Cercaterm

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca ànima, n f
ca cambrilló, n m sin. compl.
es cambrillón
fr cambrillon
fr cambrion
en shank

<Indústria > Indústria de la pell > Sabateria>

Definició

Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l'enfranc de la sabata.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca acàcia d'escorça groga, n f
es acacia de corteza amarilla
fr arbre à fièvre
en yellow-barked acacia
nc Acacia xanthophloea

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agèrat, n m
ca alè de bou, n m sin. compl.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba del fàstic, n f alt. sin.
ca alta reina, n f var. ling.
ca altarreina, n f var. ling.
ca camamila, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
nc Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca agèrat, n m
ca alè de bou, n m sin. compl.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba del fàstic, n f alt. sin.
ca alta reina, n f var. ling.
ca altarreina, n f var. ling.
ca camamila, n f var. ling.
ca mansanilla, n f var. ling.
nc Achillea ageratum L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca ajudant de cambra | ajudanta de cambra, n m, f
es ayuda de cámara
es camarista
es doncella [f]
fr valet de chambre [m] | femme de chambre [f]
en valet [m]

<Equipament de la llar > Ocupacions>

Definició

Persona que atén les necessitats personals de la persona per a la qual treballa, i manté ordenats i en bon estat les peces de vestir i els efectes personals.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca Albizia lebbeck
es acacia amarilla
nc Albizia lebbeck

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca anaconda groga, n f
es anaconda amarilla
en yellow anaconda
nc Eunectes notaeus

<Zoologia > Amfibis. Rèptils>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anfós, n m
ca anfós llis, n m sin. compl.
ca anfós ver, n m sin. compl.
ca anfossol [petit], n m sin. compl.
ca cabra, n f sin. compl.
ca gerna, n f sin. compl.
ca mero, n m sin. compl.
ca mero de fonera, n m sin. compl.
ca nero, n m sin. compl.
ca regetó, n m sin. compl.
ca reig, n m sin. compl.
ca serranet, n m sin. compl.
ca tord, n m sin. compl.
ca alfons, n m var. ling.
ca alfonso, n m var. ling.
ca alfós, n m var. ling.
ca amfós, n m var. ling.
ca anfòs, n m var. ling.
ca cabrilla, n f var. ling.
ca enfós, n m var. ling.
ca gernera, n f var. ling.
ca mer, n m var. ling.
ca meru, n m var. ling.
ca nelo, n m var. ling.
ca nérol, n m var. ling.
ca nèrol, n m var. ling.
ca neru, n m var. ling.
ca reigetó, n m var. ling.
ca tort, n m var. ling.
ca xerna, n f var. ling.
nc Epinephelus marginatus
nc Cerna gigas var. ling.
nc Ephinephelus marginatus var. ling.
nc Epinephelus gigas var. ling.
nc Epinephelus guaza var. ling.
nc Serranus gigas var. ling.
es merlo
es mero
es mérula
es mirlo
es pegerrey
fr merou
fr mérou
fr mérou noir
fr mérou sombre
it cernia
en dusky grouper
en rock-cod
en sea perch
de Brauner Zackenbarsch
de Zacken Barsch

<Peixos > Serrànids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca anoner pinya, n m
ca ata, n m sin. compl.
ca xirimoier pinya, n m sin. compl.
es anón, n m
es anona, n f
es anona azucarada, n f
es anona blanca, n f
es anona de Castilla, n f
es anonillo, n m
es anono, n m
es atá, n m
es até, n m
es atemoya, n f
es ates, n m
es cachimán, n m
es candón, n m
es candongo, n m
es chirimoya, n f
es chirimoyo, n m
es corazón cimarrón, n m
es fruta de condesa, n f
es fruta del conde, n f
es mocuyo, n m
es poshte, n m
es riñón, n m
es samaralla, n f
es saramollo, n m
es saramuyo, n m var. ling.
fr annone écailleuse, n f
fr atte, n f
fr attier, n m
fr cachiman canelle, n m
fr cachiment canelle, n m
fr corossol, n m
fr corossolier écailleux, n m
fr pomme canelle, n f
fr pommier canelle, n m
fr pomme-cannelle, n f var. ling.
pt fruta-pinha, n f
ptBR ata, n f
ptBR fruta-de-conde, n f
ptBR fruta-do-conde, n f
ptBR pinha, n f
ptBR pinha-ata, n f
ptBR pinheira, n f
en apple bush, n
en caneel apple, n
en custard apple, n
en scaly custard apple, n
en sugar apple, n
en sweetsop, n
de Rahmapfel, n m
de Süßsack, n m
de Zimtapfel, n m
nc Annona squamosa

<Botànica>

Definició

Arbre petit de la família de les annonàcies, originari de les Antilles, de 6 a 8 metres d'alçària, fulles alternes i simples, oblongolanceolades, flors en raïm, trímeres, de color groc verdós i taques porpra a la base, i fruits comestibles.

Nota

El fruit de l'anoner pinya és l'anona pinya.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "camarilla" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota