Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calibre" dins totes les àrees temàtiques

acer calibrat acer calibrat

<Bricolatge > Ferreteria>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  acer calibrat, n m
  • es  acero calibrado

<Bricolatge > Ferreteria>

agulla gruixuda agulla gruixuda

<Ciències de la salut > Ginecologia. Obstetrícia > Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CULELL, Pere; FANDOS, Adelaida; NIETO, Maribel. Diccionari de sinologia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/117/>

  • ca  agulla gruixuda, n f
  • es  aguja gruesa
  • fr  grosse aiguille
  • it  ago di grosso calibro
  • it  ago grosso
  • en  wide needle

<Sinologia > Tècniques diagnòstiques > Proves complementàries>

Definició
Agulla d'un gruix d'entre 14 i 18 G.

Nota

  • Les agulles gruixudes s'utilitzen per a obtenir teixit mamari i biopsiar-lo.
aigua salabrosa aigua salabrosa

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua salabrosa, n f
  • ca  aigua salobre, n f sin. compl.
  • es  agua salobre
  • en  brackish water

<Hidrologia subterrània>

aigua salabrosa aigua salabrosa

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aigua salabrosa, n f
  • ca  aigua salobre, n f
  • ca  aigua salmàstica, n f sin. compl.
  • es  agua salobre
  • fr  eau saumâtre
  • en  brackish water

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

Definició
Aigua amb un contingut de sal més baix que l'aigua del mar que és una barreja d'aigua del mar i d'aigua dolça.
aigua salabrosa aigua salabrosa

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  aigua salabrosa, n f
  • es  agua salobre
  • en  brackish water

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició
Aigua que conté en dissolució més d'1 g de sals per litre i menys de 10.

Té un gust molt fort, però es pot beure.
alible alible

<Indústria > Indústria alimentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  alible, adj
  • es  alible

<Indústria > Indústria alimentària>

Definició
Dit d'una substància apta per a la nutrició, enterament assimilable.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
baladre baladre

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  baladre, n m
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta triflora, n f alt. sin.
  • ca  ginesta vellosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestera, n f alt. sin.
  • ca  molleró, n m alt. sin.
  • ca  mollerol, n m alt. sin.
  • ca  mollerols, n m pl alt. sin.
  • ca  mollerons, n m pl alt. sin.
  • ca  delabre, n m var. ling.
  • ca  galabre, n m var. ling.
  • ca  ginestra triflora, n f var. ling.
  • ca  veladre, n m var. ling.
  • nc  Genista triflora Rouy
  • nc  Cytisus villosus Pourr. sin. compl.
  • nc  Cytisus triflorus L'Hér. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

Nota

  • La denominació baladre s'aplica més habitualment a les espècies Nerium oleander i Veratrum album.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cames-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  bellester, n m var. ling.
  • ca  callemos, n m pl var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Salicornia patula Duval-Jouve
  • nc  Salicornia europaea auct. var. ling.
  • nc  Salicornia herbacea L. var. ling.
  • nc  Salicornia ramosissima auct. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.
ballester ballester

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cames-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  bellester, n m var. ling.
  • ca  callemos, n m pl var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Salicornia patula Duval-Jouve
  • nc  Salicornia europaea auct. var. ling.
  • nc  Salicornia herbacea L. var. ling.
  • nc  Salicornia ramosissima auct. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.