Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "cacauet" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Zoologia>
Definició
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI Denominació catalana d'animals (2): Selecció de formes preferents
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística corresponent a un nom autòcton: orangutan (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística per a una espècie única en el seu gènere: estruç (EXEMPLE), n m
- ca Denominació d'una sola unitat lingüística tradicional i inequívoca: mesquer (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per analogia amb d'altres del gènere o la família: morell cap-roig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per documentació: somorgallaire alablanc (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per etimologia: sarg (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per extensió geogràfica: solraig (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per nom autòcton: quetzal (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb altres llengües: rajada estrellada (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per paral·lelisme amb nom científic: gavina riallera (EXEMPLE), n f
- ca Denominació motivada per tradició: coiot (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per valor descriptiu: nero rosat (EXEMPLE), n m
- ca Denominació motivada per zona d'origen: calàpet verd (EXEMPLE), n m
<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>
Definició
Tot i això, convé que la forma preferent vagi acompanyada de les variants geogràfiques documentades, com a reflex de la riquesa denominativa i també com a ajuda per a identificar més fàcilment l'animal descrit. A més, per a un àmbit local o dialectal determinat, les formes de la zona han de tenir un tractament especial.
El procés de selecció segueix dues etapes:
(1) Recerca documental i dialectològica, amb la finalitat de recollir les denominacions documentades en català d'aquell grup o de grups semblants, saber quina extensió tenen i poder fer comparacions amb les denominacions en altres llengües.
(2) Tria de la forma preferent.
Per a triar una forma preferent, es tenen en compte criteris d'estructura lingüística i criteris de motivació:
A. ESTRUCTURA LINGÜÍSTICA
Es prefereix una denominació formada per una sola unitat lingüística en els casos següents:
(a) Quan el gènere només comprèn una espècie (ex.: estruç)
(b) Quan és una denominació tradicional i inequívoca (ex.: mesquer)
(c) Quan és un manlleu procedent d'un nom autòcton d'una altra llengua (ex.: orangutan, del malai orang-utang)
En canvi, en els altres casos es prefereixen les denominacions formades per més d'una unitat lingüística, perquè permeten més precisió, ofereixen més recursos i mantenen una certa analogia amb l'estructura binomial de la nomenclatura científica.
B. MOTIVACIÓ DE LES DENOMINACIONS
Segons la motivació de les denominacions, es dona prioritat a unes formes o altres, amb independència que siguin d'espècies autòctones o d'espècies exòtiques. Els punts següents (donats sense ordre de prioritat) ho indiquen:
(a) Tradició: És preferible la denominació amb més tradició en català.
Ex. espècie autòctona: emperador davant de peix espasa
Ex. espècie exòtica: coiot davant de llop de les praderies o llop de les planures
(b) Documentació: És preferible la denominació més documentada en obres especialitzades i diccionaris generals.
Ex. espècie autòctona: forcadella (peix) davant de abella, cabut i somera vermella
Ex. espècie exòtica: somorgollaire alablanc davant de somorgollaire d'ales blanques (d'acord amb la Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa)
(c) Valor descriptiu: És preferible la denominació que fa referència a característiques morfològiques, costums o d'hàbitat rellevants de l'espècie.
Ex. espècie autòctona: granota verda davant de granota vulgar
Ex. espècie exòtica: nero rosat davant de anfós jueu
(d) Analogia amb altres denominacions del mateix gènere o família: És preferible una denominació paral·lela a denominacions d'altres espècies del mateix gènere o família.
Ex. espècie autòctona: morell cap-roig davant de ànec cap-roig, perquè morell denomina els ànecs capbussaires
Ex. espècie exòtica: porc espí americà davant de osset americà, perquè os es fa servir per a espècies d'un ordre diferent dels porcs
(e) Paral·lelisme amb el nom científic: És preferible la denominació més acostada al nom científic.
Ex. espècie autòctona: gavina riallera davant de gavina vulgar, perquè el nom científic és Larus ridibundus
Ex. espècie exòtica: colibrí magnífic davant de colibrí de corbata picatart, perquè el nom científic és Lophornis magnifica
(f) Paral·lelisme amb altres llengües: És preferible una denominació paral·lela amb denominacions de llengües properes o influents (castellà, francès, italià, anglès, etc.).
