Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calc�s" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats 0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats

<Aspectes generals>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Calcs adequats i calcs inadequats
  • ca  Calc adequat: alta costura (EXEMPLE), n f
  • ca  Calc adequat: coixinet (EXEMPLE), n m
  • ca  Calc adequat: ratolí (EXEMPLE), n m
  • ca  Calc adequat: xarxa (EXEMPLE), n f
  • ca  Calc inadequat: *claus (EXEMPLE), n m pl
  • ca  Calc inadequat: *pot de mel (EXEMPLE), n m
  • ca  Calc inadequat: *segrest de diòxid de carboni (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Aspectes generals>

Definició
El calc, que és la traducció literal d'una paraula o un sintagma d'una llengua en una altra llengua, és una de les possibles vies d'integració d'un nou terme. Hi ha vegades, però, que es considera una via adequada i vegades que no:

- Calc adequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada està motivada semànticament i per al qual, alhora, no sembla viable una denominació formada només amb recursos de la llengua pròpia.
Ex.: En informàtica, ratolí (de l'anglès mouse), xarxa (de l'anglès net) i coixinet (del castellà almohadilla); en indústria tèxtil, alta costura (del francès haute couture).

- Calc inadequat: Calc en què la traducció a la llengua d'arribada no està motivada semànticament. Això es dona sovint quan en la llengua d'arribada hi ha una paraula formalment similar a la paraula de la llengua de partida però amb un significat diferent en part o del tot. (És el fenomen anomenat falsos amics en didàctica de llengües estrangeres i traducció.)
Ex. 1: bastons [i no *claus, malgrat el castellà claves, perquè clau no designa el ritme cubà marcat amb aquest instrument] n m pl, sin. claves n f pl MÚSICA Instrument idiòfon de percussió, d'origen afrocubà, format per dos bastons, generalment de fusta, d'uns 20 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre, que es fan picar l'un contra l'altre.
Ex. 2: emmagatzematge de diòxid de carboni n m [i no *segrest de diòxid de carboni, malgrat l'anglès carbon sequestration, perquè segrest no té el significat de 'aïllament'] MEDI AMBIENTAcció d'acumular el diòxid de carboni resultant de la combustió industrial en formacions geològiques profundes o al fons dels oceans, en condicions d'estanquitat, amb l'objectiu d'aïllar-lo de l'atmosfera i evitar la seva contribució a l'efecte hivernacle.
Ex. 3: esquer n m [i no *pot de mel, malgrat l'anglès honeypot, perquè pot de mel no té un sentit figurat establert] INFORMÀTICA Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l'atenció dels pirates, amb l'objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d'atac.

Nota

  • Per a ampliar la informació sobre manlleus i calcs, podeu consultar el document Manlleus i calcs lingüístics en terminologia en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/manlleus-calcs.pdf).
0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf? 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
  • es  braga, n f
  • es  bufanda multiuso, n f
  • fr  cache-col, n m
  • fr  cache-cou, n m
  • en  muffler, n

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Es considera que la forma adequada és tapaboques (nom masculí), i no braga, ni calces, ni Buff®, ni buf.

Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.

Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf? 0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de marca comercial (5): Tapaboques, braga, calces, Buff® o buf?
  • es  braga, n f
  • es  bufanda multiuso, n f
  • fr  cache-col, n m
  • fr  cache-cou, n m
  • en  muffler, n

<Indumentària. Confecció > Indumentària>

Definició
Es considera que la forma adequada és tapaboques (nom masculí), i no braga, ni calces, ni Buff®, ni buf.

Els motius de la tria de tapaboques (forma normalitzada fa temps pel Consell Supervisor de TERMCAT) són els següents:
(1) És una forma ja existent en els diccionaris catalans com a sinònim de bufanda, que és un significat pròxim.
(2) Tot i ser normatiu, tapaboques té un ús relativament baix amb el significat original de bufanda.
(3) Ja hi ha diversos diccionaris, obres d'especialitat i cases comercials que recullen el nou significat de tapaboques.
(4) Té el suport d'especialistes de l'àmbit.

