Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "calent" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc, n m
- ca aligot, n m sin. compl.
- ca besuc blanc, n m sin. compl.
- ca besugó [petit], n m sin. compl.
- ca besuguet, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca caletó, n m sin. compl.
- ca patxano, n m sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca aligote, n m var. ling.
- ca basuch, n m var. ling.
- ca bessuch, n m var. ling.
- ca besúbol, n m var. ling.
- ca besuch, n m var. ling.
- ca besug, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugos, n m pl var. ling.
- ca besugs, n m pl var. ling.
- ca besugu, n m var. ling.
- ca cachucho, n m var. ling.
- ca galet, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- nc Pagellus acarne
- es aligote
- es besugo
- es ollaca
- fr pageot acarné
- fr pageot blanc
- en axillary seabream
- en spanish bream
<Peixos > Espàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc, n m
- ca aligot, n m sin. compl.
- ca besuc blanc, n m sin. compl.
- ca besugó [petit], n m sin. compl.
- ca besuguet, n m sin. compl.
- ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca caletó, n m sin. compl.
- ca patxano, n m sin. compl.
- ca roncador, n m sin. compl.
- ca aligote, n m var. ling.
- ca basuch, n m var. ling.
- ca bessuch, n m var. ling.
- ca besúbol, n m var. ling.
- ca besuch, n m var. ling.
- ca besug, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugos, n m pl var. ling.
- ca besugs, n m pl var. ling.
- ca besugu, n m var. ling.
- ca cachucho, n m var. ling.
- ca galet, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- nc Pagellus acarne
- es aligote
- es besugo
- es ollaca
- fr pageot acarné
- fr pageot blanc
- en axillary seabream
- en spanish bream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca besuc blanc, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- es aligote
- fr pageot acarné
- fr pageot blanc
- en axillary seabream
- en spanish bream
- nc Pagellus acarne
<Peixos>
<Zoologia > Espècies pesqueres>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca besuc de fonera, n m
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca goràs, n m sin. compl.
- ca patxano, n m sin. compl.
- ca pitxell, n m sin. compl.
- es besugo
- es goraz
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
- nc Pagellus bogaraveo
<Peixos>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca besuc de la taca, n m
- ca besuc, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera, n m sin. compl.
- ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
- ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
- ca besuc de la piga, n m sin. compl.
- ca boga, n f sin. compl.
- ca boga-ravell, n m sin. compl.
- ca calet, n m sin. compl.
- ca calet de la piga, n m sin. compl.
- ca mora, n f sin. compl.
- ca ullat, n m sin. compl.
- ca ullot, n m sin. compl.
- ca besub, n m var. ling.
- ca besugo, n m var. ling.
- ca besugo de la piga, n m var. ling.
- ca besugo gros, n m var. ling.
- ca boga ravela, n f var. ling.
- ca boga ravell, n f var. ling.
- ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
- ca bóga-ravell, n m var. ling.
- ca bogaravell, n m var. ling.
- ca gorás, n m var. ling.
- ca goràs, n m var. ling.
- ca gorras, n m var. ling.
- ca pachano, n m var. ling.
- ca patxano, n m var. ling.
- ca pitgell, n m var. ling.
- ca pitjell, n m var. ling.
- ca pitxell, n m var. ling.
- ca pixano, n m var. ling.
- ca quelet, n m var. ling.
- ca quelèt, n m var. ling.
- ca uat, n m var. ling.
- ca uot, n m var. ling.
- ca uòt, n m var. ling.
- ca voga, n f var. ling.
- ca voga revell, n m var. ling.
- ca voga-ravell, n f var. ling.
- ca voga-revey, n m var. ling.
- ca vogaravell, n m var. ling.
- nc Pagellus bogaraveo
- nc Pagellus breviceps var. ling.
- nc Pagellus centrodontus var. ling.
- nc Sparus cantabricus var. ling.
- es besugo
- es boga ravella
- es goraz
- es pachan
- fr dorade
- fr dorade rose
- en blackspot seabream
- en gunner
- en red seabream
<Peixos > Espàrids>
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca borsa de talents, n f
- es bolsa de talentos, n f
- fr vivier de talents, n m
- en talent pool, n
<Recursos humans>
Definició
Nota
- Els membres de la borsa de talents potencials poden passar a la borsa de talents si adquireixen els coneixements, les capacitats, les habilitats o altres característiques que de moment els manquen.
<Treball > Recursos humans>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-ISO 30400:2018 Gestió de recursos humans. Vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 30400:2016).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 314 Gestió dels Recursos Humans, la Secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb l'Associació Espanyola de Normalització (UNE) per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de l'àmbit de la gestió de les persones a les organitzacions.
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca borsa de talents potencials, n f
- es bolsa de potenciales talentos, n f
- fr vivier de talents potentiels, n m
- en potential talent pool, n
<Recursos humans>
Definició
Nota
- Els membres de la borsa de talents potencials poden passar a la borsa de talents si adquireixen els coneixements, les capacitats, les habilitats o altres característiques que de moment els manquen.
<Bricolatge > Ferreteria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bossa d'aigua calenta, n f
- es bolsa de agua caliente
<Bricolatge > Ferreteria>
<Infermeria>, <Material mèdic i ortopèdic>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bossa d'aigua calenta, n f
<Infermeria>, <Material mèdic i ortopèdic>