Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calcigar" dins totes les àrees temàtiques

carbimida càlcica carbimida càlcica

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Deshabituador de l'alcohol>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI DE FARMACÈUTICS DE BARCELONA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic de fàrmacs [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/12>
El símbol CAS precedeix el número d'identificació únic que el Servei de Resums Químics de la Societat Americana de Química atorga a cada compost químic.

L'abreviació vet. que segueix determinades accions terapèutiques o mecanismes d'acció indica que els fàrmacs que el tenen assignats s'utilitzen principalment en l'àmbit de la veterinària.

  • ca  carbimida càlcica, n f
  • es  carbimida cálcica
  • fr  carbimide calcique
  • en  calcium carbimide
  • CAS  156-62-7

<Fàrmacs > Accions terapèutiques > Deshabituador de l'alcohol>

carbimida càlcica carbimida càlcica

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  carbimida càlcica, n f
  • es  carbimida cálcica
  • fr  carbimide calcique
  • en  calcium carbimide
  • CAS  156-62-7

<.FITXA MODIFICADA>, <Farmacologia > Fàrmacs>

Definició
deshabituador de l'alcohol
card fuell card fuell

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card fuell, n m
  • ca  assotacrist, n m sin. compl.
  • ca  card negre, n m sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  calcida gran, n f alt. sin.
  • ca  calcides grans, n f pl alt. sin.
  • ca  card de sang, n m alt. sin.
  • ca  card del Bon Jesús, n m alt. sin.
  • ca  card marí, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  càrtam, n m alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • ca  fuell, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  carc negre, n m var. ling.
  • nc  Carthamus lanatus L.
  • nc  Kentrophyllum lanatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  card fuell, n m
  • ca  assotacrist, n m sin. compl.
  • ca  card negre, n m sin. compl.
  • ca  herba espitllera, n f sin. compl.
  • ca  assotacristos, n m alt. sin.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  calcida gran, n f alt. sin.
  • ca  calcides grans, n f pl alt. sin.
  • ca  card de sang, n m alt. sin.
  • ca  card del Bon Jesús, n m alt. sin.
  • ca  card marí, n m alt. sin.
  • ca  card sant, n m alt. sin.
  • ca  càrtam, n m alt. sin.
  • ca  espinacal groc, n m alt. sin.
  • ca  fuell, n m alt. sin.
  • ca  fuells, n m pl alt. sin.
  • ca  carc negre, n m var. ling.
  • nc  Carthamus lanatus L.
  • nc  Kentrophyllum lanatum (L.) DC. sin. compl.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardigassa, n f
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de lloba, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa vera, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  lloba, n f alt. sin.
  • nc  Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  • nc  Cirsium ferox auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

cardigassa cardigassa

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cardigassa, n f
  • ca  caps d'ase, n m pl sin. compl.
  • ca  calcida, n f alt. sin.
  • ca  caps blancs, n m pl alt. sin.
  • ca  caps de lloba, n m pl alt. sin.
  • ca  card, n m alt. sin.
  • ca  cardigàs, n m alt. sin.
  • ca  cardigassa vera, n f alt. sin.
  • ca  carsos, n m pl alt. sin.
  • ca  espitllera, n f alt. sin.
  • ca  lloba, n f alt. sin.
  • nc  Cirsium eriophorum (L.) Scop.
  • nc  Cirsium ferox auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

castigar castigar

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  castigar, v tr
  • es  castigar

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Tractar l'almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.

Nota

  • Usat antigament.
castigar castigar

<Procediments culinaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  castigar, v tr
  • es  castigar, v tr
  • fr  graisser, v tr

<Procediments culinaris>

Definició
Afegir al sucre un altre producte, com ara glucosa, crémor tàrtar o àcid cítric, per a evitar-ne la cristal·lització.

Nota

  • Quan es castiga el sucre s'ha d'elevar també una mica la temperatura de cocció, sobretot en els punts de màxima concentració.
castigar castigar

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  castigar, v tr
  • es  castigar, v tr
  • fr  tailler excessivement, v tr
  • en  overprune (to), v tr

<Enginyeria forestal>

cianamida de calci cianamida de calci

<Agricultura > Química agrícola > Productes fitosanitaris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa s'ha elaborat a partir de la llista andorrana de substàncies actives no permeses en els conreus, publicada en el Butlletí oficial del Principat d'Andorra el 19 de juny de 2013, amb els noms catalans revisats pel TERMCAT.

Les dades de partida han estat completades i validades pel TERMCAT.

  • ca  cianamida de calci, n f
  • es  cianamida cálcica, n f
  • en  calcium cyanamide, n

<Productes fitosanitaris>