Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "calmant" dins totes les àrees temàtiques
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca a tallant, adj
- ca resistent a un esforç tallant, adj
- es a cortante
- es de cortante
<Construcció > Enginyeria estructural>
Definició
<Indústria bàsica i productes metàl·lics>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca acer calmat, n m
- es acero calmado
- fr acier calmé
- en killed steel
<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>
<Ciències de la Terra>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca adherent, adj
- es adherente
- fr collant
- en adhesive
- en sticky
<Geografia física > Ciència del sòl>
Definició
<Geografia > Geografia física>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>
- ca adherent, adj
- es adherente
- fr collant
- en adhesive
- en sticky
<Geografia física > Ciència del sòl>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agre -a, adj
- es agrio -gria, adj
- fr cassant -ante, adj
- fr fragile, adj
- en brittle, adj
- en cold-short, adj
- de brühig, adj
- de spröde, adj
<Enginyeria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca albanès
- cod shqip
- ar الألبانية
- cy Albaneg
- de Albanisch
- en Albanian
- es albanés
- eu albaniera
- fr albanais
- gl albanés
- gn alvanes
- it albanese
- ja アルバニア語
- nl Albanees
- oc albanés
- pt albanês
- ru Албанский язык
- sw Albanian
- tmh Talbant
- zh 阿尔巴尼亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Albanesa>, <Europa > Albània>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Grècia>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>
Definició
En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca alemany
- cod Deutsch
- ar الألمانية
- cy Almaeneg
- de Deutsch
- en German
- es alemán
- eu alemana
- fr allemand
- gl alemán
- gn aleman
- it tedesco
- ja ドイツ語
- nl Duits
- oc alemand
- pt alemão
- ru Немецкий язык
- sw Kijerumani
- tmh Talimant
- zh 德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Namíbia>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Dinamarca>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Estònia>, <Europa > França>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Lituània>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Polònia>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suïssa>, <Europa > Ucraïna>
Definició
Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca angle tallant, n m
- es ángulo de cuña, n m
- es ángulo de filo, n m
- fr angle trachant, n m
- en wedge angle, n
- de Keilwinkel, n m
- de Scherenwinkel, n m
<Enginyeria>
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca antitirant, adj
- fr anti-collant
- en antitack
<Indústria > Arts gràfiques. Edició>
Definició
<Anatomia > Òrgans i sistemes>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca apòfisi major del calcani, n f
<Anatomia > Òrgans i sistemes>