En canvi, les formes *braga, *calces, *Buff® i *buf presenten problemes:
- *Braga és el nom que rep en castellà a partir de braga militar, una peça de roba similar; l'origen pot ser la similitud del teixit fi i elàstic amb el teixit d'unes calces. En català, però, en l'àmbit de la indumentària, braga designa els bolquers i una antiga peça de roba interior masculina que era similar als pantalons, de manera que no hi ha una similitud de significat que permeti aplicar-ho al tapaboques.
- *Calces és un calc del castellà braga, que no té cap mena de tradició en català amb aquest significat.
- *Buff® és el nom comercial de l'empresa d'Igualada Original BUFF® SA i, com a nom registrat, no pot ser utilitzat amb un valor genèric més enllà dels productes d'aquesta mateixa marca.
- *Buf (en context, *buf) és una adaptació gràfica del nom comercial Buff® a partir de la pronúncia habitual en català. De fet, l'adaptació d'un nom comercial a un nom genèric és una tendència pròpia de la llengua col·loquial per als casos de productes únics en el seu àmbit o molt destacats.
. Ex. de Wamba, vamba (paraula recollida en el diccionari normatiu); de Cello, cel·lo; de Tipp-Ex, típex; de Donuts, dònut.
. Ara bé, s'ha de tenir en compte que l'empresa Original Buff no accepta la conversió del nom del seu producte en un nom comú, motiu pel qual es desaconsella l'ús també de la forma adaptada amb un valor genèric.

Un tapaboques és una peça de roba en forma de tub i sense costures internes que es fa servir sobretot per a abrigar el coll, tot i que pot col·locar-se de múltiples maneres i adoptar altres funcions.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes CRITERI Denominació de marca comercial (1): Generalitats, CRITERI Denominació de marca comercial (2): WhatsApp, whatsapp, whatsap, watsap, wassap o wasap? i CRITERI Denominació de marca comercial (3): Fer / escriure / enviar un missatge de WhatsApp, fer / escriure / enviar un whatsap, whatsappejar o whatsapejar? i CRITERI Denominació de marca comercial (4): Wi-Fi o wifi?; masculí o femení?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de tapaboques al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què ens podem posar al coll quan fa fred? Un tapaboques..., en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-ens-podem-posar-al-coll-quan-fa-fred-tapaboques).
íbex del Caucas occidental íbex del Caucas occidental

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  íbex del Caucas occidental, n m
  • es  tur del Cáucaso occidental, n m
  • fr  bouquetin du Caucase, n m
  • en  kuban tur, n
  • de  Kuban-Tur, n m
  • nc  Capra caucasica

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

íbex del Caucas occidental íbex del Caucas occidental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  íbex del Caucas occidental, n m
  • es  tur del Cáucaso occidental, n m
  • fr  bouquetin du Caucase, n m
  • en  kuban tur, n
  • de  Kuban-Tur, n m
  • nc  Capra caucasica

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

íbex del Caucas oriental íbex del Caucas oriental

<Zoologia > Mamífers>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  íbex del Caucas oriental, n m
  • es  tur del Cáucaso oriental, n m
  • fr  bouquetin du Daghestan, n m
  • en  Daghestan tur, n
  • de  Dagestan-Tur, n m
  • nc  Capra cylindricornis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

íbex del Caucas oriental íbex del Caucas oriental

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  íbex del Caucas oriental, n m
  • es  tur del Cáucaso oriental, n m
  • fr  bouquetin du Daghestan, n m
  • en  Daghestan tur, n
  • de  Dagestan-Tur, n m
  • nc  Capra cylindricornis

<Mamífers > Cetartiodàctils > Bòvids>

índex càlcic índex càlcic

<Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  índex càlcic, n m

<Hematologia i hemoteràpia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>

Definició
Proporció relativa de la calcèmia en comparació amb una solució d'òxid de calci a l'1/6.000.
aigües tranquil·les aigües tranquil·les

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigües tranquil·les, n f pl
  • es  aguas tranquilas
  • fr  eau calme
  • fr  eaux calmes
  • en  flat water

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Modalitat de piragüisme que es practica en aigües sense corrents, amb embarcacions pensades per lliscar sobre l'aigua al més ràpidament possible.

Nota

  • Pertanyen a aquesta modalitat les curses en línia i les travessies.
aigües tranquil·les aigües tranquil·les

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de piragüisme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 83 p. (Diccionaris dels esports olímpics; 8)
ISBN 84-7739-226-9

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  aigües tranquil·les, n f pl
  • es  aguas tranquilas
  • fr  eau calme
  • fr  eaux calmes
  • en  flat water
  • en  still water

<Esport > Esports nàutics > Piragüisme>

Definició
Massa d'aigua caracteritzada per l'absència de corrents, on tenen lloc les curses en línia.