Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calar" dins totes les àrees temàtiques

alar alar

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  alar, adj
  • es  alar, adj
  • fr  alaire, adj
  • en  alar, adj

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>

Definició
Relatiu o pertanyent a una ala.
annobonès annobonès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  annobonès
  • ca  annabonense sin. compl.
  • ca  annobonense sin. compl.
  • ca  fa d'ambô sin. compl.
  • cod  fa d'Ambu
  • ar  أنّوبونيس
  • cy  Anoboneg
  • cy  Annabonense sin. compl.
  • cy  Annobonense sin. compl.
  • cy  Fa d'ambô sin. compl.
  • de  Annobonense
  • de  Annobonés sin. compl.
  • de  Annobonese sin. compl.
  • de  Fá d'Ambô sin. compl.
  • de  Fa d'Ambu sin. compl.
  • en  Annobonese
  • en  Fá d'Ambô sin. compl.
  • en  Fa d'Ambu sin. compl.
  • es  anobonés
  • es  annabonense sin. compl.
  • es  annobonense sin. compl.
  • es  fa d'Ambô sin. compl.
  • eu  annobonera
  • eu  annabonense sin. compl.
  • eu  annobonense sin. compl.
  • eu  annobonera sin. compl.
  • eu  annobonese sin. compl.
  • eu  fa d'Ambô sin. compl.
  • fr  annobonais
  • fr  annoboné sin. compl.
  • fr  fá d'Ambô sin. compl.
  • gl  annobonés
  • gl  annabonense sin. compl.
  • gl  annobonense sin. compl.
  • gl  fa d'Ambô sin. compl.
  • gn  anovones
  • gn  annavonense sin. compl.
  • gn  annovonense sin. compl.
  • gn  fa d'Ambô sin. compl.
  • it  annobonese
  • it  annabonense sin. compl.
  • it  annobonense sin. compl.
  • it  fá d'ambô sin. compl.
  • it  falar de ano bom sin. compl.
  • it  fla d'ambu sin. compl.
  • pt  anobonês
  • pt  anabonense sin. compl.
  • pt  anobonense sin. compl.
  • pt  fa d'ambô sin. compl.
  • tmh  Tannubunist
  • tmh  annabonense sin. compl.
  • tmh  Annobonense sin. compl.
  • tmh  fa n ambô sin. compl.
  • zh  阿诺邦语
  • num  Sistema aràbic

<Crioll de base portuguesa>, <Àfrica > Guinea Equatorial>

Definició
L'annobonès, anomenat fa d'Ambo o llengua d'Annobon pels seus parlants, és una llengua criolla de base portuguesa. El terme Annobon prové del portuguès (Ano Bom significa 'bon any').

L'annobonès forma part d'un grup de quatre criolls parlats a tres illes situades al Golf de Guinea, a la costa occidental africana: el sâotomense i l'angolar (que es troben a Sâo Tomé, la més gran de les tres illes), el principense (a l'illa de Principe) i l'annobonès (que es parla a Annobon, la més petita d'aquestes illes).

Aquest crioll presenta una gran proximitat amb el crioll sâotomense, amb el qual comparteix el 82% del lèxic i nombrosos trets gramaticals. Aquesta proximitat linguística, juntament amb l'història de les illes, suggereix que l'annobonès té el seu origen en aquest crioll parlat a Sâo Tomé.

L'any 1484, els portuguesos van establir una colònia a l'illa de Sâo Tomé, fins aleshores deshabitada, amb colons portuguesos i esclaus procedents de diverses regions africanes. A partir del contacte entre la població africana i els portuguesos s'hauria pogut desenvolupar un pidgin o un crioll. Uns anys més tard, el 1503, un grup de colons portuguesos va fundar una colònia a Annobon, també deshabitada fins aleshores, i hi van dur esclaus procedents de Sâo Tomé. Aquests esclaus probablement van importar a Annobon la varietat lingüística que s'havia originat a Sâo Tomé.

L'any 1778, els portuguesos van cedir Annobon als espanyols, encara que la colonització efectiva de l'illa no es va produir fins a la segona meitat del s. XIX. Aquest fet, però, no sembla haver tingut un gran impacte sobre la llengua, que compta amb tan sols un 10% de lèxic espanyol.

Actualment l'annobonès es fa servir com a llengua de comunicació habitual a l'illa d'Annobon, encara que la major part dels parlants d'annobonès són bilingües en espanyol. A la ciutat de Malabo hi ha una comunitat d'uns 500 parlants d'annobonès, on es pot observar una major influència de l'espanyol.
apòfisi malar apòfisi malar

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  apòfisi malar, n f
  • ca  apòfisi zigomàtica del maxil·lar superior, n f sin. compl.

<Anatomia > Òrgans i sistemes>, <Odontoestomatologia>

Definició
Eminència triangular del maxil·lar superior que s'articula amb la vora anteroinferior del pòmul.
arc zigomàtic arc zigomàtic

<Anatomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  arc zigomàtic, n m
  • ca  ansa del cap, n f sin. compl.
  • ca  arc malar, n m sin. compl.
  • ca  arc temporal, n m sin. compl.
  • ca  zigoma, n f sin. compl.
  • es  cigoma
  • fr  zygoma
  • en  zygoma

<Anatomia>

Definició
Arc format pel pòmul i l'apòfisi zigomàtica del temporal.

Nota

  • La denominació zigoma prové del grec zygoma 'barra, balda'.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de ciclisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 3)
ISBN 84-7739-217-X

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  atrapar, v tr
  • ca  caçar, v tr
  • es  atrapar
  • es  capturar
  • es  cazar
  • es  dar caza
  • fr  attraper
  • fr  chasser
  • en  chase, to
  • en  take, to

<Esport > Ciclisme>

Definició
Agafar, un corredor, un o més corredors escapats.
atrapar atrapar

<03 Atletisme>, <13 Ciclisme>, <17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  atrapar, v tr
  • ca  caçar [CICLISME], v tr
  • ca  neutralitzar [CICLISME], v tr
  • es  alcanzar
  • es  atrapar
  • es  capturar
  • es  cazar [CICLISME]
  • es  dar caza [CICLISME]
  • fr  attraper
  • fr  chasser [CICLISME]
  • fr  rattraper
  • en  catch up, to
  • en  chase, to [CICLISME]
  • en  take, to

<Esport > 03 Atletisme>, <Esport > 13 Ciclisme>, <Esport > 17 Esports d'hivern > 01 Esquí > 03 Esquí nòrdic>

Definició
Arribar, un corredor o un grup de corredors, a l'altura d'un altre que es trobava en una posició més avançada.
barbacana barbacana

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  barbacana, n f
  • ca  ràfec, n m
  • ca  volada, n f
  • es  alar, n m
  • es  alero, n m
  • es  alero de cubierta, n m
  • es  antetecho, n m
  • es  rafe, n m
  • fr  auvent, n m
  • fr  avant-toit, n m
  • en  eaves, n
  • eu  teilatu-hegal, n

<Fusteria > Construccions>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bugadejar, v intr
  • es  colar
  • es  hacer la colada
  • en  to do the washing
  • en  to wash

<Neteja>

Definició
Fer bugada.
càlam càlam

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càlam, n m
  • ca  calamus, n m var. ling.
  • nc  Acorus calamus L.

<Botànica > aràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  càlam, n m
  • ca  calamus, n m var. ling.
  • nc  Acorus calamus L.

<Botànica > aràcies>