Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "caiguda" dins totes les àrees temàtiques

llissa capplà llissa capplà

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa capplà, n f
  • ca  agut, n m sin. compl.
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  calua, n f sin. compl.
  • ca  caluc, n m sin. compl.
  • ca  caluga, n f sin. compl.
  • ca  caluga negra, n f sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa agut, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua, n f sin. compl.
  • ca  llissa calua negra, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  llissa de roquer, n f sin. compl.
  • ca  llissa llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llissa morro puntegut, n f sin. compl.
  • ca  llissa morruda, n f sin. compl.
  • ca  llissa roquera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera de cap pla, n f sin. compl.
  • ca  sama, n f sin. compl.
  • ca  calunga negra, n f var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plà, n m var. ling.
  • ca  capplá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  casut, n m var. ling.
  • ca  lliça calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calua negra, n f var. ling.
  • ca  llisa calva negra, n f var. ling.
  • ca  llisa cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap pla, n f var. ling.
  • ca  llisa morru puntegut, n f var. ling.
  • ca  llisa morruda, n f var. ling.
  • ca  llissa cap pla, n f var. ling.
  • ca  llissa de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  llissa-agud, n f var. ling.
  • ca  llissara, n f var. ling.
  • ca  llíssera de cap-pla, n f var. ling.
  • ca  morragueta, n f var. ling.
  • ca  sàbalo, n m var. ling.
  • nc  Liza ramada
  • nc  Liza (Liza) ramada var. ling.
  • nc  Mugil capito var. ling.
  • es  cabezuda
  • es  capiton
  • es  capitón
  • es  lisa
  • es  liza
  • es  morraguete
  • es  mújol
  • fr  muge pointu
  • fr  mulet porc
  • fr  mulet-porc
  • pt  puntchioedo-sama
  • en  thinlip grey mullet
  • en  thinlip mullet

<Peixos > Mugílids>

llissa llobarrera llissa llobarrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa llobarrera, n f
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabuda, n f sin. compl.
  • ca  cap d'ase, n m sin. compl.
  • ca  cap planer, n m sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa petroliera, n f sin. compl.
  • ca  llissa taverner, n f sin. compl.
  • ca  llissa testona, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera testona, n f sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  mújola, n f sin. compl.
  • ca  retallat [jove], n m sin. compl.
  • ca  taverner, n m sin. compl.
  • ca  billa, n f var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  cap gros, n m var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap plané, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  lisa, n f var. ling.
  • ca  lliça cabuda, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap gros, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera, n f var. ling.
  • ca  llísera, n f var. ling.
  • ca  llissa llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llissa petrolera, n f var. ling.
  • ca  llissa tastona, n f var. ling.
  • ca  llissara llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llíssera tastona, n f var. ling.
  • ca  maxón, n m var. ling.
  • ca  muiol, n m var. ling.
  • ca  muixol, n m var. ling.
  • ca  mujil, n m var. ling.
  • ca  mujol, n m var. ling.
  • ca  mujol blanco, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sando, n m var. ling.
  • ca  taberner, n m var. ling.
  • ca  trilla, n f var. ling.
  • nc  Mugil cephalus
  • nc  Mugil cephalus cephalus var. ling.
  • es  budión
  • es  cabezuda
  • es  capitón
  • es  liza
  • es  matajudío
  • es  múgil
  • es  múgil común
  • es  mujín
  • es  mujol
  • es  mújol
  • es  pardete
  • es  róbalo
  • fr  carido
  • fr  muge cabot
  • fr  muge cephale
  • fr  mulet à grosse tete
  • fr  mulet cabot
  • pt  kabo
  • pt  moetchu
  • pt  testoe
  • en  flathead grey mullet
  • en  grey mullet

<Peixos > Mugílids>

Nota

  • Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
    Denominació: (codi obra) localitats

    cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
    cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
    cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
    cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
    cap-plá: (RPCE3) Menorca
    llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
    llissa: (3037) Cambrils, Palamós
    llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
    llissa de cap gros: (DCVB-E) València
    llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
    llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
    llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
    llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
    llissa petrolera: (3037) Roses
    llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
    llissa: (FAUNAICT) Menorca
    llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
    llíssera: (3037) Vilanova
    mújol: (AGUILO) Mallorca, València
    mújol: (DCVB-E) Balears
    retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    taberner: (FAUNAICT) Menorca
    taverner: (DCVB-E) Maó
llissa llobarrera llissa llobarrera

