Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "cal��mnia" dins totes les àrees temàtiques

acabament per calcomania acabament per calcomania

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acabament per calcomania, n m
  • es  acabado por calcomanía

<Indústria > Indústria de la pell > Processos d'elaboració>

acabament per calcomania acabament per calcomania

<Operacions i processos de la pell>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acabament per calcomania, n m
  • es  acabado por calcomanía
  • fr  procédé d'enduction par transfert
  • en  transfer coating process

<Indústria > Indústria de la pell > Operacions i processos de la pell>

astor de Nova Caledònia astor de Nova Caledònia

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  astor de Nova Caledònia, n m
  • es  gavilán de Nueva Caledonia
  • fr  autour à ventre blanc
  • en  New Caledonia sparrowhawk
  • de  Weißbauchhabicht
  • nc  Accipiter haplochrous

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

astor de Nova Caledònia astor de Nova Caledònia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  astor de Nova Caledònia, n m
  • es  gavilán de Nueva Caledonia
  • fr  autour à ventre blanc
  • en  New Caledonia sparrowhawk
  • de  Weißbauchhabicht
  • nc  Accipiter haplochrous

<26.03 Ocells > Accipitriformes > Accipítrids>

calúmnia calúmnia

<Protecció civil > Policia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BALFEGÓ i VERGÉS, X. Diccionari policial. [Barcelona]: Consorci per a la Normalització Lingüística: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, 1994. 244 p.
ISBN 84-604-9545-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  calúmnia, n f
  • es  calumnia
  • en  calumny

<Policia > Funcions i tècnica > Policia judicial>

Definició
Delicte que consisteix a atribuir conscientment a una persona un fet fals que dona lloc a un procediment d'ofici.
calúmnia calúmnia

<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>

  • ca  calúmnia, n f
  • es  calumnia, n f

<Dret penal i penitenciari > Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calúmnia, n f
  • es  calumnia, n f

<Dret penal>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calúmnia, n m
  • es  calumnia

<Dret penal>

Definició
Delicte que consisteix a atribuir a una persona un altre delicte amb el coneixement que és falsa l'atribució o amb menyspreu temerari envers la veritat.