Ex. espècie autòctona: rajada estrellada davant de crisol, escrita, llisol, rajada de boca rosa o rajada escrita, perquè és més semblant al castellà raya estrellada, el francès raie étoilée i l'anglès starry ray
Ex. espècie exòtica: pinsà dels pins davant de pinsà de bec gros, perquè el francès és durbec des sapins, l'italià ciuffolotto delle pinete i l'anglès pine grosbeak (el castellà, en canvi, fa de manera única camachuelo picogrueso)
A banda, segons que siguin denominacions d'espècies autòctones o denominacions d'espècies exòtiques, hi ha altres criteris a tenir en compte:
B1. Denominacions d'espècies autòctones
(a) Extensió geogràfica: És preferible la denominació més estesa en el domini català (ex.: solraig davant de solroig i marraix)
(b) Zona d'origen: És preferible la denominació de la zona on l'espècie és més abundant o coneguda (ex.: calàpet verd davant de gripau verd, perquè en el domini català habita només a les Illes Balears, on els gripaus s'anomenen calàpets)
(c) Etimologia: És preferible la denominació més fidel a l'etimologia (ex.: sarg davant de sard, perquè ve del llatí sargus)
B2. Denominacions d'espècies exòtiques
Nom autòcton de la zona d'origen: És preferible una denominació que adapti el nom autòcton de la zona de distribució geogràfica de l'espècie, sobretot si les llengües properes o influents ho fan (ex.: quetzal davant d'una denominació inventada, perquè procedeix del nàhuatl, llengua ameríndia, i en castellà, francès, italià i anglès han adoptat aquesta mateixa forma).
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana d'animals (1): Generalitats i CRITERI Denominació catalana d'animals (3): Creació de formes. També es poden consultar, amb relació als noms científics, les fitxes CRITERI Denominació científica de base llatina (1): De nomenclatures internacionals i CRITERI Denominació científica de base llatina (2): Formes tradicionals.
- 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana d'animals en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-animals.pdf).
<Energia > Energia elèctrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
GARCIA i SOLER, Jordi; RIUS i ALCARAZ, Lluís; SOLER i CEREZO, Ester. Diccionari de l'empresa elèctrica. Barcelona: La Llar del Llibre, 1991. 154 p.
ISBN 84-7279-447-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aïllador de casquet i tija, n m
- es aislador de caperuza y badajo
- es aislador de caperuza y vástago
- es aislador de casquete y vástago
- fr isolateur à capot et tige
- fr isolateur à couvercle et tige
- en cap-and-pin insulator
- de Kappenisolator
<Energia elèctrica>
Definició
<Maquinària i materials elèctrics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca aïllador de casquet i tija, n m
- es aislador de caperuza y badajo
- es aislador de caperuza y vástago
- es aislador de casquete y vástago
- fr isolateur à capot et tige
- en cap-and-pin insulator
<Indústria > Indústria electrònica i dels materials elèctrics > Maquinària i materials elèctrics>
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia al cacau, n f
- ca al·lèrgia a la llavor del cacau (Theobroma cacao), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del cacauer (Theobroma cacao), n f sin. compl.
- es alergia a cacao (Theobroma cacao), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 89961000135107
<Ciències de la salut > Medicina clínica > Classificació internacional de malalties>
Les denominacions en català d'aquesta fitxa procedeixen de l'obra següent, elaborada pel TERMCAT:
CIM-9-MC: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008. 1263 p.
ISBN: 978-84-9809-032-1
Aquesta classificació és la versió en català de la International Classification of Diseases, 9th revision, Clinical Modification (ICD-9-CM), que ha elaborat el TERMCAT a partir d'un encàrrec del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Les denominacions en anglès procedeixen del text oficial nord-americà, la versió digital del qual es pot descarregar des de l'adreça:
ftp://ftp.cdc.gov/pub/Health_Statistics/NCHS/Publications/ICD9-CM/2006/
Com a referència addicional s'ha tingut en compte l'obra:
PUCKETT, C. D. 2007 Annual hospital version: the educational annotation of ICD-9-CM. 5th ed. Reno, Nev.: Channel Publishing, 2006. 936 p.
ISBN: 1-933053-06-2
L'agrupació dels termes en àrees temàtiques s'ha fet seguint la distribució en capítols d'aquestes obres.
Com que l'ús principal d'aquestes classificacions és la codificació amb finalitats clíniques i estadístiques dels diagnòstics i procediments efectuats en els centres hospitalaris, els termes inclosos poden diferir dels que són habituals en la pràctica mèdica.
- ca al·lèrgia als cacauets
- en allergy to peanuts
<Classificació internacional de malalties > Causes de visita en serveis sanitaris>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca babol, n m
- ca badabadoc, n m alt. sin.
- ca gallaret, n m alt. sin.
- ca ganfanó, n m alt. sin.
- ca monja, n f alt. sin.
- ca quiquiriquic, n m alt. sin.
- ca rosella, n f alt. sin.
- ca ababol, n m var. ling.
- ca bada badoc, n m var. ling.
- ca cacare quel, n m var. ling.
- ca cacarequel, n m var. ling.
- ca cararequecs, n m pl var. ling.
- ca fanfanó, n m var. ling.
- ca quiquirequics, n m pl var. ling.
- nc Papaver sp. pl.
<Botànica > papaveràcies>
<Esport > Tir > Tir olímpic>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca beina, n f
- ca càpsula, n f
- ca casquet, n m
- es cápsula
- es casquillo
- es vaina
- fr capsule
- fr douille
- fr étui
- en case
<Esport > Tir > Tir olímpic>
Definició
<Protecció civil > Policia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca beina, n f
- ca casquet, n m
- es casquillo
- es vaina
- en case
<Policia > Infraestructura > Armament i tir>
