Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calm" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc? 0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?

<Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet o vent fresc?
  • es  (Grau 0: calma) calma, n f
  • es  (Grau 1: ventolina) ventolina, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) brisa muy débil, n f
  • es  (Grau 2: vent fluixet) flojito, n m
  • es  (Grau 3: vent fluix) brisa débil, n f
  • es  (Grau 3: vent fluix) flojo, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) bonancible, n m
  • es  (Grau 4: vent moderat) brisa moderada, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) brisa fresca, n f
  • es  (Grau 5: vent fresquet) fresquito, n m
  • es  (Grau 6: vent fresc) brisa fuerte, n f
  • es  (Grau 6: vent fresc) fresco, n m
  • fr  (Grau 0: calma) calme, n f
  • fr  (Grau 1: ventolina) très légère brise, n f
  • fr  (Grau 2: vent fluixet) légère brise, n f
  • fr  (Grau 3: vent fluix) petite brise, n f
  • fr  (Grau 4: vent moderat) jolie brise, n f
  • fr  (Grau 5: vent fresquet) bonne brise, n f
  • fr  (Grau 6: vent fresc) vent frais, n m
  • it  (Grau 0: calma) calma, n f
  • it  (Grau 1: ventolina) bava di vento, n f
  • it  (Grau 2: vent fluixet) brezza leggera, n f
  • it  (Grau 3: vent fluix) brezza tesa, n f
  • it  (Grau 4: vent moderat) vento moderato, n m
  • it  (Grau 5: vent fresquet) vento teso, n m
  • it  (Grau 6: vent fresc) vento fresco, n m
  • en  (Grau 0: calma) calm, n
  • en  (Grau 1: ventolina) light air, n
  • en  (Grau 2: vent fluixet) light breeze, n
  • en  (Grau 3: vent fluix) gentle breeze, n
  • en  (Grau 4: vent moderat) moderate breeze, n
  • en  (Grau 5: vent fresquet) fresh breeze, n
  • en  (Grau 6: vent fresc) strong breeze, n

<Geografia > Geografia física>

Definició
Tant calma (nom femení), com ventolina (nom femení), com vent fluixet (nom masculí), com vent fluix (nom masculí), com vent moderat (nom masculí), com vent fresquet (nom masculí) i com vent fresc (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos graus de força del vent en l'escala de Beaufort (concretament, dels graus 0 al 6, per a una escala que té tretze graus):

- La calma (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida amb un sentit genèric en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un vent amb una velocitat inferior a 1 nus (0-0,2 m/s) que no desvia la direcció del fum, corresponent al grau 0 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és calma; el francès, calme; l'italià, calma, i l'anglès, calm.

- La ventolina (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment amb un sentit genèric en el diccionari normatiu) és un vent amb una velocitat entre 1 i 3 nusos (0,3-1,5 m/s) que inclina el fum però que no fa moure els penells, corresponent al grau 1 de l'escala de Beaufort.
. L'equivalent castellà és ventolina; el francès, très légère brise; l'italià, bava di vento, i l'anglès, light air.

- El vent fluixet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 4 i 6 nusos (1,6-3,3 m/s) que es nota a la cara i que fa fressejar les fulles, corresponent al grau 2 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa muy débil i flojito; el francès, légère brise; l'italià, brezza leggera, i l'anglès, light breeze.

- El vent fluix (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 7 i 10 nusos (3,4-5,4 m/s) que mou les fulles i que estén les banderes lleugeres, corresponent al grau 3 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa débil i flojo; el francès, petite brise; l'italià, brezza tesa, i l'anglès, gentle breeze.

- El vent moderat (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 11 i 16 nusos (5,5-7,9 m/s) que aixeca pols i papers solts i que fa moure les capçades dels arbres, corresponent al grau 4 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són bonancible i brisa moderada; el francès, jolie brise; l'italià, vento moderato, i l'anglès, moderate breeze.

- El vent fresquet (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 17 i 21 nusos (8-10,7 m/s) que inclina els arbres petits, corresponent al grau 5 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fresca i fresquito; el francès, bonne brise; l'italià, vento teso, i l'anglès, fresh breeze.

- El vent fresc (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és un vent amb una velocitat entre 22 i 27 nusos (10,8-13,8 m/s) que mou les branques grosses i que fa difícil obrir el paraigua, corresponent al grau 6 de l'escala de Beaufort.
. Els equivalents castellans són brisa fuerte i fresco; el francès, vent frais; l'italià, vento fresco, i l'anglès, strong breeze.

Nota

  • 1. L'escala de Beaufort, que és un sistema d'estimació de la força del vent, distingeix tretze casos (del grau 0 al 12), segons la velocitat del vent i els efectes que té sobre el paisatge i les persones,.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI vent fort, temporal, temporal fort, temporal molt fort, temporal violent o huracà?, que recull la força dels vents dels graus 7 al 12 en l'escala de Beaufort.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de calma, ventolina, vent fluixet, vent fluix, vent moderat, vent fresquet i vent fresc al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quin nom reben els vents segons la seva força?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/quin-nom-reben-els-vents-segons-la-seva-forca).
0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror? 0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?

<Meteorologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI mar plana, mar arrissada, marejol, maror o forta maror?
  • es  (Grau 0: mar plana) mar llana, n f
  • es  (Grau 1: mar arrissada) mar rizada, n f
  • es  (Grau 2: marejol) marejadilla, n f
  • es  (Grau 3: maror) marejada, n f
  • es  (Grau 4: forta maror) fuerte marejada, n f
  • fr  (Grau 0: mar plana) mer calme, n f
  • fr  (Grau 1: mar arrissada) mer ridée, n f
  • fr  (Grau 2: marejol) mer belle, n f
  • fr  (Grau 3: maror) mer peu agitée, n f
  • fr  (Grau 4: forta maror) mer agitée, n f
  • it  (Grau 0: mar plana) mare calmo, n m
  • it  (Grau 1: mar arrissada) mare quasi calmo, n m
  • it  (Grau 2: marejol) mare poco mosso, n m
  • it  (Grau 3: maror) mare mosso, n m
  • it  (Grau 4: forta maror) mare molto mosso, n m
  • en  (Grau 0: mar plana) calm sea, n
  • en  (Grau 1: mar arrissada) rippled sea, n
  • en  (Grau 2: marejol) smooth sea, n
  • en  (Grau 3: maror) slight sea, n
  • en  (Grau 4: forta maror) moderate sea, n

<Física > Meteorologia>

Definició
Tant mar plana (nom femení), com mar arrissada (nom femení), com marejol (nom masculí), com maror (nom femení) i com forta maror (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que corresponen a diversos estats de la mar en l'escala de Douglas (concretament, dels graus 0 al 4, per a una escala de nou graus):

- La mar plana (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és una mar sense onades, corresponent al grau 0 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar llana; el francès, mer calme; l'italià, mare calmo, i l'anglès, calm sea.

- La mar arrissada (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades de menys de 0,1 m d'alçada, corresponent al grau 1 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és mar rizada; el francès, mer ridée; l'italià, mare quasi calmo, i l'anglès, rippled sea.

- El marejol (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,1 i 0,5 m d'alçada, corresponent al grau 2 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejadilla; el francès, mer belle; l'italià, mare poco mosso, i l'anglès, smooth sea.

- La maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m d'alçada, corresponent al grau 3 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és marejada; el francès, mer peu agitée; l'italià, mare mosso, i l'anglès, slight sea.

- La forta maror (forma també normalitzada pel Consell Supervisor i recollida igualment en el diccionari normatiu) és una mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m d'alçada, corresponent al grau 4 de l'escala de Douglas.
. L'equivalent castellà és fuerte marejada; el francès, mer agitée; l'italià, mare molto grosso, i l'anglès, moderate sea.

Nota

  • 1. L'escala de Douglas és un sistema d'estimació de l'estat de la mar que distingeix deu casos (del grau 0 al 9), segons quines siguin les dimensions de les ones.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa CRITERI maregassa, mar brava, mar desfeta, mar molt alta o mar enorme?, que recull els estats de la mar dels graus 5 al 9 en l'escala de Douglas.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de mar plana, mar arrissada, marejol, maror i forta maror al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Quina diferència hi ha entre mar desfeta i mar molt alta?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/12/11/quina-diferencia-hi-ha-entre-mar-desfeta-i-mar-molta-alta/).
aigua arrecerada aigua arrecerada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aigua arrecerada, n f
  • ca  mirall d'aigua, n m sin. compl.
  • es  agua abrigada
  • es  espejo de agua
  • es  plano de agua
  • fr  eaux abritées
  • fr  plan d'eau
  • en  calm water
  • en  protected water
  • en  sheltered waters
  • en  water plane

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Zona aquàtica del port protegida dels vents i de l'embat de les onades.
boia CALM boia CALM

<Indústria > Indústria petroquímica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  boia CALM, n f
  • es  boya CALM
  • fr  amarrage CALM
  • fr  bouée CALM
  • en  CALM buoy
  • en  catenary anchor leg moorning buoy

<Indústria > Indústria petroquímica>

Definició
Monoboia de forma generalment cilíndrica a la qual pot amarrar directament un vaixell, el qual pot girar al seu voltant 360º en ambdós sentits.

Nota

  • La sigla CALM prové de l'anglès catenary anchor leg moorning.
bona mar bona mar

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

  • ca  bona mar, n f
  • es  mar en calma
  • en  calm sea

<Enginyeria civil > Enginyeria marítima>

Definició
^Mar^ tranquil·la, no agitada.
calm -a calm -a

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  calm -a, adj

<Navegació tradicional>

Definició
Encalmat, tranquil.
encalmar-se encalmar-se

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  encalmar-se, v intr pron
  • es  calmarse
  • fr  calmir
  • en  calm, to

<Ports > Accions>

Definició
Posar-se, la mar, en calma.
mar calma mar calma

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  mar calma, n f
  • ca  bona mar, n f sin. compl.
  • ca  mar amainada, n f sin. compl.
  • ca  mar bonança, n f sin. compl.
  • ca  mar de dones, n f sin. compl.
  • es  mar en bonanza
  • es  mar en calma
  • fr  bonace
  • en  calm sea

<Costes > Oceanografia>

Definició
Mar tranquil·la, no agitada.