Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cabrerot" dins totes les àrees temàtiques

encabritar-se encabritar-se

<Esport > Esports eqüestres > Hípica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'hípica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 123 p. (Diccionaris dels Esports Olímpics; 10)
ISBN 84-7739-228-5

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  encabritar-se, v intr pron
  • es  encabritarse
  • fr  se cabrer
  • en  rear, to

<Hípica>

Definició
Alzinar-se, un cavall, dreçant-se sobre les potes del darrere.
encabritar-se encabritar-se

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  encabritar-se, v intr pron
  • es  empinarse
  • es  encabritarse
  • fr  se cabrer
  • en  rear, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Aixecar, un equí, el cos verticalment, mostrant tota la seva força i gràndaria, aguantant-se dret sobre les potes del darrere.
encabritar-se encabritar-se

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  encabritar-se, v intr pron
  • es  empinarse
  • es  encabritarse
  • fr  se cabrer
  • en  rear, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Aixecar, un equí, el cos verticalment, mostrant tota la seva força i gràndaria, aguantant-se dret sobre les potes del darrere.
encabritar-se encabritar-se

<12 Esports eqüestres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  encabritar-se, v intr pron
  • es  encabritarse
  • fr  cabrer, se
  • en  rear, to

<Esport > 12 Esports eqüestres>

Definició
Posar-se dret, un cavall, sobre les potes de darrere.
espaguetis amb porro, pastanaga i olives negres espaguetis amb porro, pastanaga i olives negres

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  espaguetis amb porro, pastanaga i olives negres
  • es  espaguetis con puerro, zanahoria y aceitunas negras
  • fr  spaghettis aux poireaux, aux carottes et aux olives noires
  • it  spaghetti con porro, carota ed olive nere
  • en  spaghetti with leek, carrot and black olives
  • de  Spaghetti mit Lauch, Karotten und schwarzen Oliven

<Plats a la carta. Pasta>

galta de porc ibèric amb curri de pastanaga i taronja galta de porc ibèric amb curri de pastanaga i taronja

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  galta de porc ibèric amb curri de pastanaga i taronja
  • es  carrillada de cerdo ibérico con curry de zanahoria y naranja
  • fr  joue de porc ibérique au curry de carrotte et d'orange
  • it  guancia di maiale iberico con curry di carota e arancia
  • en  Iberian pork cheek with carrot and orange curry
  • de  iberische Schweinebacke mit Karotten-Orangen-Curry

<Plats a la carta. Carn>

grèvol grèvol

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grèvol, n m
  • ca  agrifoli, n m sin. compl.
  • ca  boix grèvol, n m sin. compl.
  • ca  coscoll del vesc, n m sin. compl.
  • ca  coscoll grec, n m sin. compl.
  • ca  grevoler, n m sin. compl.
  • ca  arbre de mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre de visc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre del vesc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del visc, n m alt. sin.
  • ca  boix, n m alt. sin.
  • ca  boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coscó marí, n m alt. sin.
  • ca  coscoll, n m alt. sin.
  • ca  coscoll de vesc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  grèvol de visc, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  agrevol, n m var. ling.
  • ca  aleure, n m var. ling.
  • ca  crévol, n m var. ling.
  • ca  gargolé, n m var. ling.
  • ca  gregol, n m var. ling.
  • ca  greu, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  grévol, n m var. ling.
  • nc  Ilex aquifolium L.
  • nc  Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  grèvol, n m
  • ca  agrifoli, n m sin. compl.
  • ca  boix grèvol, n m sin. compl.
  • ca  coscoll del vesc, n m sin. compl.
  • ca  coscoll grec, n m sin. compl.
  • ca  grevoler, n m sin. compl.
  • ca  arbre de mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre de visc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del mal fruit, n m alt. sin.
  • ca  arbre del vesc, n m alt. sin.
  • ca  arbre del visc, n m alt. sin.
  • ca  boix, n m alt. sin.
  • ca  boix grèvol (fruit), n m alt. sin.
  • ca  coscó marí, n m alt. sin.
  • ca  coscoll, n m alt. sin.
  • ca  coscoll de vesc, n m alt. sin.
  • ca  coscoll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  flor de Nadal, n f alt. sin.
  • ca  grèvol de visc, n m alt. sin.
  • ca  hereu, n m alt. sin.
  • ca  ram cabrer, n m alt. sin.
  • ca  reboll bord, n m alt. sin.
  • ca  reboll grèvol, n m alt. sin.
  • ca  reboll mascle, n m alt. sin.
  • ca  agrevol, n m var. ling.
  • ca  aleure, n m var. ling.
  • ca  crévol, n m var. ling.
  • ca  gargolé, n m var. ling.
  • ca  gregol, n m var. ling.
  • ca  greu, n m var. ling.
  • ca  greuler, n m var. ling.
  • ca  grévol, n m var. ling.
  • nc  Ilex aquifolium L.
  • nc  Ilex balearica Desf. var. ling.

<Botànica > aquifoliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de Millet, n m alt. sin.
  • ca  lli del Pirineu, n m alt. sin.
  • ca  lli salsoloide, n m alt. sin.
  • ca  maleïda, n f alt. sin.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Sennen et Barrau) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. salsoloides auct. catal. et occit. var. ling.

<Botànica > linàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  lli, n m
  • ca  lli blanc, n m alt. sin.
  • ca  lli cabrer, n m alt. sin.
  • ca  lli de Millet, n m alt. sin.
  • ca  lli del Pirineu, n m alt. sin.
  • ca  lli salsoloide, n m alt. sin.
  • ca  maleïda, n f alt. sin.
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. milletii (Sennen et Barrau) O. Bolòs, Vigo, Masalles et Ninot
  • nc  Linum tenuifolium L. subsp. salsoloides auct. catal. et occit. var. ling.

<Botànica > linàcies>