Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "caganer" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cacauet, n m
- ca cacauet (fruit), n m sin. compl.
- ca cacauet (llavor), n m sin. compl.
- ca cacau, n m alt. sin.
- ca cacaua (fruit), n f alt. sin.
- ca cacauer, n m alt. sin.
- ca cacauera, n f alt. sin.
- ca cacauet cultivat, n m alt. sin.
- ca cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
- nc Arachis hypogaea L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
-
1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cacauet, n m
- ca cacauet (fruit), n m sin. compl.
- ca cacauet (llavor), n m sin. compl.
- ca cacau, n m alt. sin.
- ca cacaua (fruit), n f alt. sin.
- ca cacauer, n m alt. sin.
- ca cacauera, n f alt. sin.
- ca cacauet cultivat, n m alt. sin.
- ca cacauets (fruit), n m pl alt. sin.
- nc Arachis hypogaea L.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
Nota
-
1. Al País Valencià predominen els noms derivats de cacau (regressió de cacauet com a reacció a l'abús de diminutius en valencià, cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana): cacauera (cacauer), la planta, i cacaua, el llegum. Segons PELL2000-3, hi ha qui fa la distinció entre cacauet, si té un o dos gallons, cacaua, si és de tres o quatre, i cacauot.
2. PELL2000-3 recull les denominacions cacaues de dos gallonets, de Mallorca, del collaret (d'oli), del terreno, morunes i tramusseres, i cacauot per a races de cacauets.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cadàver, n m
- es cadáver, n m
<Dret penal>
<Art i arquitectura>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'assessorament terminològic del TERMCAT per a l'obra següent:
Tesaurus d'art i arquitectura [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, cop. 2000.
<http://aatesaurus.cultura.gencat.cat/index.php>
Els equivalents anglesos procedeixen de l'obra següent:
GETTY, J. Paul. Art & architecture thesaurus online [en línia]. Los Angeles: The Getty Research Institute, 2017.
<https://www.getty.edu/research/tools/vocabularies/aat/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca cadàver, n m
- en corpse, n
<Art i arquitectura>
Definició
<Anatomia patològica>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca cadàver, n m
- es cadáver
- fr cadavre
- en cadaver
<Anatomia patològica>
Definició
Nota
- La denominació cadàver prové del llatí cadaver, que prové de cado 'caure, morir'.
<Literatura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cadàver exquisit, n m
- es cadáver exquisito, n m
- fr cadavre exquis, n m
- en exquisite cadaver, n
- en exquisite corpse, n
<Literatura>
Definició
Nota
- La denominació cadàver exquisit prové de la primera composició formada, Le cadavre exquis boira le vin nouveau ('El cadàver exquisit beurà el vi nou').
<Arts > Pintura>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca cadàver exquisit, n m
- es cadáver exquisito, n m
- fr cadavre exquis, n m
- en exquisite cadaver, n
- en exquisite corpse, n
<Arts > Pintura>
Definició
Nota
- La denominació cadàver exquisit prové de la primera composició formada, Le cadavre exquis boira le vin nouveau ('El cadàver exquisit beurà el vi nou').
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca cadernera, n f
- ca cagarnera, n f sin. compl.
- es jilguero, n m
- fr chardonneret élégant, n m
- en goldfinch, n
- nc Carduelis carduelis
<Enginyeria forestal>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calacabot, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro de fang, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca gobi de fang, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit de bassa, n m sin. compl.
- ca gòbit de fang, n m sin. compl.
- ca roseti [jove], n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc de fang, n m sin. compl.
- ca bobi, n m var. ling.
- ca bobí, n m var. ling.
- ca burru, n m var. ling.
- ca cabót, n m var. ling.
- ca cabôt, n m var. ling.
- ca cabôt inglés, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca gòmit, n m var. ling.
- ca rosetí [jove], n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- nc Gobius paganellus
- nc Gobius capito var. ling.
- nc Gobius mediterraneus var. ling.
- es bobí
- es góbido de fango
- es paganel
- fr gobie paganel
- en rock goby
<Peixos > Gòbids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca calacabot, n m
- ca burret, n m sin. compl.
- ca burro, n m sin. compl.
- ca burro de fang, n m sin. compl.
- ca cabot, n m sin. compl.
- ca cabot anglès, n m sin. compl.
- ca cabot de fang, n m sin. compl.
- ca gobi de fang, n m sin. compl.
- ca gòbit, n m sin. compl.
- ca gòbit de bassa, n m sin. compl.
- ca gòbit de fang, n m sin. compl.
- ca roseti [jove], n m sin. compl.
- ca ruc, n m sin. compl.
- ca ruc de fang, n m sin. compl.
- ca bobi, n m var. ling.
- ca bobí, n m var. ling.
- ca burru, n m var. ling.
- ca cabót, n m var. ling.
- ca cabôt, n m var. ling.
- ca cabôt inglés, n m var. ling.
- ca gobit, n m var. ling.
- ca gòmbit, n m var. ling.
- ca gòmit, n m var. ling.
- ca rosetí [jove], n m var. ling.
- ca ruch, n m var. ling.
- nc Gobius paganellus
- nc Gobius capito var. ling.
- nc Gobius mediterraneus var. ling.
- es bobí
- es góbido de fango
- es paganel
- fr gobie paganel
- en rock goby
<Peixos > Gòbids>
