Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabrerot" dins totes les àrees temàtiques

cabra cabra

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cabra, n f
  • ca  boc, n m sin. compl.
  • ca  cabrot, n m sin. compl.
  • ca  cranca, n f sin. compl.
  • es  centolla
  • es  centolla europea
  • fr  araignée europèene
  • en  spider crab
  • en  spinous
  • nc  Maja squinado

<Peixos>

Definició
Crustaci marí del grup dels braquiürs, de closca ovoide verrucosa i plena de punxes, de potes llargues, de moviments lents i de vida sedentària solitària.
cabrer | cabrera cabrer | cabrera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabrer | cabrera, n m, f
  • es  cabrerizo
  • es  cabrero
  • fr  chévrier
  • en  goat herd [US]
  • en  goatherd [GB]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pastor o granger de cabres.
cabrer | cabrera cabrer | cabrera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabrer | cabrera, n m, f
  • es  cabrerizo
  • es  cabrero
  • fr  chévrier
  • en  goat herd [US]
  • en  goatherd [GB]

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Pastor o granger de cabres.
cabrer | cabrera cabrer | cabrera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  cabrer | cabrera, n m, f
  • es  cabrero | cabrera, n m, f
  • fr  chevrier | chevrière, n m, f
  • en  goatherder, n

<Enginyeria forestal>

cabrera cabrera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabrera, n f

<Pesca>

Definició
Petit ormeig emprat per a pescar cabres.
cabrera cabrera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabrera, n f
  • es  cabrería
  • es  chiquero
  • fr  chèvrerie
  • en  goat shed

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Cabana petita on es recullen les cabres de nits.
cabrera cabrera

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  cabrera, n f
  • es  cabrería
  • es  chiquero
  • fr  chèvrerie
  • en  goat shed

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Cabana petita on es recullen les cabres de nits.
cabrot cabrot

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cabrot, n m

<Pesca>

Definició
Cranc emprat com a esquer per a pescar pops.
capbreu capbreu

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  capbreu, n m
  • es  cabreo

<Història del dret>

Definició
Escriptura de confessió o reconeixement de drets i rendes que feien els emfiteutes a llurs senyors.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • L'emfiteuta era un pagès vinculat a un senyor per mitjà d'un contracte d'emfiteusi, segons el qual el pagès podia disposar indefinidament de l'ús de la terra a canvi del pagament d'unes rendes fixes.
    L'escrit era abreujat i estructurat en períodes cronològics espaiats, i tenia com a finalitat conservar memòria o provar la subsistència dels drets dominicals. Molt sovint es presentava com una tira d'escriptures cosides, una darrere l'altra i enrotllades, tot i que, normalment, tenia forma de llibre.
    El capbreu es convertí en instrument bàsic d'administració del domini senyorial en plena edat mitjana, quan passà a ser un instrument necessari per a dilucidar periòdicament què tenia cadascú i què es devia al senyor. Quan el senyor titular d'un domini volia conèixer l'extensió de les seves terres i la quantia de les rendes degudes, personals o agràries, encarregava a un notari la redacció del capbreu de tots els propietaris.
    Les declaracions seguien aproximadament l'estructura següent: qui declarava donava el seu nom i reconeixia, o no, la seva condició de vassall. Si la reconeixia, havia de retre homenatge al senyor, i declarar-se, tant ell com la dona i els fills, homes i dones «propis» i «sòlids». A continuació, havia d'enumerar totes les propietats útils que tenia: mas, casa, terra, entre altres, i, com a complement, havia de retre compte de les rendes que havia de pagar al senyor (com ara prestacions personals i deutes dineraris). Finalment, hi figurava el jurament que tot el que havia declarat era cert. El notari rubricava la declaració en presència de testimonis.
    El capbreu és una eina molt important per al coneixement d'un determinat territori, a l'edat mitjana, ja que recull la relació dels masos i on es localitzaven, els tipus de cultiu, com també l'evolució que van tenir, i la situació dels camins i dels cursos fluvials. De la mateixa manera, permet tenir coneixement sobre l'existència d'esglésies, ermites, monestirs i, fins i tot, torres de vigilància, fonts, pous i molins
carreró carreró

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  carreró, n m
  • ca  sendera, n f sin. compl.
  • es  vereda [< 20 m], n f
  • fr  sentier, n m
  • en  drove road, n

<Enginyeria forestal>