Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "calendari" dins totes les àrees temàtiques
<Esport > Esports d'hivern. Neu>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>
- ca calendari internacional d'esquí, n m
- es calendario internacional de esquí
- fr calendrier international de ski
- en international ski calendar
<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Competicions i premis>
Definició
<Cristianisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>
- ca calendari julià, n m
<Religions > Cristianisme>
Definició
Nota
- Antigament l'any estava dividit en deu mesos de 30 i 31 dies. A aquest model s'hi van afegir dos mesos més, gener i febrer, per tal que un any s'acostés a la durada real de l'any solar (365,2564 dies). A mitjan segle I aC la imperfecció de l'any civil de 335 dies havia generat una alteració tan palesa en el pas de les estacions que la primavera oficial arribava quan encara feia fred i la tardor al temps de l'estiu. Per aquest motiu, Juli Cèsar va decretar, l'any 45 aC, un any de 445 dies per recuperar el temps perdut i va crear així el calendari julià. A partir d'aquí, es va fixar que un any convencional tindria 365 dies i 1/4 de dia (o sis hores), que com que continuava pertorbant el càlcul, s'hauria d'acumular durant quatre anys, el darrer dels quals tindria 366 dies. Així, cada quatre anys el mes de febrer tindria 29 dies, amb la qual cosa quedava constituït l'any bixest. Juli Cèsar va dividir l'any en 12 mesos, amb un total de 30 i 31 dies cada un alternament, excepte el mes de febrer, que en tindria 28.
<Economia. Empresa>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'economia i empresa. Barcelona: Dossier Econòmic de Catalunya, 2000. 263 p.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca calendari laboral, n m
- es calendario laboral
- en schedule
<Economia i empresa>
Definició
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca calendari laboral, n m
- es calendario laboral, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca calendari laboral, n m
- es calendario laboral
- fr calendrier de travail
- en work calendar
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>
Definició
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca calendari laboral, n m
- es calendario laboral
<Documentació jurídica>, <Dret del treball i de la Seguretat Social>
Definició
Nota
-
Els antecedents normatius d'aquesta figura són a les Reglamentacions i Ordenances Laborals, algunes de les quals es començaran a referir als calendaris laborals com una cosa diferent dels horaris de treball, establint l'obligació a les empreses de la configuració, amb la intervenció dels representants dels treballadors (en aquella època, jurats d'empresa o enllaços sindicals), d'un document que reflecteixi les festes recuperables i no recuperables de la localitat i de l'empresa, les dates de gaudiment de vacances, ponts i altres peculiaritats de la jornada, com ara l'alliberament del dissabte a la tarda.
Aquesta normativa influirà decisivament en l'article 34.4 de l'Estatut dels treballadors (ET), del 1980, el primer precepte que regulà, en l'àmbit de la legislació general, el calendari laboral (actualment, art. 34.6 ET).
El calendari s'elabora per anys naturals i comprèn, principalment: a) la jornada de treball, dies de treball a l'any i hores diàries de treball (art. 34 i 35 ET); b) descansos setmanals (art. 37 ET); c) festes laborals recuperables o no (art. 37 ET); d) dies normalment recuperables; e) vacances anuals i dates de gaudiment (art. 38 ET), i f) horari de treball (art. 34 i 36 ET). Aquest contingut mínim del calendari laboral pot ser completat o complementat per decisió unilateral de l'empresa, o per acord, mitjançant conveni col·lectiu o pacte inter partes. Malgrat això, a partir de la Llei 3/2012, del 6 de juliol, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral, l'empresari pot, de manera unilateral, distribuir el 10 % de la jornada de forma irregular (art. 343.2 ET, aprovat pel Reial decret llei [RDL] 2/2015, del 23 d'octubre). El caràcter anual del calendari laboral té el fonament en el contingut variat, així com en el canvi constant del nombre d'hores de treball que es treballa a les empreses, la modificació anual dels dies festius i els diferents canvis normatius i convencionals que es poden produir.
