfós, n m var. ling.
  • ca  anfòs, n m var. ling.
  • ca  cabrilla, n f var. ling.
  • ca  enfós, n m var. ling.
  • ca  gernera, n f var. ling.
  • ca  mer, n m var. ling.
  • ca  meru, n m var. ling.
  • ca  nelo, n m var. ling.
  • ca  nérol, n m var. ling.
  • ca  nèrol, n m var. ling.
  • ca  neru, n m var. ling.
  • ca  reigetó, n m var. ling.
  • ca  tort, n m var. ling.
  • ca  xerna, n f var. ling.
  • nc  Epinephelus marginatus
  • nc  Cerna gigas var. ling.
  • nc  Ephinephelus marginatus var. ling.
  • nc  Epinephelus gigas var. ling.
  • nc  Epinephelus guaza var. ling.
  • nc  Serranus gigas var. ling.
  • es  merlo
  • es  mero
  • es  mérula
  • es  mirlo
  • es  pegerrey
  • fr  merou
  • fr  mérou
  • fr  mérou noir
  • fr  mérou sombre
  • it  cernia
  • en  dusky grouper
  • en  rock-cod
  • en  sea perch
  • de  Brauner Zackenbarsch
  • de  Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

bicicleta de llarga distància bicicleta de llarga distància

<Esport > Esports multidisciplinaris > Triatló>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia del triatló [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/251/>

  • ca  bicicleta de llarga distància, n f
  • ca  bicicleta de triatló, n f sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • es  bici de contrarreloj, n f
  • fr  vélo de contre-la-montre, n m
  • fr  vélo type contre la montre, n m
  • en  time-trial bike, n
  • en  tribike, n

<Triatló>

Definició
Bicicleta lleugera que duu incorporat un manillar de triatló a l'extrem del qual se situa la palanca del canvi de marxes, utilitzada en triatlons de llarga distància per a disminuir la resistència de l'aire i adoptar una posició més aerodinàmica.

Nota

  • La denominació bicicleta de triatló, si bé té ús en contextos poc especialitzats, es considera imprecisa, ja que no hi ha una bicicleta exclusiva per a disputar triatlons. Habitualment els triatlons es disputen amb una bicicleta de carretera, o bé amb una bicicleta de llarga distància en els triatlons de llarga distància.
bicicleta de llarga distància bicicleta de llarga distància

<26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  bicicleta de llarga distància, n f
  • ca  bicicleta de triatló, n f sin. compl.
  • ca  cabra, n f sin. compl.
  • es  bici de contrarreloj, n f
  • fr  vélo de contre-la-montre, n m
  • fr  vélo type contre la montre, n m
  • en  time-trial bike, n
  • en  tribike, n

<Esport > 26 Esports multidisciplinaris > Triatló>

Definició
Bicicleta lleugera que duu incorporat un manillar de triatló i la palanca del canvi de marxes a l'extrem del manillar, utilitzada en el segment de ciclisme de triatlons de llarga distància per a disminuir la resistència de l'aire.

Nota

  • La denominació bicicleta de triatló és imprecisa, perquè no hi ha una bicicleta exclusiva per a disputar triatlons ni tampoc s'utilitza una mateixa bicicleta per a tots els triatlons: segons el tipus de triatló, es fa servir una bicicleta de carretera o una bicicleta de llarga distància.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabra, n f
  • fr  crémaillère de berger

<Equipament de la llar>

Definició
Clemàstecs compostos d'un peu de ferro o fusta resistent clavat a terra o anellat a la paret i d'un braç horitzontal proveït de mosses per a passar-hi les nanses dels recipients.
cabra cabra

<Indústria > Indústria de la pell > Pells>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabra, n f

<Indústria > Indústria de la pell > Pells>

Definició
Pell de cabra.
cabra cabra

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cabra, n f
  • ca  boc, n m sin. compl.
  • ca  cabrot, n m sin. compl.
  • ca  cranca, n f sin. compl.
  • es  centolla
  • es  centolla europea
  • fr  araignée europèene
  • en  spider crab
  • en  spinous
  • nc  Maja squinado

<Peixos>

Definició
Crustaci marí del grup dels braquiürs, de closca ovoide verrucosa i plena de punxes, de potes llargues, de moviments lents i de vida sedentària solitària.
Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabra, n f
  • ca  lladella, n f sin. compl.
  • es  ladilla
  • nc  Phthirius pubis

<Zoologia > Insectes>

Definició
Insecte paràsit de l'home, responsable de la pediculosi del pubis.
cabra cabra

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabra, n f
  • es  cabra
  • fr  chèvre
  • en  goat

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Mamífer domèstic de la subfamília dels caprins, de grandària semblant a l'ovella, de pèl curt i aspre, amb banyes, que s'explota per la carn, la llet i el pelatge.

Nota

  • Aquest terme designa, especialment, l'individu femella.
cabra cabra

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabra, n f
  • es  cabra
  • fr  chèvre
  • en  goat

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Mamífer domèstic de la subfamília dels caprins, de grandària semblant a l'ovella, de pèl curt i aspre, amb banyes, que s'explota per la carn, la llet i el pelatge.

Nota

  • Aquest terme designa, especialment, l'individu femella.