Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calapàndria" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: pedro ximenes (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: syrah (EXEMPLE), n m
  • ca  D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: malvasia de Sitges (EXEMPLE), n m/f
  • ca  D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: moscatell d'Alexandria (EXEMPLE), n m

<Alimentació. Gastronomia > Begudes>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.

Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.

Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah

B. TAULES I QUADRES

En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.

C. FUNCIÓ DEMARCATIVA

Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.

D. NOMS PROPIS

Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.

Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: pedro ximenes (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: syrah (EXEMPLE), n m
  • ca  D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: malvasia de Sitges (EXEMPLE), n m/f
  • ca  D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: moscatell d'Alexandria (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Formació de denominacions en àmbits d'especialitat>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.

Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.

Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah

B. TAULES I QUADRES

En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.

C. FUNCIÓ DEMARCATIVA

Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.

D. NOMS PROPIS

Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.

Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula 0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (2): Ús de la majúscula i la minúscula
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: albarinyo (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: garnatxa blanca (EXEMPLE), n m/f
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: gewürztraminer (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: pedro ximenes (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: riesling (EXEMPLE), n m
  • ca  A. Norma general de majúscules i minúscules en denominacions vitivinícoles: syrah (EXEMPLE), n m
  • ca  D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: malvasia de Sitges (EXEMPLE), n m/f
  • ca  D. Denominacions vitivinícoles amb noms propis: moscatell d'Alexandria (EXEMPLE), n m

<Agricultura. Ramaderia. Pesca > Agricultura>

Definició
Els noms de les varietats vitivinícoles poden plantejar dubtes en català pel que fa a l'atribució del gènere, l'ús de majúscules i minúscules, la inclusió de la sinonímia i la grafia dels manlleus.

Amb relació a l'ús de majúscules i minúscules, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a la fixació dels noms de les diverses varietats vitivinícoles en català:

A. NORMA GENERAL

Els noms de varietats de cep i de raïm i els noms dels vins corresponents s'escriuen amb minúscula inicial, perquè es consideren noms comuns.

Aquesta norma s'aplica també en el cas dels noms de ceps, raïms i vins procedents d'altres llengües o bé derivats de noms propis de lloc o de persona.

Ex.: albarinyo; garnatxa blanca; gewürztraminer; pedro ximenes; riesling; syrah

B. TAULES I QUADRES

En el cas de formats de llista (per exemple, en una taula o un quadre), també és preferible la minúscula inicial. Això evita dubtes a l'usuari que vol saber com s'han d'escriure aquells noms en un text seguit.

C. FUNCIÓ DEMARCATIVA

Quan un nom de cep, raïm o vi està situat en un punt d'un text seguit que exigeix majúscula (principi de text, després de punt o signe d'interrogació, etc.), aquest nom s'escriu amb majúscula inicial. És un tractament paral·lel, doncs, al dels noms comuns.

D. NOMS PROPIS

Si a l'interior d'un nom de cep, raïm o vi hi ha un nom propi de lloc o de persona que actua com a complement, aquest nom propi s'escriu amb majúscula inicial.

Ex.: malvasia de Sitges; moscatell d'Alexandria

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (1): Gènere gramatical, CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (3): Sinonímia i variants lingüístiques i CRITERI Denominació catalana de varietats vitivinícoles (4): Grafia dels manlleus.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu consultar el document Denominació catalana de varietats vitivinícoles en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacio-varietats-vitivinicoles.pdf).
alosa alablanca alosa alablanca

<Zoologia > Ocells>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa alablanca, n f
  • ca  calàndria alablanca, n f sin. compl.
  • es  calandria aliblanca
  • fr  alouette leucoptère
  • en  white-winged lark
  • de  Weißflügellerche
  • nc  Alauda leucoptera
  • nc  Melanocorypha leucoptera alt. sin.

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

alosa alablanca alosa alablanca

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

  • ca  alosa alablanca, n f
  • ca  calàndria alablanca, n f sin. compl.
  • es  calandria aliblanca
  • fr  alouette leucoptère
  • en  white-winged lark
  • de  Weißflügellerche
  • nc  Alauda leucoptera
  • nc  Melanocorypha leucoptera alt. sin.

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

besneula besneula

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  galzeran de jardí, n m alt. sin.
  • ca  galzeran major, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  llorer alexandrí, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  herba de la disipetla, n f var. ling.
  • ca  herba de la disipula, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissipel·la, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissípula, n f var. ling.
  • nc  Ruscus hypoglossum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  besneula, n f
  • ca  brusc major, n m alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  espines de Santa Rita, n f pl alt. sin.
  • ca  galzeran, n m alt. sin.
  • ca  galzeran de jardí, n m alt. sin.
  • ca  galzeran major, n m alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  llengua de cavall, n f alt. sin.
  • ca  llorer alexandrí, n m alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  llorer d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  herba de la disipetla, n f var. ling.
  • ca  herba de la disipula, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissipel·la, n f var. ling.
  • ca  herba de la dissípula, n f var. ling.
  • nc  Ruscus hypoglossum L.

<Botànica > liliàcies>

Nota

  • SALLENT recull les denominacions besneula i llorer alexandrí per a Ruscus. Interpretem que correspon probablement a R. hypoglossum, que en jardineria ha estat confós amb R. hypophyllum.
càssia càssia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càssia, n f
  • ca  senet, n m alt. sin.
  • ca  senet bord, n m alt. sin.
  • ca  senet d'Alexandria, n m alt. sin.
  • ca  senet de l'Índia, n m alt. sin.
  • ca  sen, n m var. ling.
  • nc  Cassia acutifolia Delile
  • nc  Senna alexandrina Mill. sin. compl.
  • nc  Cassia angustifolia Vahl var. ling.

<Botànica > cesalpiniàcies>

calàndria calàndria

<Energia > Energia nuclear>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  calàndria, n f
  • es  calandria
  • fr  calandre
  • fr  cuve du réacteur
  • fr  enceinte du réacteur
  • en  calandria
  • de  Kalandriagefäss

<Energia > Energia nuclear>

Definició
En un reactor nuclear, caixa del reactor travessada pels tubs que transporten el fluid caloportador i que conté el moderador.