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llissa llobarrera, n f
  • ca  cabeçut, n m sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabuda, n f sin. compl.
  • ca  cap d'ase, n m sin. compl.
  • ca  cap planer, n m sin. compl.
  • ca  capçut, n m sin. compl.
  • ca  capgròs, n m sin. compl.
  • ca  capplà, n m sin. compl.
  • ca  juliola, n f sin. compl.
  • ca  llissa, n f sin. compl.
  • ca  llissa cabuda, n f sin. compl.
  • ca  llissa de cap gros, n f sin. compl.
  • ca  llissa petroliera, n f sin. compl.
  • ca  llissa taverner, n f sin. compl.
  • ca  llissa testona, n f sin. compl.
  • ca  llíssera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera llobarrera, n f sin. compl.
  • ca  llíssera testona, n f sin. compl.
  • ca  mollet, n m sin. compl.
  • ca  mújol, n m sin. compl.
  • ca  mújola, n f sin. compl.
  • ca  retallat [jove], n m sin. compl.
  • ca  taverner, n m sin. compl.
  • ca  billa, n f var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  cap gros, n m var. ling.
  • ca  cap pla, n m var. ling.
  • ca  cap plané, n m var. ling.
  • ca  cap-gros, n m var. ling.
  • ca  cap-pla, n m var. ling.
  • ca  cap-plá, n m var. ling.
  • ca  capsut, n m var. ling.
  • ca  lisa, n f var. ling.
  • ca  lliça cabuda, n f var. ling.
  • ca  llisa, n f var. ling.
  • ca  llisa de cap gros, n f var. ling.
  • ca  llisa llobarrera, n f var. ling.
  • ca  llisera, n f var. ling.
  • ca  llísera, n f var. ling.
  • ca  llissa llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llissa petrolera, n f var. ling.
  • ca  llissa tastona, n f var. ling.
  • ca  llissara llubarrera, n f var. ling.
  • ca  llíssera tastona, n f var. ling.
  • ca  maxón, n m var. ling.
  • ca  muiol, n m var. ling.
  • ca  muixol, n m var. ling.
  • ca  mujil, n m var. ling.
  • ca  mujol, n m var. ling.
  • ca  mujol blanco, n m var. ling.
  • ca  róbalo, n m var. ling.
  • ca  sando, n m var. ling.
  • ca  taberner, n m var. ling.
  • ca  trilla, n f var. ling.
  • nc  Mugil cephalus
  • nc  Mugil cephalus cephalus var. ling.
  • es  budión
  • es  cabezuda
  • es  capitón
  • es  liza
  • es  matajudío
  • es  múgil
  • es  múgil común
  • es  mujín
  • es  mujol
  • es  mújol
  • es  pardete
  • es  róbalo
  • fr  carido
  • fr  muge cabot
  • fr  muge cephale
  • fr  mulet à grosse tete
  • fr  mulet cabot
  • pt  kabo
  • pt  moetchu
  • pt  testoe
  • en  flathead grey mullet
  • en  grey mullet

<Peixos > Mugílids>

Nota

  • Dades recollides a les obres de buidatge sobre la procedència dels noms
    Denominació: (codi obra) localitats

    cabeçut: (3037) L'Ametlla de Mar, Sant Carles
    cabeçut: (DCVB-E) Tortosa, València
    cabeçut: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    cap pla: (PEIXMEN) S'Albufera
    cap-pla: (DCVB-E) Mallorca, Menorca
    cap-plá: (RPCE3) Menorca
    llisa: (DCVB-E) el Campello, l'Alacantí
    llissa: (3037) Cambrils, Palamós
    llissa cabuda: (EMMDENIA) Dénia
    llissa de cap gros: (DCVB-E) València
    llissa llobarrera: (3037) Arenys de Mar, Blanes
    llissa llobarrera: (DCVB-E) Tarragona, Catalunya
    llissa llobarrera: (EMMDENIA) Dénia
    llissa llubarrera: (FAUNAICT) Tarragona
    llissa petrolera: (3037) Roses
    llissa: (3037) Barcelona, Tarragona, Vilanova
    llissa: (FAUNAICT) Menorca
    llissara llubarrera: (FAUNAICT) Barcelona
    llíssera: (3037) Vilanova
    mújol: (AGUILO) Mallorca, València
    mújol: (DCVB-E) Balears
    retallat [jove]: (ICTIOFAUNA) Delta de l'Ebre
    taberner: (FAUNAICT) Menorca
    taverner: (DCVB-E) Maó
malla carregada malla carregada

