Cercaterm
Cercador del conjunt de fitxes terminològiques que el TERMCAT posa a disposició pública.
Si necessites més informació, et pots adreçar al Servei de Consultes (cal que t'hi registris prèviament).
Resultats per a la cerca "camàlic" dins totes les àrees temàtiques
<Disciplines de suport > Química>
La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca amílic -a, adj
<Disciplines de suport > Química>
Definició
<Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca amazic, n m
- ca berber, n m
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- es tamazight
- fr amazigh
- fr berbère
- fr tamazight
- it amazigh
- it berbero
- it tamazight
- pt amazigh
- pt berbere
- pt tamazight
- en Amazigh
- en Berber
- en Tamazight
- de Berberisch
- de Masirisch
<Llengües>
Definició
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca amazic
- ca berber sin. compl.
- cod tamazight
- ar الأمازيغية
- cy Amaseg
- cy Berbereg sin. compl.
- de Berbersprache
- de Masirisch
- en Tamazight
- en Berber sin. compl.
- es amazige
- es bereber sin. compl.
- eu tamazight
- eu berberera sin. compl.
- fr amazigh
- fr berbère sin. compl.
- gl amazic
- gl bérber sin. compl.
- gn amasic
- gn verevére sin. compl.
- it amazigh
- it berbero sin. compl.
- ja アマジック語
- ja ベルベル語 sin. compl.
- nl Tamazight
- nl Amazight sin. compl.
- nl Berbers sin. compl.
- oc amazic
- oc berbèr sin. compl.
- pt amazigh
- pt berbere sin. compl.
- ru Амазиг
- ru Берберский язык sin. compl.
- zh 阿尔及利亚柏柏尔语
<Afroasiàtica > Berber>, <Àfrica > Algèria>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Egipte>, <Àfrica > Líbia>, <Àfrica > Mali>, <Àfrica > Marroc>, <Àfrica > Mauritània>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Tunísia>
Definició
L'amazic s'ha mantingut essencialment com a llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes. Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels segles: des del púnic i altres llengües fenícies o el llatí, en l'antiguitat, a l'anglès i el francès, en l'època de les colonitzacions europees, principalment.
Tanmateix, al costat dels factors anteriors, l'expansió de l'islamisme i la ràpida arabització consegüent dels habitants de la zona, conjuntament amb l'absència de tradició escrita, és en gran part responsable del retrocés de la llengua i de la disparitat dels dialectes.
Els dialectes més importants, pel nombre de parlants i per l'extensió geogràfica, són el cabilenc o taqbaylit i el taixawit a Algèria; el rifeny o tarifit, el tamazic i el taixelhit al Marroc, i els dialectes tuaregs al desert entre Algèria, Níger, Mali i Burkina Faso. Les dades sobre el nombre de parlants són aproximades, perquè no se n'ha pogut fer mai una estadística fiable i sovint els mateixos amazigòfons no es declaren com a parlants de la llengua.
L'amazic té un sistema d'escriptura alfabètica propi, el tifinag, que hom emparenta amb l'alfabet líbic. El tifinag (o libicotifinag) es remunta a 2.500 anys d'antiguitat i s'ha mantingut entre els tuaregs, tot i que amb usos tradicionalment força restringits (funeraris, simbòlics i lúdics, bàsicament).
La recuperació de la llengua escrita i el seu conreu culte no s'ha iniciat fins a mitjan segle XX, amb la recuperació de la consciència com a poble dels amazics. El seu ús generalitzat passa, tanmateix, per l'elecció de l'alfabet que s'ha d'utilitzar: el tifinag, l'àrab o el llatí. Actualment es fan servir tots tres, encara que l'opció que sembla tenir més possibilitats és l'escriptura llatina, acompanyada d'un ús simbòlic del tifinag. L'elecció d'una o altra pot ajudar més o menys a la generalització de la pràctica de la llengua escrita.
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca amazic | amaziga, n m, f
- ca berber, n m, f
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- fr amazigh
- fr berbère
- it amazigh
- it berbero
- pt amazigh
- pt amazigue
- pt berbere
- en Amazigh
- en Berber
- de Berber | Berberin
- de Masir | Masirin
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Definició
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca amazic -iga, adj
- ca berber, adj
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- fr amazigh
- fr berbère
- pt amazigue
- pt berbere
- en Amazigh
- en Berber
- de berberisch
- de masirisch
<Antropologia > Etnologia. Etnografia>
Definició
<Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca amazic -iga, adj
- ca berber, adj
- es amazige
- es amazigh
- es bereber
- es tamazight
- fr amazigh
- fr berbère
- fr tamazight
- it amazigh
- it berber
- it tamazight
- pt amazigh
- pt amazigue
- pt berbere
- pt tamazight
- en Amazigh
- en Berber
- en Tamazight
- de berberisch
- de masirisch
<Llengües>
Definició
<Gastronomia > Gastronomia amaziga>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CONSORCI PER A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA. Tastets de cuina amaziga [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/311>
- ca Any Nou Amazic, n m
- zgh iḑ n usggas
- zgh innayer
- tfng ⵉⴹ ⵏ ⵓⵙⴳⴳⵯⴰⵙ
- tfng ⵉⵏⵏⴰⵢⵔ
<Gastronomia amaziga > Any Nou Amazic>
Definició
<Ciències de la salut > Anatomia humana>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'anatomia [en línia]. 2a ed. act. i ampl. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/182/>
- ca artèria del conducte pterigoidal, n f
- ca artèria vidiana, n f sin. compl.
- es arteria del conducto pterigoideo
- es arteria vidiana
- en artery of pterygoid canal
- en vidian artery
- TA arteria canalis pterygoidei
<Anatomia>
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
- ca bàlsam catòlic, n m
<.FITXA MODIFICADA>, <Terminologia històrica>
Definició
Nota
- El bàlsam catòlic és obtingut per maceració de mirra, benjuí, bàlsam de Tolú, càlam i pericó; té acció excitant i hemostàtica, i s'aplicava a ferides i plagues
<Teixits>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca batista, n f
- es batista
- fr batiste
- en batiste
- en cambric
<Indústria > Indústria tèxtil i de la confecció > Teixits>