Nota

  • Àmbit: Espanya
  • El delicte de calúmnia és dins els delictes contra l'honor, regulats en el títol XI del llibre II del Codi penal (CP). Concretament, es regula en els articles del 205 al 207 del CP, i els articles del 211 al 216 del CP també contenen qüestions generals aplicables a aquest delicte.
    L'article 205 del CP tipifica la calúmnia com «la imputació d'un delicte amb coneixement de la seva falsedat o temerari menyspreu a la veritat». És a dir, consisteix a atribuir a una persona la realització d'un delicte sabent que aquesta imputació és falsa o bé fent-ho de manera temerària (art. 205 CP).
    Els elements constitutius del tipus penal són l'atribució falsa d'un delicte a una persona, tant si es tracta d'un delicte inexistent com si s'ha produït i se n'imputa la realització a una persona que no n'és l'autora. De fet, el tipus admet que la imputació falsa ho sigui no només pel que fa als autors, sinó també amb relació als col·laboradors necessaris o partícips, entre altres. El delicte atribuït falsament pot ser qualsevol dels tipificats en el CP, inclosos els de caràcter privat. Cal tenir present que si el que s'imputa és la realització d'una conducta constitutiva d'una falta, llavors no es tracta d'una calúmnia, sinó d'una injúria.
    Els fets imputats falsament no han de ser genèrics, ja que si ho són també constitueixen una injúria. Cal que la imputació tingui una concreció mínima. És a dir, la calúmnia, atès que és un delicte més greu que la injúria, comporta la imputació d'una conducta concreta reprovable penalment, i no una mera atribució genèrica, que és tipificada com a injúria i, per tant, sancionada d'una manera més lleu. Ara bé, no cal que es concreti gaire en la conducta imputada falsament, ni tampoc que se'n faci una qualificació o una tipificació penal: n'hi ha prou que s'imputi una conducta delictiva concreta falsament a una persona (o amb total menyspreu a la veritat).
    Tradicionalment, s'ha considerat que el delicte de calúmnia exigeix una conducta o una motivació de difamar imputant un delicte, és a dir, un animus calumniandi, que consisteix en la consciència dels autors d'estar imputant falsament la realització d'un delicte a la víctima amb voluntat de calumniar-la. L'ànim de calumniar exigeix que el delicte no es pugui cometre de manera culposa; ara bé, la redacció de l'article 205 del CP deixa clar que el delicte es pot cometre de manera temerària quan la imputació de la conducta delictiva es fa amb «temerari menyspreu a la veritat».
    La determinació de si hi ha la falta de total menyspreu a la veritat és important quan es confronten la defensa del dret a l'honor i la llibertat d'informació. Ambdós són drets fonamentals proclamats per la Constitució espanyola (CE). El Tribunal Constitucional s'ha manifestat en moltes ocasions sobre els límits del dret a l'honor (art. 18 CE) i de la llibertat d'informació (art 20.d CE). Els periodistes que informen sobre un determinat delicte fan ús del dret (i alhora del deure) d'informar la ciutadania, però en la tasca informadora han d'actuar amb diligència; és a dir, no es poden limitar a difondre la informació, sinó que cal que facin una tasca prèvia d'investigació i de comprovació de la informació.
    La jurisprudència penal i la constitucional han donat valor a l'expressió «temerari menyspreu a la veritat» en el sentit que els informadors han de dur a terme una tasca mínima d'investigació o de constatació del fet imputat a una persona. Amb aquesta expressió, doncs, el CP tipifica un dol eventual.
    La calúmnia es perfà en el mateix moment en què l'autor o autora fa la manifestació falsa i algú en té coneixement. La simple divulgació o la difusió de la falsedat ja fan néixer el delicte de calúmnia quan el fet imputat falsament es difon, de manera que és indiferent que la víctima en tingui coneixement en el mateix moment o més tard.
    La calúmnia es diferencia de la injúria en el fet que en la darrera no s'imputa cap conducta delictiva, sinó que es fa una acció o es diu alguna cosa (de paraula o per escrit) que lesiona la dignitat d'una persona i n'afecta la fama o l'estimació pròpia (art. 208 CP).
    D'altra banda, cal tenir present que l'article 207 del CP disposa que els acusats d'un delicte de calúmnia queden exempts de pena si es prova el fet criminal que han imputat; és l'anomenada exceptio veritatis, segons la qual la persona acusada de calumniar algú pot provar en el judici que la conducta que va atribuir a una tercera persona és certa. Aquesta prova implica que el jutge o jutgessa ha de permetre que els acusats de calúmnia puguin dur a terme (i si cal mitjançant auxili judicial) una tasca probatòria de l'existència i l'autoria del fet que es considera calumniós. Si el fet queda provat, la calúmnia caduca i la persona acusada de calúmnia és exonerada de tota pena.