<Teixits>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  malla carregada, n f
  • ca  malla retinguda, n f sin. compl.
  • es  malla cargada
  • es  malla retenida
  • fr  maille chargée
  • fr  maille retenue
  • en  tuck stitch

<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>

malla carregada malla carregada

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla carregada, n f
  • es  malla cargada
  • fr  maille chargée
  • en  tuck stitch
  • cod  3.02.12

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Unitat que, en teixits de punt per recollida, consta d'una malla (c) i una o dues malles carregades (3.01.15) (e), i que es desprèn completament a la passada següent.

Nota

  • Si la malla carregada comprèn més de dues malles carregades, es denomina "noppe" (3.02.14).
  • cf. ISO 8388: punt anglès; teixit jacquard de malles carregades; teixit d'interlock reversible
malla carregada (en teixits de punt per recollida) malla carregada (en teixits de punt per recollida)

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla carregada (en teixits de punt per recollida), n f
  • es  malla cargada (en tejido de recogida)
  • fr  (boucle de) charge (tricot à mailles cueillies)
  • en  tuck loop (weft-knitted fabric)
  • cod  3.01.15

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Bucle de fil (r) que s'entrellaça per la part superior amb les entremalles de la passada següent.
malla carregada per fals premsatge malla carregada per fals premsatge

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla carregada per fals premsatge, n f
  • es  malla cargada por falso prensado
  • fr  maille chargée par fausse jetée
  • en  knock-off stitch
  • cod  3.02.13

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Unitat que, en teixits de punt per ordit, consta d'una malla (c) i d'una malla carregada (e) i que es desprèn completament a la passada següent.

Nota

  • La malla carregada (3.01.15) i la malla carregada (3.02.12) en teixits de punt per recollida corresponen, respectivament, a la malla de planxa (3.01.16) i la malla carregada per no-premsatge (3.02.13) en teixits de punt per ordit.
  • La denominació "moviment de formació de càrrega" fa referència al moviment combinat de la barra de passadors i a l'aturada periòdica de la barra de premsa.
  • cf. ISO 8388: teixit per supressió de premsa
malla de pelfa bruta malla de pelfa bruta

<Indústria > Indústria tèxtil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 4921:2002 Gèneres de punt: Conceptes bàsics: Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 4921:2000).

Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic AEN/CTN 40 Indústria Tèxtil, la secretaria del qual és a càrrec del Consejo Intertextil Español. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb AENOR per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.

El símbol cod precedeix el codi de referència que permet localitzar els termes dins del text de la norma. Els termes de les definicions i de les notes que tenen una entrada específica en la norma es presenten seguits del codi de referència entre parèntesis.

  • ca  malla de pelfa bruta, n f
  • ca  malla amb trama lligada per malla carregada, n f sin. compl.
  • es  mallas con trama para malla cargada
  • fr  mailles avec trame à accrochage visible
  • en  laid-in stitch
  • cod  3.02.24

<Indústria tèxtil > Gèneres de punt>

Definició
Conjunt format per almenys dues malles (3.02.01) de fons i un fil de trama, el qual forma una malla carregada (e), seguida a la mateixa passada per una basta que s'estén sobre una o més columnes de malles.

