Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca anguila blanca, n f
ca anguila marbrada, n f
es anguila blanca
es anguila de los cenotes
en marbled swampeel
en swamp eel
nc Synbranchus marmoratus

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya de cap negre, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de roca, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya roquera, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya capruda, n f var. ling.
ca aranya capsuda, n f var. ling.
ca aranya sugra, n f var. ling.
ca araña, n f var. ling.
ca arañya de cap negre, n f var. ling.
ca arañya negra, n f var. ling.
nc Trachinus radiatus
nc Trachinus Cirrosus var. ling.
es araña de cabeza negra
es vibora
es víbora
fr vive à tête rayonnée
fr vive rayée
en starry weever
en streaked weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aranya de cap negre, n f
ca aranya, n f sin. compl.
ca aranya capçuda, n f sin. compl.
ca aranya de roca, n f sin. compl.
ca aranya negra, n f sin. compl.
ca aranya roquera, n f sin. compl.
ca aranya sardinera, n f sin. compl.
ca aranya capruda, n f var. ling.
ca aranya capsuda, n f var. ling.
ca aranya sugra, n f var. ling.
ca araña, n f var. ling.
ca arañya de cap negre, n f var. ling.
ca arañya negra, n f var. ling.
nc Trachinus radiatus
nc Trachinus Cirrosus var. ling.
es araña de cabeza negra
es vibora
es víbora
fr vive à tête rayonnée
fr vive rayée
en starry weever
en streaked weever

<Peixos > Traquínids>

Nota

Dades sobre la procedència dels noms extretes de les obres de buidatge
[denominació (codi obra): procedència]

- aranya (FAUNAICT): Tarragona
- araña (ACN10): Vinarós
- aranya capçuda (DCVB-E): Barcelona
- aranya capçuda (DELC2): "pescadors de Barcelona"
- aranya capçuda (FAUNAICT): Barcelona
- aranya de cap negre (DCVB-E): Mallorca, Menorca
- aranya de cap negre (FAUNAICT): Menorca
- arañya de cap negre (RPCE3): Mallorca
- aranya de roca (DCVB-E): València
- aranya negra (DCVB-E): Eivissa, València
- aranya negra (DELC2): Balears
- arañya negra (RPCE3): Eivissa
- aranya sardinera (BALEARES2): Menorca

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
ca alcabrona, n f var. ling.
ca ancabrona, n f var. ling.
ca ancanbrona, n f var. ling.
ca angelarga, n f var. ling.
ca angilaga cambrona, n f var. ling.
ca argelanc, n m var. ling.
ca argilaga, n f var. ling.
ca argilaga de forn, n f var. ling.
ca argilaga marina, n f var. ling.
ca argilaga negra, n f var. ling.
ca argilagues, n f pl var. ling.
ca cabrona, n f var. ling.
ca cabronera, n f var. ling.
ca cambrono, n m var. ling.
ca encambrona, n f var. ling.
ca gatova negra, n f var. ling.
ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
ca punxa cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cambrona, n f var. ling.
ca tiria, n f var. ling.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca argelaga negra, n f
ca argentí, n m sin. compl.
ca cambronera, n f sin. compl.
ca argelac, n m alt. sin.
ca argelacs, n m pl alt. sin.
ca argelaga argelaga, n f alt. sin.
ca argelaga cambrona, n f alt. sin.
ca argelaga de forn, n f alt. sin.
ca argelaga marina, n f alt. sin.
ca argelaga vera, n f alt. sin.
ca argelaguera, n f alt. sin.
ca argelagues, n f pl alt. sin.
ca bàlec, n m alt. sin.
ca bolles d'argelaga (fruit), n f pl alt. sin.
ca cambrona, n f alt. sin.
ca cambronera borda, n f alt. sin.
ca gatosa, n f alt. sin.
ca gatosa blanca, n f alt. sin.
ca gatosa marina, n f alt. sin.
ca gatosa negra, n f alt. sin.
ca punxa cambrona, n f alt. sin.
ca alcabrona, n f var. ling.
ca ancabrona, n f var. ling.
ca ancanbrona, n f var. ling.
ca angelarga, n f var. ling.
ca angilaga cambrona, n f var. ling.
ca argelanc, n m var. ling.
ca argilaga, n f var. ling.
ca argilaga de forn, n f var. ling.
ca argilaga marina, n f var. ling.
ca argilaga negra, n f var. ling.
ca argilagues, n f pl var. ling.
ca cabrona, n f var. ling.
ca cabronera, n f var. ling.
ca cambrono, n m var. ling.
ca encambrona, n f var. ling.
ca gatova negra, n f var. ling.
ca gilaga-cabrona, n f var. ling.
ca punxa cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cabrona, n f var. ling.
ca punxa-cambrona, n f var. ling.
ca tiria, n f var. ling.
nc Calicotome spinosa (L.) Link
nc Cytisus spinosus (L.) Lam. sin. compl.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