    Cal afegir que la defensa penal davant els atacs a l'honor no és una defensa d'ofici. Tant el delicte d'injúria com el delicte de calúmnia són delictes perseguibles únicament a instància de la víctima, de manera que el ministeri fiscal mai no en promou la persecució, excepte quan l'ofensa es dirigeix contra el funcionariat, una autoritat o agents de l'Administració en l'exercici del càrrec (art. 215 CP). Només en aquest darrer cas el procediment s'insta d'ofici.
    L'article 215 del CP exigeix que la persona perjudicada presenti una querella, que s'ha de tramitar per mitjà d'un procediment especial regulat en el títol IV del llibre IV de la Llei d'enjudiciament criminal (art. 804 al 815), però s'exigeix prèviament que s'intenti resoldre amb un acte de conciliació. Si la calúmnia s'ha dut a terme en un judici, cal que el jutge o jutgessa autoritzi la denúncia. En aquest punt, cal recordar que l'article 456 del CP tipifica el delicte de la denúncia falsa, en el qual el que fan els autors és imputar falsament un delicte a una persona davant de la policia, la fiscalia o el jutjat amb la finalitat no només de calumniar-la, sinó de promoure'n la persecució en el procediment policial o judicial que s'obri de resultes de la denúncia falsa.
    La calúmnia, igual que la injúria, és un delicte privat i, per tant, la víctima pot perdonar l'autor o l'autora del delicte en qualsevol moment. De la mateixa manera, cal tenir present que com que és un delicte privat, el termini de prescripció és el més breu dels delictes. L'article 131 del CP estableix que la calúmnia i la injúria prescriuen al cap d'un any.
    L'article 206 del CP fixa la pena per al delicte de calúmnies entre sis mesos i dos anys de presó, o una multa de dotze a vint-i-quatre mesos si la calúmnia es fa amb publicitat; si no hi ha publicitat, la pena és una multa de sis a dotze mesos.
    L'article 211 del CP, aplicable tant a la calúmnia com a la injúria, estableix quan es considera que la calúmnia s'ha fet amb publicitat. Hi ha publicitat i, per tant, la pena és superior, quan la calúmnia es propaga per mitjà de la impremta, la radiodifusió o per qualsevol altre mitjà d'eficàcia semblant. Aquesta remissió oberta a qualsevol «altre mitjà d'eficàcia semblant» permet sancionar la difusió de calúmnies fetes en la premsa escrita, per ràdio, per televisió i, fins i tot, per Internet (per mitjà de pàgines web, blocs o correus electrònics).
    En les calúmnies fetes per mitjà d'impremta i radiodifusió, els propietaris del mitjà informatiu són responsables civils solidaris amb l'autor o autora de la calúmnia o la injúria, per disposició expressa de l'article 212 del CP. L'article 212 del CP, però, va més enllà de la responsabilitat subsidiària establerta de manera general en l'article 120.2 del CP. Per tal de rescabalar la víctima calumniada del dany sofert, l'article 216 del CP disposa que la reparació del dany pot comportar la publicació o la divulgació de la sentència condemnatòria.
    L'article 213 del CP estableix que si la calúmnia (o la injúria) s'ha realitzat a canvi de preu, recompensa o promesa, s'ha d'imposar la pena d'inhabilitació especial de sis mesos a dos anys. Es tracta d'una circumstància agreujant específica com la que conté l'article 22.3 del CP. Lògicament, s'ha de condemnar com a autora la persona que en paga el preu o en fa la promesa, ja que és inductora del delicte (art. 28 CP).
    L'article 214 del CP estableix una reducció de la pena en cas que l'autor o autora de la calúmnia reconegui la falsedat dels fets imputats i se'n retracti davant del jutge o jutgessa, cas en què se li ha d'imposar la pena inferior en grau. Ara bé, el jutge o jutgessa ha de lliurar a la víctima de la calúmnia un testimoni de la confessió de la persona calumniadora i, si la víctima ho sol·licita, ha d'ordenar-ne la publicació en el mateix mitjà en què es va difondre la calúmnia.
  • V. t.: denúncia i acusació falses n f
  • V. t.: exceptio veritatis n f
  • V. t.: injúria n f
calcomania calcomania

<Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  calcomania, n f
  • es  calcomanía
  • fr  décalcomanie
  • en  decalcomania

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

calcomania calcomania

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  calcomania, n f
  • es  calcomanía
  • en  decal
  • en  decalcomania

<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Producció>

Definició
Imatge obtinguda pel procediment de transportar sobre vidre, metall o altres suports, textos o dibuixos impresos en un paper autogràfic.

Nota

  • Les calcomanies són molt utilitzades com a element de publicitat exterior, de publicitat en el punt de venda o en les promocions.