Nota

  • cf. ISO 8388: teixit tramat de punt per recollida; teixit acanalat tramat
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  bliecà, n m var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  cebuda blanca, n f var. ling.
  • ca  cent fulles, n f var. ling.
  • ca  cinto enrama, n m var. ling.
  • ca  gamusa, n f var. ling.
  • ca  gamuses, n f pl var. ling.
  • ca  herba dels llapins, n f var. ling.
  • ca  hierba de tall, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • ca  mil en rama, n m var. ling.
  • ca  mil fulles, n f var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milfulls, n f var. ling.
  • ca  milrama, n m var. ling.
  • ca  oliacà, n m var. ling.
  • ca  olicà, n m var. ling.
  • ca  sabuda, n f var. ling.
  • ca  sabuda blanca, n f var. ling.
  • ca  uliacà, n m var. ling.
  • ca  uliecà, n m var. ling.
  • nc  Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.
milfulles milfulles

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  milfulles, n f
  • ca  camamilla vera, n f sin. compl.
  • ca  flor de ploma, n f sin. compl.
  • ca  herba d'anyell, n f sin. compl.
  • ca  herba de corder, n f sin. compl.
  • ca  herba de les ferides, n f sin. compl.
  • ca  herba de les nou camises, n f sin. compl.
  • ca  herba de mil fulles, n f sin. compl.
  • ca  herba de xai, n f sin. compl.
  • ca  camamilla, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de les ribes, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de Meranges, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de muntanya, n f alt. sin.
  • ca  camamilla de prat, n f alt. sin.
  • ca  camamilla del tros, n f alt. sin.
  • ca  camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
  • ca  camamil·la vera, n f alt. sin.
  • ca  camorro, n m alt. sin.
  • ca  camorros, n m pl alt. sin.
  • ca  cap de bou, n m alt. sin.
  • ca  cap de moro, n m alt. sin.
  • ca  ceguda, n f alt. sin.
  • ca  ceguda blanca, n f alt. sin.
  • ca  centenrama, n m alt. sin.
  • ca  centfulles, n f alt. sin.
  • ca  cordonet, n m alt. sin.
  • ca  curatalls, n m alt. sin.
  • ca  espina de peix, n f alt. sin.
  • ca  estronca-sangs, n m pl alt. sin.
  • ca  filera, n f alt. sin.
  • ca  fileres, n f pl alt. sin.
  • ca  guinça, n f alt. sin.
  • ca  guinces, n f pl alt. sin.
  • ca  herba bouera, n f alt. sin.
  • ca  herba conillera, n f alt. sin.
  • ca  herba currera, n f alt. sin.
  • ca  herba de cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de ferides, n f alt. sin.
  • ca  herba de l'angina, n f alt. sin.
  • ca  herba de la Coma, n f alt. sin.
  • ca  herba de la tos, n f alt. sin.
  • ca  herba de les cent fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les mil fulles, n f alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  herba de talls, n f alt. sin.
  • ca  herba de tos, n f alt. sin.
  • ca  herba del mal de coll, n f alt. sin.
  • ca  herba dels conills, n f alt. sin.
  • ca  herba dels talls, n f alt. sin.
  • ca  herba fina, n f alt. sin.
  • ca  herba per al sucre, n f alt. sin.
  • ca  indianeta, n f alt. sin.
  • ca  lladracà, n m alt. sin.
  • ca  marfull, n m alt. sin.
  • ca  milenrama, n m alt. sin.
  • ca  milflors, n f alt. sin.
  • ca  milherbes, n f alt. sin.
  • ca  milifulla, n f alt. sin.
  • ca  miliuna, n f alt. sin.
  • ca  oriecà, n m alt. sin.
  • ca  percala, n f alt. sin.
  • ca  pixacà, n m alt. sin.
  • ca  sardineta, n f alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  andianeta, n f var. ling.
  • ca  bliecà, n m var. ling.
  • ca  camamirla, n f var. ling.
  • ca  cebuda blanca, n f var. ling.
  • ca  cent fulles, n f var. ling.
  • ca  cinto enrama, n m var. ling.
  • ca  gamusa, n f var. ling.
  • ca  gamuses, n f pl var. ling.
  • ca  herba dels llapins, n f var. ling.
  • ca  hierba de tall, n f var. ling.
  • ca  lladrecà, n m var. ling.
  • ca  mil en rama, n m var. ling.
  • ca  mil fulles, n f var. ling.
  • ca  mil-en-rama, n m var. ling.
  • ca  milfulls, n f var. ling.
  • ca  milrama, n m var. ling.
  • ca  oliacà, n m var. ling.
  • ca  olicà, n m var. ling.
  • ca  sabuda, n f var. ling.
  • ca  sabuda blanca, n f var. ling.
  • ca  uliacà, n m var. ling.
  • ca  uliecà, n m var. ling.
  • nc  Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

  • 1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
    2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.