Tiria és un nom alguerès provinent del sard tiria.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca argent llavorat, n m
ca plata llavorada sin. compl.
es plata labrada
fr argent ouvré
en wrought silver

<Joieria. Orfebreria. Bijuteria>

Definició

Argent treballat de manera que no presenti una superfície llisa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavallosa, n f sin. compl.
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa roja, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega de fang, n f sin. compl.
ca dormilega roig, n m sin. compl.
ca dormilega roja, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca futarra de roca, n f sin. compl.
ca gall faver, n m sin. compl.
ca gallerbo, n m sin. compl.
ca llepissós, n m sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babaiosa, n f var. ling.
ca babosa, n f var. ling.
ca capcigrany, n m var. ling.
ca capsegall, n m var. ling.
ca capserigany, n m var. ling.
ca capxeribote, n m var. ling.
ca dormilega roija, n f var. ling.
ca gall fabé, n m var. ling.
ca gallerbu, n m var. ling.
ca raboa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius gattorugine
nc Blennius gattorugine var. ling.
nc Blennius gattorungine var. ling.
es baboso
es cabruza
fr cabot
en tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca banyut, n m
ca bavallosa, n f sin. compl.
ca bavosa, n f sin. compl.
ca bavosa roja, n f sin. compl.
ca burro, n m sin. compl.
ca capsigrany, n m sin. compl.
ca dormilega de fang, n f sin. compl.
ca dormilega roig, n m sin. compl.
ca dormilega roja, n f sin. compl.
ca futarra, n f sin. compl.
ca futarra de roca, n f sin. compl.
ca gall faver, n m sin. compl.
ca gallerbo, n m sin. compl.
ca llepissós, n m sin. compl.
ca rabosa, n f sin. compl.
ca babaiosa, n f var. ling.
ca babosa, n f var. ling.
ca capcigrany, n m var. ling.
ca capsegall, n m var. ling.
ca capserigany, n m var. ling.
ca capxeribote, n m var. ling.
ca dormilega roija, n f var. ling.
ca gall fabé, n m var. ling.
ca gallerbu, n m var. ling.
ca raboa, n f var. ling.
ca rabose, n f var. ling.
nc Parablennius gattorugine
nc Blennius gattorugine var. ling.
nc Blennius gattorungine var. ling.
es baboso
es cabruza
fr cabot
en tompot blenny

<Peixos > Blènnids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barballa, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca salsifí (arrel), n m alt. sin.
ca salsifí blanc, n m alt. sin.
ca salsifí blanca, n f var. ling.
nc Tragopogon porrifolius L. subsp. australis (Jord.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca barba cabruna, n f
ca barba de cabra, n f alt. sin.
ca barballa, n f alt. sin.
ca barbeta, n f alt. sin.
ca herba barbuda, n f alt. sin.
ca salsifí, n m alt. sin.
ca salsifí (arrel), n m alt. sin.
ca salsifí blanc, n m alt. sin.
ca salsifí blanca, n f var. ling.
nc Tragopogon porrifolius L. subsp. australis (Jord.) Nyman

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "cabrada" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota

Nota

Nota

Definició