Back to top

Cercaterm

Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública. 

Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).

 

Resultats per a la cerca "calmant" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  a tallant, adj
  • ca  resistent a un esforç tallant, adj
  • es  a cortante
  • es  de cortante

<Construcció > Enginyeria estructural>

Definició
Dit d'una estructura, una armadura o un material, entre d'altres, que presenta resistència a un determinat esforç tallant.
acer calmat acer calmat

<Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  acer calmat, n m
  • es  acero calmado
  • fr  acier calmé
  • en  killed steel

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

adherent adherent

<Geografia > Geografia física>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de geografia física [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/124>

  • ca  adherent, adj
  • es  adherente
  • fr  collant
  • en  adhesive
  • en  sticky

<Geografia física > Ciència del sòl>

Definició
Dit del sòl que presenta una consistència elevada i esdevé enganxós quan es troba humit o saturat d'aigua.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  agre -a, adj
  • es  agrio -gria, adj
  • fr  cassant -ante, adj
  • fr  fragile, adj
  • en  brittle, adj
  • en  cold-short, adj
  • de  brühig, adj
  • de  spröde, adj

<Enginyeria>

albanès albanès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  albanès
  • cod  shqip
  • ar  الألبانية
  • cy  Albaneg
  • de  Albanisch
  • en  Albanian
  • es  albanés
  • eu  albaniera
  • fr  albanais
  • gl  albanés
  • gn  alvanes
  • it  albanese
  • ja  アルバニア語
  • nl  Albanees
  • oc  albanés
  • pt  albanês
  • ru  Албанский язык
  • sw  Albanian
  • tmh  Talbant
  • zh  阿尔巴尼亚语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Albanesa>, <Europa > Albània>, <Europa > Bulgària>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Grècia>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Kosovo>, <Europa > Macedònia>, <Europa > Montenegro>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Ucraïna>

Definició
L'albanès constitueix, ell tot sol, una branca de la família indoeuropea afí sobretot a la de les llengües eslaves. No se'n coneix l'origen: com que no s'ha pogut relacionar amb seguretat amb cap de les llengües antigues dels Balcans o de l'Àsia Menor, no s'ha pogut incloure en cap família lingüística major ni se n'ha pogut determinar amb certesa la procedència.

En l'albanès es distingeixen dos grans blocs dialectals: el gueg i el tosc. Les diferències que els separen són sobretot fonològiques, de manera que els parlants de les diverses varietats, tret de les més extremes, s'entenen entre ells. Aquests dos parlars van començar a divergir en algun moment indeterminat de l'alta edat mitjana i apareixen netament destriats en l'escriptura ja des dels primers textos.
alemany alemany

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  alemany
  • cod  Deutsch
  • ar  الألمانية
  • cy  Almaeneg
  • de  Deutsch
  • en  German
  • es  alemán
  • eu  alemana
  • fr  allemand
  • gl  alemán
  • gn  aleman
  • it  tedesco
  • ja  ドイツ語
  • nl  Duits
  • oc  alemand
  • pt  alemão
  • ru  Немецкий язык
  • sw  Kijerumani
  • tmh  Talimant
  • zh  德语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Namíbia>, <Europa > Alemanya>, <Europa > Àustria>, <Europa > Bèlgica>, <Europa > Croàcia>, <Europa > Dinamarca>, <Europa > Eslovàquia>, <Europa > Eslovènia>, <Europa > Estònia>, <Europa > França>, <Europa > Hongria>, <Europa > Itàlia>, <Europa > Letònia>, <Europa > Liechtenstein>, <Europa > Lituània>, <Europa > Luxemburg>, <Europa > Polònia>, <Europa > República Txeca>, <Europa > Romania>, <Europa > Sèrbia>, <Europa > Suïssa>, <Europa > Ucraïna>

Definició
L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.

Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
angle tallant angle tallant

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  angle tallant, n m
  • es  ángulo de cuña, n m
  • es  ángulo de filo, n m
  • fr  angle trachant, n m
  • en  wedge angle, n
  • de  Keilwinkel, n m
  • de  Scherenwinkel, n m

<Enginyeria>

antitirant antitirant

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  antitirant, adj
  • fr  anti-collant
  • en  antitack

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Dit de les substàncies que tenen la propietat de rebaixar el tirant d'una pel·lícula de tinta.
apòfisi major del calcani apòfisi major del calcani

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  apòfisi major del calcani, n f

<Anatomia > Òrgans i sistemes>

Definició
Columna òssia de la cara anterior del calcani sobre la qual descansa la cara articular per al cuboide.
aparell de tall aparell de tall

<Transports > Transport marítim > Navegació tradicional>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Jordi Salvador, procedeix de l'obra següent:

SALVADOR, Jordi. Paraules de mar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/120>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'autor o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  aparell de tall, n m
  • ca  aparell tallant, n m sin. compl.

<Navegació tradicional>

Definició
Aparell les veles principals del qual són de tall.