Des del RDL 1/1986, del 14 de març, qui s'encarrega d'elaborar el calendari laboral és l'empresa i no és necessària la intervenció administrativa. Quant al paper que hi tenen els representants legals dels treballadors, la normativa laboral n'exigeix la participació en l'elaboració d'aquest document; concretament, han de ser consultats per la part empresarial abans de confeccionar el calendari i han d'emetre un informe previ al moment de l'elaboració d'aquest document (disposició addicional tercera Reial decret 1561/1995, del 21 de setembre, sobre jornades especials de treball). El calendari no pot ser imposat als empresaris (Sentència del Tribunal Suprem [STS] del 30.9.1981), encara que aquesta facultat per a fixar el calendari no pot portar l'empresa a eludir el que estableix l'article 41 de l'ET, és a dir, utilitzar l'elaboració d'aquest document per a portar a terme una modificació substancial de les condicions de treball sense complir els requisits i procediments establerts per a aquests casos en la normativa laboral (STS del 2.6.1990 i del 5.11.2013, Centre de Documentació Judicial [CENDOJ], Recurs 66/2013). D'altra banda, el calendari pot ser pactat entre empresaris i representants dels treballadors i, en aquest cas, la seva modificació no es podrà dur a terme per voluntat unilateral de l'empresa, sinó que serà necessari un nou pacte (Sentència de l'Audiència Nacional espanyola [SAN] del 27.1.1993).
Cal tenir en compte que cadascun dels components del calendari té la seva pròpia regulació, i la funció del calendari és agrupar i emmarcar cadascun d'aquests components per a ordenar-los i donar-hi prou publicitat; d'aquesta manera busca oferir la informació més àmplia sobre les condicions de treball i, per tant, les màximes garanties de seguretat als treballadors i a l'empresa. El calendari laboral no actua ex novo sobre les relacions laborals, sinó que és una plasmació global dels temps de treball. L'amplitud del contingut del calendari laboral comporta que s'hagin d'especificar les situacions i el temps de treball general dels treballadors, sense que calgui detallar cada situació individual que no tingui l'origen normatiu en la llei o en la norma convencionals (STS del 6.6.1990 i del 21.6.2016, CENDOJ, Recurs 223/2015, Resolució 547/2016).
El nombre de calendaris laborals que s'ha d'elaborar depèn de les característiques pròpies de cada empresa, i cal exposar un exemplar del calendari en un lloc visible a cada centre de treball de l'empresa.
En el cas d'incompliment, la llei qualifica aquesta actuació d'infracció lleu i és sancionada amb una multa, d'acord amb l'article 6.1 del Reial decret legislatiu 5/2000, del 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei 8/1988, del 7 d'abril, sobre infraccions i sancions en l'ordre social.
<Dret laboral i de la seguretat social>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca calendari oficial de festes laborals, n m
- es calendario oficial de fiestas laborales, n m
<Dret laboral i de la seguretat social>
<Treball > Negociació col·lectiva>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL, AFERS SOCIALS I FAMÍLIES. Diccionari de la negociació col·lectiva [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/5/>
- ca calendari oficial de festes laborals, n m
- es calendario oficial de fiestas laborales
<Negociació col·lectiva > Organització del treball i condicions > Jornada>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'infermeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/34/>
- ca calendari vacunal, n m
- es calendario vacunal
- fr calendrier vaccinal
- en vaccine schedule
<Infermeria > Infermeria comunitària>
Definició
<Ciències de la salut > Infermeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Infermeria comunitària (2a part) [material gràfic]. [Palma]: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, DL 2009. 1 full desplegable. (Terminologies Universitàries)
<http://slg.uib.cat/digitalAssets/149/149376_infermeriaii.pdf>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca calendari vacunal sistemàtic, n m
- es calendario de vacunaciones sistemáticas, n m
- es calendario vacunal sistemático, n m
- en systematic vaccination programme, n
<Infermeria comunitària>
